Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
comtat d’Osona
Història
Demarcació territorial de l’antiga Catalunya que comprengué inicialment la comarca ripollesa a partir del Taga i de Mogrony, s’estengué pel Cabrerès, Collsacabra i les Guilleries fins al Montseny i Tagamanent, amb la plana de Vic i el Lluçanès, i per la part de ponent comprenia el Moianès i el Bages, de Montserrat fins a Cardona.
Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’…
castell de Pilat
Història
Nom popular amb què és conegut un dels edificis romans més ben conservats de Tarragona, situat sobre l’antiga muralla, a l’angle que formava al SE.
La part conservada són dues grans sales, superposades, amb volta, i una façana de 26 m de llarg, decorada amb pilastres dòriques i un arquitrau jònic No és ben coneguda quina funció tenia tradicionalment ha estat considerat el pretori, però l’única cosa que sembla clara és que era en un dels extrems del fòrum Cronològicament, ha estat datat a la primeria de l’Imperi Probablement fou refet en part a l’època visigòtica i, després de la restauració de la ciutat s XII, prengué el nom de castell del Rei, per tal com significava la presència del poder reial a Tarragona enfront del de l’arquebisbe…
torre dels Escipions
La torre dels Escipions
© Fototeca.cat
Història
Nom d’origen probablement erudit amb què és conegut el sepulcre monumental romà bastit prop de l’antiga via Augusta, 5 km al nord de Tarragona, davant la platja Llarga, a la vora de l’actual carretera de Barcelona a Tarragona.
Pertany al tipus de sepulcre en forma de torre i consta de tres cossos Sobre un sòcol o podi de planta aproximadament quadrada 4,47 per 4,72, construït amb grans blocs, s’eleva un segon cos, una mica més estret, amb una motllura inferior El tercer cos, semblant al segon per la part externa, forma a l’interior una cambra que devia guardar les cendres del personatge o família en honor del qual s’havia erigit La coberta, possiblement piramidal, ha desaparegut, i l’alçada actual és de 9 m El parament de tot l’edifici és de carreus molt ben tallats i ajustats La façana sud del segon…
Requesens
Història
Antiga quadra del municipi de la Pobla de Mafumet (Tarragonès).
Formava part, el 1392, del terme del Codony Al s XIX fou agregada a l’actual municipi juntament amb les quadres de Camareria i del Vilar del Baró