Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
castell de Sant Ferran
Història
Fortalesa bastida en 1809-12 al NW de la ciutat d’Alacant (Alacantí), al Tossal (88 m alt.), amb motiu de la guerra del Francès, per a la protecció del Baver.
La decisió fou de la junta de guerra d’Alacant i l’obra fou dirigida per l’enginyer Pablo Ordovas No tingué mai importància militar i el 1912 fou adquirit per l’ajuntament d’Alacant, que ha urbanitzat els voltants com a parc Al peu, al vessant del nord, hi ha l’hipòdrom
castell de Santa Bàrbara
Història
Fortalesa situada damunt el cim del Benacantil (160 m) dominant per llevant la ciutat d’ Alacant
(Alacantí).
El seu aspecte actual respon a les reformes fetes al s XIX fou privat d’artilleria el 1893, i ha romàs a mans del ministeri de l’exèrcit fins a dates recents Actualment la propietat de la fortalesa correspon a l’ajuntament de la ciutat Fou declarat monument històric artístic el 1961 Els precedents de l’actual castell són un establiment ibèric s IV-III aC i un de romà republicà, dels quals han donat notícia les excavacions Durant l’alt i el baix imperi hi hagué probablement una fortificació, reforçada a partir del s VIII pels musulmans, amb la creació de l’actual ciutat al vessant de la…
torre del Breny

Basament del sepulcre romà dit la Torre del Breny a Castellgalí (Bages)
© Fototeca.cat
Història
Sepulcre monumental romà prop de la unió del Llobregat i el Cardener, a Castellgalí (Bages).
És un edifici en forma de temple sense pòrtic i es mantingué en bon estat de conservació fins el 1870, que en fou destruïda la part superior Té planta quadrada, d’uns 10 m de costat, cobert amb volta La part de dalt era una cella amb cobert de doble vessant Al cantó oest hi havia un relleu que representava una figura femenina nua, entre dos lleons El nom actual sembla una falsa grafia d' Elbreny , derivació probable d’Elderind, propietari dels terrenys al s X Entre el 1984 i el 1985 hom hi ha realitzat intervencions arqueològiques L’aixecament planimètric ha demostrat que el monument no és…
Cirerencs
Història
Antiga quadra del municipi de Castellgalí (Bages), a la confluència del Llobregat i el Cardener.
vegueria de Cervera
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia el Solsonès (incloses algunes zones veïnes, com la vall d’Alinyà, a l’Alt Urgell, Cardona i les zones veïnes del Bages i del Berguedà) i la Segarra (inclosos l’altiplà de Calaf, la vall de l’Anoia fins a Jorba i l’alt Gaià).
En depenia la sotsvegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21 948 h el 1718 al s XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats A causa de l’aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte, amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera 9 314 h 1718 de la vegueria baixa de Cervera 11 664 h 1718
vegueria de Manresa
Història
Demarcació administrativa de Catalunya, que comprenia bàsicament la comarca del Bages, amb el Moianès i el Lluçanès.
Amb el temps li fou annexada la sotsvegueria de Berga, i el Lluçanès en fou exclòs temporalment, en esdevenir cap d’una sotsvegueria a partir del 1611 El Moianès tingué també caràcter de sotsvegueria, i depengué un quant temps de Barcelona Creada al s XIII, en la delimitació del 1304 comprenia tot el Moianès, fins a Collsuspina, i tot el Lluçanès, fins a Sant Boi de Lluçanès delimitava amb el Berguedà per Puig-reig, i per ponent seguia una línia que anava de Castelltallat a la Molsosa, a la Maçana, sobre Rubió, a Castellfollit, a la Guàrdia i a Montserrat El 1553 tenia 1 819 focs El 1716 es…
Mejà
Història
Antiga quadra del municipi de Sant Mateu de Bages, al sector nord del terme.
Al s XIX, amb Salo i Claret delsCavallers, formà un municipi
comtat d’Osona
Història
Demarcació territorial de l’antiga Catalunya que comprengué inicialment la comarca ripollesa a partir del Taga i de Mogrony, s’estengué pel Cabrerès, Collsacabra i les Guilleries fins al Montseny i Tagamanent, amb la plana de Vic i el Lluçanès, i per la part de ponent comprenia el Moianès i el Bages, de Montserrat fins a Cardona.
Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’Osona,…
Sobre-roca
Història
Un dels quarters de la ciutat de Manresa, situat a l’extrem NE de l’antiga ciutat, en lloc enlairat, recordat encara pel carrer de Sobre-roca.
S'hi començà a construir al s XII, i al següent fou englobat en la vella ciutat amb un nou pany de muralla en la qual s’obrien els portals de Sobre-roca, de la Cuireteria o de Santa Llúcia i el de Mossèn Bosc Comprenia els carrers de la Bosseria i de Sobre-roca, de la Cuireteria, de na Senioses, de Viladordis i, extramurs, el raval de Sobre-roca o de Sant Andreu, nom de l’hospital que hi havia El 1956 hom descobrí una de les torres de l’antic portal de Sobre-roca, força ben conservada