Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
baronia d’Otos
Història
Jurisdicció senyorial adquirida, el 1533, per Cristòfor del Milà i d’Aragó, segon comte d’Albaida, del seu cunyat Ferran de Pròixida i del Milà, segon comte d’Almenara.
Fou reconeguda com a títol del regne el 1860 a favor de Joaquina de Pedro y Barroeta-Aldámar, muller del seu cosí germà Rafael de Moore i de Pedro, marquès de Sant Josep Continua en els Moore
baronia d’Otanell
Història
Jurisdicció senyorial que pertangué als Corberan d’Alet i passà, per enllaç, als Milà d’Aragó, marquesos d’Albaida, als Orense, senyors i, després, vescomtes d’Amaya, i als Orellana-Pizarro, marquesos de la Conquista.
Oròspeda
Història
Nom amb el qual, a l’antiguitat, s’indicava una part del Sistema Subbètic de muntanyes a l’est d’Alacant.
A l’època visigòtica donà nom a una bona part de la província Cartaginense Espartària, que tenia per capital Auriola Oriola i que coincidí amb el regne de Tudmir cora de Tudmir
governació d’Oriola
Història
Antiga demarcació administrativa del País Valencià creada pel govern borbònic el 1707.
Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Oriola Comprenia la totalitat de les comarques del Baix Segura i de les Valls del Vinalopó, Crevillent Baix Vinalopó, Asp Vinalopó Mitjà i Elda i les Salines d’Elda Alt Vinalopó fou suprimida definitivament el 1833 amb la divisió provincial
governació d’Oriola
Història
Antiga demarcació administrativa, una de les dues en què es dividia el Regne de València.
Procuradors i governadors d’ Oriola Fou creada el 1304 arran de la incorporació definitiva a aquest regne de la part septentrional del de Múrcia com a conseqüència de la sentència arbitral de Torrelles Fins el 1366, la demarcació rebé el nom de procuració d’Oriola Subsistí fins a la Nova Planta 1707 El límit tradicional entre les dues divisions administratives de València i d’Oriola era el riu Montnegre o de Xixona i comprenia el Baix Segura, el Baix Vinalopó, l’Alacantí, les Valls del Vinalopó, el Vinalopó Mitjà i Elda i Salines d’Elda de l’Alt Vinalopó la resta d’aquesta comarca pertanyia…
el Maestrat Nou
Història
Nom donat a la zona de l’Horta de València que era posseïda per l’orde de Montesa, per oposició al Maestrat Vell (o, simplement, el Maestrat), que comprenia els termes de Burjassot, Godella, Rocafort, Massarrojos, Benifaraig, Carpesa i Borbotó.
baronia de Llutxent
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia els llocs de Llutxent, Quatretonda, Benicolet i Pinet.
Pertangué als Maça de Liçana, i passà als Lladró de Vilanova, barons de Castalla, cognomenats Maça de Liçana
Regne de València
Història
Nom tradicional del País Valencià, originat en la fundació del regne cristià de València per Jaume I el 1240 i que ha persistit com a denominació simplement geogràfica fins als nostres dies al costat de la simplificada de València
.
Aquesta denominació, aplicada a la vegada a la ciutat i al país, esdevingué encara més equívoca des de la creació, al s XIX, de la província del mateix nom, cosa que originà, a partir de concepcions unitàries i centralistes, les designacions despersonalitzadores de Regió Valenciana com a conjunt de les tres províncies en què fou dividit l’antic regne i de Levante que incloïa no solament les tres províncies esmentades, sinó sovint també les de Múrcia i Albacete, igualment mancades d’una designació comuna diferenciada, o només la de Múrcia Després del 1960, i especialment del 1970, ha anat…
torre de Tamarit
Història
Antiga torre de defensa de la costa, del municipi de Santa Pola (Baix Vinapoló), a ponent de la vila, vora l’abufera d’Elx.
baronia de Terrateig
Història
Jurisdicció senyorial vinculada, amb prèvia facultat reial, el 1353, per Guillem de Bellvís.
Passà als Mercader pel casament de la baronessa Maria de Bellvís amb Vicent Mercader, als Eslava, als Cucaló de Montull i als Manglano