Resultats de la cerca

Es tracta d’una interessant construcció que es remunta al segle XI, a l’inici de la conquesta d’aquestes terres, i que domina un immens panorama, especialment del Pla d’Urgell Prop seu hi ha les restes de l’església romànica de Sant Vicenç s XII La torre, com han demostrat les excavacions, fou bastida damunt un antic poblat romà tardà o visigòtic

El primer bisbe fou Adolf Esclua es proposava així d’erigir una metròpolis catalana independent de Narbona, però el seu fracàs motivà l’extinció del bisbat a la mort d’Adolf el 920 el bisbat havia retornat ja al d’Urgell El 939, per raons desconegudes, el Pallars, Ribagorça i Sobrab tenien un nou bisbe particular, Ató de Pallars, fill del comte Ramon I probablement la seva elecció fou fruit d’una maniobra desconeguda del seu pare Ramon II A la mort d’Ató, vers el 949, el Pallars havia ja retornat, definitivament, a la diòcesi d’Urgell

En la documentació urgellesa del segle X no hi ha cap notícia d’abans surten diversos noms de vescomtes que disposen de béns alodials en el pagus d’Urgell, la qual cosa sembla indicar que hi degueren tenir, doncs, alguna relació o altra Ermemir potser l’ErmemirI, vescomte d’Osona 929, Guiscafred 941, Simplici 956, suposat fill de Maiol potser el Maiol vescomte de Narbona o de Macon, donador 946 al monestir de la Grassa d’un alou situat en el comtat d’Urgell La dinastia vescomtal urgellesa començà, però, amb Miró I, documentat del 953 al 975, any que, a precs d’ell, el bisbe Guisad II d’Urgell…

Té una extensió territorial de 7630 km 2 , que comprèn també Andorra, amb una població de 184395 h 2000 Limita amb els bisbats de Vic, Solsona, Lleida, Barbastre, Tolosa, Pàmies i Perpinyà La seva jurisdicció s’estén a 408 parròquies, amb 127 annexos, 221 de les quals de menys de 100 h, repartides en 16 arxiprestats Els límits territorials, que durant l’edat mitjana sobrepassaven els 10000 km 2 , en el transcurs dels segles experimentaren modificacions importants la pèrdua de la Ribagorça segle IX, a favor de la seu de Roda, traslladada més tard a Lleida 1149, la del Berguedà, el Solsonès i…

Passà als Castellví, als Frigola i als López de Ayala

Passà als Castellví i als Muguiro, comtes de Muguiro