Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
la Calaforra
Història
Una de les quatre torres angulars, encara subsistent, de les muralles islàmiques de la ciutat d’Elx (Baix Vinalopó).
Cirerencs
Història
Antiga quadra del municipi de Castellgalí (Bages), a la confluència del Llobregat i el Cardener.
palau d’Altamira
Història
Castell situat en el terme municipal d’Elx (Baix Vinalopó), assentat vora el palmerar.
Construït el 1557 sobre les restes d’una fortificació anterior, pertangué als marquesos d’Elx, títol que passà a la casa comtal d’Altamira
vegueria de Cervera
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia el Solsonès (incloses algunes zones veïnes, com la vall d’Alinyà, a l’Alt Urgell, Cardona i les zones veïnes del Bages i del Berguedà) i la Segarra (inclosos l’altiplà de Calaf, la vall de l’Anoia fins a Jorba i l’alt Gaià).
En depenia la sotsvegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21 948 h el 1718 al s XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats A causa de l’aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte, amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera 9 314 h 1718 de la vegueria baixa de Cervera 11 664 h 1718
vegueria de Manresa
Història
Demarcació administrativa de Catalunya, que comprenia bàsicament la comarca del Bages, amb el Moianès i el Lluçanès.
Amb el temps li fou annexada la sotsvegueria de Berga, i el Lluçanès en fou exclòs temporalment, en esdevenir cap d’una sotsvegueria a partir del 1611 El Moianès tingué també caràcter de sotsvegueria, i depengué un quant temps de Barcelona Creada al s XIII, en la delimitació del 1304 comprenia tot el Moianès, fins a Collsuspina, i tot el Lluçanès, fins a Sant Boi de Lluçanès delimitava amb el Berguedà per Puig-reig, i per ponent seguia una línia que anava de Castelltallat a la Molsosa, a la Maçana,…
Mejà
Història
Antiga quadra del municipi de Sant Mateu de Bages, al sector nord del terme.
Al s XIX, amb Salo i Claret delsCavallers, formà un municipi
comtat d’Osona
Història
Demarcació territorial de l’antiga Catalunya que comprengué inicialment la comarca ripollesa a partir del Taga i de Mogrony, s’estengué pel Cabrerès, Collsacabra i les Guilleries fins al Montseny i Tagamanent, amb la plana de Vic i el Lluçanès, i per la part de ponent comprenia el Moianès i el Bages, de Montserrat fins a Cardona.
Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’Osona,…
Sobre-roca
Història
Un dels quarters de la ciutat de Manresa, situat a l’extrem NE de l’antiga ciutat, en lloc enlairat, recordat encara pel carrer de Sobre-roca.
S'hi començà a construir al s XII, i al següent fou englobat en la vella ciutat amb un nou pany de muralla en la qual s’obrien els portals de Sobre-roca, de la Cuireteria o de Santa Llúcia i el de Mossèn Bosc Comprenia els carrers de la Bosseria i de Sobre-roca, de la Cuireteria, de na Senioses, de Viladordis i, extramurs, el raval de Sobre-roca o de Sant Andreu, nom de l’hospital que hi havia El 1956 hom descobrí una de les torres de l’antic portal de Sobre-roca, força ben conservada
baronia de Talamanca
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Talamanca (Bages), que pertangué als Talamanca i passà per enllaç (al s XV) als Aimeric, barons de Rubinat, i als Planella, senyors de Castellnou de Moià, i al s XVII als Amat, marquesos de Castellbell.