Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
quadra de les Planes
Història
Antiga jurisdicció senyorial centrada a la força de les Planes, dins de l’actual terme municipal de Sant Celoni (Vallès Oriental).
Les Planes consta documentalment ja a l’inici del segle X com un alou del monestir de Sant Cugat , que al 1038 passà a ser confirmat com una demarcació independent sota el domini del llinatge dels Goscons Comprenia, a part de la força i uns quants masos, uns molins fariners que proporcionaven unes rendes molt preuades, motiu de constants disputes i plets amb la poderosa nissaga dels Monclús L’any 1392 encara hi ha constància documental que els Arquer de Goscons mantenien drets i rendes sobre aquestes terres, pels plets i els enfrontaments amb els Cabrera de Montpalau
baronia de les Planes
Escut de la baronia de les Planes
© Emili Pujol - Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar
Història
Jurisdicció senyorial centrada a la casa forta del mateix nom que comprenia els antics llocs de les Planes i de Pertegàs (Sant Celoni, Vallès Oriental).
El terme, configurat com a quadra al llarg del segle XI, consta ja documentat com a baronia vers el 1259 en plets de Tomàs de Goscons contra els Gualba i Monclús primer i els Cabrera posteriorment Al final del segle XIII passà als Arquer de Goscons, fins al començament del XIX
cavalleria de Tanca
Història
Terreny situat a Muro de Mallorca (Mallorca ), que l’any 1321 pertanyia al donzell Guillem de Torres.
Passà als Verdera, als Lloscos i als Safortesa, després comtes de Santa Maria de Formiguera, i als successors d’aquest títol
vescomtat de Sóller i d’Alcúdia
Història
Jurisdicció senyorial concedida in partibus per Jaume III de Mallorca, el 1349, a Carles Grimaldi, senyor de Menton i Rocabruna.
torre de na Seca
Història
Antiga torre de defensa de la costa, del municipi de Fornalutx (Mallorca) , situada damunt el cingle de n’Amet, construïda en 1582-84.
cavalleria de son Sant Joan
Història
Alqueria mallorquina anomenada antigament Imalasen i que des de la conquesta de l’illa pertangué als Montcada, vescomtes de Bearn.
Aquests la demanaren en feu el 1232 amb les alqueries d’Abennisar, Abenabdala i Pusentala, totes en el terme de Canarossa, a Pere de Mura Al s XIV ja pertanyia als Santjoan, cavallers, i per enllaç passà, a la primeria del s XVII, als Gual i, després, als la Cavalleria i als Vilallonga
fort de Sant Carles
Història
Fortificació de defensa del port de Palma (Mallorca), projectada el 1600 i construïda en 1610-12 a l’anomenada punta de Sant Carles, entre Portopí i cala Major, a càrrec del col·legi de mercaderia, el municipi i la corona.
Fou ampliat en 1662-63 el 1965 l’ajuntament en sollicità la cessió al municipi
Rubines
Història
Antiga alqueria islàmica del municipi de Binissalem (Mallorca), que en el repartiment restà dins la porció del vescomte de Bearn.
Jaume I hi creà la parròquia de Santa Maria, però el 1300 Jaume II de Mallorca fundà la vila de Binissalem, damunt la veïna alqueria d’aquest nom, a la qual traslladà la parròquia el 1370 la casa rectoral, el 1406, encara que el nom de Rubines per a la vila es mantingué fins a mitjan s XVI Una imatge de la Mare de Déu de Rubines —sense tradició antiga— fou encomanada el 1964 al pintor Pau Lluís Fornés pel poeta Llorenç Moyà i Gilabert de la Portella per al seu oratori de Can Gilabert, per a la qual escriví uns goigs Jaume Vidal i Alcover, que musicà Guillem Llabrés i Torrens
Rosanes
Història
Gran casal fortificat, antiga domus, del municipi de la Garriga (Vallès Oriental), al sud de la vila, a la dreta del Congost.
Hom l’ha anomenat castell de Rosanes els seus senyors prengueren el cognom Rosanes
torre de Pinós
Història
Antiga torre de defensa del municipi de Granollers (Vallès Oriental), enlairada a 224 m alt., al NE del terme.