Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
comtats de Rosselló i Cerdanya
Història
El primer en la seva extensió del segle IX, coincidint amb la diòcesi d’Elna i que comprenia per tant, a més de la plana costanera del Rosselló, el vescomtat de Castellnou , el Vallespir i el Conflent, i el segon sense el Berguedà, que foren tinguts en feu pel comte Sanç Ii pel seu fill Nunó I, a la mort del qual revertiren a la corona el 1242 i que Jaume I cedí al seu fill Jaume com a part integrant del regne de Mallorca Jaume I de Catalunya-Aragó preveié ja el 1261 en el…
torre d’en Mir
Història
Antiga torre de defensa i de senyals del municipi de Prats de Molló i la Presta (Vallespir), bastida a 1 540 m alt sobre un contrafort N de la línia de crestes que separa el Ripollès del Vallespir i que domina la vila de Prats.
Fou feta construir per Jaume II de Mallorca, al s XIII als s XIV i XV fou coneguda com a torre del Castellar
baronia de Sant Esteve
Història
Jurisdicció senyorial al Rosselló adquirida el 1650 per Antoni de Generes i Hitié.
Li fou confiscada el 1653 i donada a Josep de Margarit, marquès d’Aguilar, però la recuperà més tard Passà per enllaç als Delpàs, marquesos de Sant Marçal
vescomtat de Vallespir
Història
Jurisdicció de l’antic pagus del Vallespir i de la regió dels Aspres a l’alt Rosselló.
Tronc dels vescomtes coneguts del Vallespir fou un Ansemund que el 941 era senyor del castell de Cameles Rosselló i posseïa nombrosos alous al Vallespir i al Rosselló Fou casat amb una Quíxol i fou pare de Sentill, que probablement vers el 990 feu erigir el castell conegut posteriorment per Castellnou dins el terme del vell castell de Cameles Al principi del segle XI, perduda llur funció política, les famílies vescomtals catalanes canviaren en llur denominació el nom del pagus o comtat on exercien funcions polítiques pel del castell capital de llurs dominis, car esdevingueren…
la Sajonia de Conflent
Història
Antiga demarcació reial (sajonia) del Conflent, que comprenia els llocs de Serdinyà, que n’era el centre, i els de Flaçà, Marinyans, Joncet i la Guàrdia.
torre de la Maçana
Història
Torre de defensa emprada també com a torre de senyals, situada al sector marítim de l’Albera, a 812 m alt, al límit dels termes d’Argelers i de Sureda (Rosselló), a la divisòria d’aigües de la riera de la Maçana i de la de Vallbona.
Fou bastida pels reis de Mallorca al s XIV, i és documentada amb el nom de torre de Perabona Passà a ésser propietat de l’hospital de Sant Joan de Perpinyà A la fi del s XVII tenia encara una guarnició de 23 homes
Cabrenys
Història
Castell (dit també castell de Serrallonga
) i antic terme del municipi de Serrallonga (Vallespir), al sud-oest del poble, centre de la baronia de Cabrenys
.
Juntament amb les torres de defensa, formava un enorme conjunt fortificat, el més important de la regió, bastit sobre una sèrie de cims encinglerats, inaccessibles en molts indrets, de la serra que separa el Vallespir de l’Alt Empordà Les restes del castell s IX, dins un clos emmurallat, de la torre de l’homenatge i de la capella dedicada a sant Miquel s’alcen sobre el cim més meridional 1 342 m alt en cims propers s’alcen les restes d’una torre de defensa dins un clos emmurallat, construïda al s XIII, i d’una altra d’hexagonal, del s XIV El castell havia estat…
torre de Querroig
Història
Antiga torre de la serra de l’Albera, construïda al cim del puig de Querroig (670 m), termenal dels municipis de Banyuls de la Marenda i de Cervera de la Marenda (Rosselló) i de Portbou (Alt Empordà).
torre de Madaloc
La torre de Madaloc
© Fototeca.cat
Història
Torre de senyals situada al cim del pic de Tallaferro (600 m), sobre l’Albera marítima, al límit dels termes de Cotlliure i de Banyuls de la Marenda (Rosselló).
És d’origen romà o islàmic, i té 30 m d’alçada Ha estat anomenada torre del Diable , lligada a una llegenda de bruixes
la Força-ral
Història
Castell del municipi de Millars (Rosselló), prop del límit amb els de Montner i de Cornellà de la Ribera, al cim del puig de Montner, a la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet, que domina, per l’E, el coll de la Batalla.
Construït probablement durant el regnat de Sanç de Mallorca, fou un dels darrers castells a caure en poder de Pere III de Catalunya-Aragó quan aquest incorporà als seus dominis el regne de Mallorca, el 1344 Esdevingut aleshores una fortalesa de defensa de la frontera catalana amb França, hagué de resistir alguns atacs, com ho feu, amb èxit, el 1389 A 500 m del castell hi ha el santuari de la Força-ral on és venerada la Mare de Déu de la Força-ral , construït el 1693 sobre restes de l’antiga torre de Montner, castell encara al segle XVI