Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Sorribes
Història
Antiga quadra del municipi de Castellar del Riu (Berguedà), a l’W del terme, a la vall de l’aigua de Llinars, entre els antics termes de Llinars de l’Aiguadora i de Sant Martí de Canals.
el Pilar d’Almenara
Història
Nom amb el qual és coneguda la torre d’Almenara Alta, gran fortificació, rodona, dins el municipi d’Agramunt (Urgell), la qual, situada al cim de la serra d’Almenara, domina tot el pla d’Urgell.
Es tracta d’una interessant construcció que es remunta al segle XI, a l’inici de la conquesta d’aquestes terres, i que domina un immens panorama, especialment del Pla d’Urgell Prop seu hi ha les restes de l’església romànica de Sant Vicenç s XII La torre, com han demostrat les excavacions, fou bastida damunt un antic poblat romà tardà o visigòtic
bisbat de Pallars
Bisbat
Cristianisme
Història
Bisbat efímer creat el 888 amb el territori dels comtats de Pallars i Ribagorça (fins aleshores del bisbat d’Urgell) pel bisbe intrús d’Urgell, Esclua, amb el consentiment del comte Ramon lI de Pallars-Ribagorça.
El primer bisbe fou Adolf Esclua es proposava així d’erigir una metròpolis catalana independent de Narbona, però el seu fracàs motivà l’extinció del bisbat a la mort d’Adolf el 920 el bisbat havia retornat ja al d’Urgell El 939, per raons desconegudes, el Pallars, Ribagorça i Sobrab tenien un nou bisbe particular, Ató de Pallars, fill del comte Ramon I probablement la seva elecció fou fruit d’una maniobra desconeguda del seu pare Ramon II A la mort d’Ató, vers el 949, el Pallars havia ja retornat, definitivament, a la diòcesi d’Urgell
comtat d’Osona
Història
Demarcació territorial de l’antiga Catalunya que comprengué inicialment la comarca ripollesa a partir del Taga i de Mogrony, s’estengué pel Cabrerès, Collsacabra i les Guilleries fins al Montseny i Tagamanent, amb la plana de Vic i el Lluçanès, i per la part de ponent comprenia el Moianès i el Bages, de Montserrat fins a Cardona.
Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’Osona,…
quadra de Montdarn
Història
Antiga quadra del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà) (dita també quadra de Sant Joan de Montdarn, o, més antigament, de Sant Martí de Montdarn), dins la parròquia de Sant Joan de Montdarn, amb la qual formà un municipi al segle XIX.
Berguedà
Història
Antic pagus
, que correspon aproximadament a l’actual comarca del Berguedà.
El comtat de Berga, que tingué l’origen en aquest territori, fou anomenat sovint comtat de Berguedà igualment, el vescomtat, la vegueria i la posterior sotsvegueria foren també anomenats vescomtat de Berguedà i vegueria o sotsvegueria de Berguedà o de Berga i Berguedà
vescomtat de Berga

Dinasties dels vescomtes de Berga
Història
Vescomtat de l’antic comtat de Cerdanya creat en adquirir el pagus de Berga la categoria de comtat.
El primer vescomte conegut és Branduí 905 Onofred actuà a mitjan segle X, i a partir de Bardina 1003 — ~1017 es perfilà clarament una línia successòria que té per titulars el seu fill Dalmau I 1018-67 i el seu net Bernat Dalmau 1067-90 Un germà d’aquest vescomte fou Hug Dalmau de Cervera, senyor de Cervera i tronc de la futura branca vescomtal de Bas vescomtat de Bas Bernat Dalmau fou succeït pel seu fill Dalmau II Bernat 1086-1113, amb el qual s’acabà la successió de Bardina L’any 1130 aparegué Guillem, vescomte de Berga, de filiació desconeguda, pare del famós trobador Guillem de Berguedà…
vescomtat d’Urgell

Història
Jurisdicció feudal de l’antic comtat d’Urgell, de primer personal i després hereditària.
En la documentació urgellesa del segle X no hi ha cap notícia d’abans surten diversos noms de vescomtes que disposen de béns alodials en el pagus d’Urgell, la qual cosa sembla indicar que hi degueren tenir, doncs, alguna relació o altra Ermemir potser l’ErmemirI, vescomte d’Osona 929, Guiscafred 941, Simplici 956, suposat fill de Maiol potser el Maiol vescomte de Narbona o de Macon, donador 946 al monestir de la Grassa d’un alou situat en el comtat d’Urgell La dinastia vescomtal urgellesa començà, però, amb Miró I, documentat del 953 al 975, any que, a precs d’ell, el bisbe Guisad II d’Urgell…