Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
torres de Quart
© Fototeca.cat
Història
Portal d’accés a l’antic recinte murallat de la ciutat de València (Horta), a l’antic camí de Quart de Poblet, limitat per dues grans torres de maçoneria, semicilíndriques i coronades per voladissos de matacans.
Fou construït per Pere Bonfill 1441-60 seguint el model de l’arc del Castell Nou de Nàpols de Guillem Sagrera Des del s XVIII fins al XX les torres serviren de presó, primer de dones i després militar Vora seu, extramurs, es formà el raval de Quart
baronia de Sales
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Sales (Garrotxa) que comprenia, a més, els llocs i parròquies de Toralla, Sadernes, Entreperes, Gitarriu i Monteia.
Apareix amb aquesta denominació vers la fi del s XIII, quan era una possessió dels Rocabertí, dels quals passà, per venda, als Cornellà vers el 1338 i als Malart 1360 i per successió d’aquests darrers als Alemany de Bellpuig vers el 1610 Des del començament del s XVIII hi hagué plets per la baronia, de la qual s’anomenen senyors, per una part, els Ros, els Hortafà i els Miró, i per l’altra els Llupià i els Cotoner, marquesos d’Ariany
el Raval de València
Història
Antiga moreria de la ciutat de València (Horta), situada fora del recinte antic, davant la porta de la Moreria, que s’obria a la plaça de l’Espart (o porta de la Caldereria, l’antiga bab al-Hanaš o porta de la Colobra, a l’extrem ponentí del decumanus de la ciutat romana).
Corresponia al raval de l’Alcúdia de València d’època islàmica Disposava d’una mesquita actual església parroquial de Sant Miquel, carnisseria, forn, molí i bany i restà inclòs en el nou recinte emmurallat, al nord del carrer de Quart Sofrí un assalt, gairebé incruent, el 1455 el 1521 els agermanats destruïren la mesquita i obligaren els seus habitants a batejar-se Però, de fet, restaren molt pocs cristians nous fins a l’expulsió del 1609 el 1602 hi vivien només 9 famílies
Comtat
Història
Comarca de Provença, Occitània, situada en un sector de la plana al·luvial del Roine.
És d’economia agrícola hortalisses i fruiters, centrada a Avinyó i Carpentràs Correspon a l’antic Comtat Venaissí
les Drassanes del Grau de la Mar
© Fototeca.cat
Història
Edifici de les antigues drassanes de València, a l’est del Grau de València, format per cinc naus suportades per arcs apuntats, molt desfigurat (en dues de les naus hi ha cases superposades).
La construcció, medieval, fou refeta el 1500, i estigué en ús fins el 1840
Juvinyà
© Fototeca.cat
Història
Antiga casa forta, romànica, del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), prop del Fluvià i del nucli vell del poble.
És un dels monuments civils més antics que es conserven al Principat la seva construcció remunta als ss XI-XII Originàriament fou dels Vilademuls passà als vescomtes de Bas, que la llegaren al priorat de Sant Joan de les Fonts Fou de la família Bóixols 1279, i, després de diversos canvis, passà s XVI als Juvinyà El 1735, per compra, passà als Trinxeria, i després als Masllorens, que l’han restaurada Fou declarada monument historicoartístic el 1972
alqueries dels Moros
Història
Grup de cases del municipi de València (Horta), a la sortida del poble de Benicalap, a l’antic camí de Burjassot.
Narbonès
Història
Regió històrica del baix Llenguadoc, Occitània, inclosa en l’actual departament francès de l’Aude, que s’estén des de les Corberes fins a l’Erau.
En l’antiguitat constituí una província romana de la Gàllia meridional Gallia Narbonensis i tingué per capital Narbo Martius l’actual Narbona Zona profundament romanitzada, la Gàllia Narbonesa abraçà tota la part mediterrània d’Occitània i, pel cantó nord, arribà fins a Viena del Delfinat i Ginebra Dioclecià la dividí en tres regions Prima Narbonensis, Secunda Narbonensis i Viennensis Des del s VIII fins a la fi del s IX, eclesiàsticament el Narbonès comprengué els bisbats d’Occitània i també els catalans de la Tarraconense arquebisbat de Narbona
el País de Foix
Història
Territori del Llenguadoc, Occitània, que actualment constitueix el departament francès de l’Arièja.
La capital és Foix Limita al N amb Tolosa, a l’E amb el Carcassès, al segle i al SE amb Andorra i el Capcir i a l’W amb el Coserans Cal distingir-hi tres àrees diferents la meridional, que s’estén sobre la zona axial del Pirineu Central esquists, gresos i granits, la septentrional, formada per la vall baixa del riu Arièja i les petites muntanyes que l’envolten, i la intermèdia, constituïda per les capes sedimentàries fortament plegades dels Petits Pirineus És drenat pels afluents de la dreta de la Garona, el més important dels quals és l’Arièja El clima i la vegetació són de tipus atlàntic És…
el Termenès
Història
Territori històric del Llenguadoc (Occitània), entre el Perapertusès, el Rasès, el Carcassès i el Narbonès, al vessant septentrional de les Corberes, que comprèn, fonamentalment, l’alta vall de l’Orbieu (afluent, per la dreta, de l’Aude), fins prop de la Grassa.
Històricament també en formà part la zona de la vall del Verdoble al voltant de Tuixà i de Pasiols, geogràficament del Perapertusès En fou el centre el castell de Termes, esmentat per primera vegada l’any 1110