Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Penyafort
El casal senyorial de Penyafort, a santa Margarida i els Monjos, amb llenços de murs medievals
© Fototeca.cat
Història
Antic casal senyorial del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), a l’esquerra del riu de Foix, aigua avall de Santa Margarida.
Segons la tradició hi nasqué sant Ramon de Penyafort vers el 1180, i del primitiu edifici resten uns torricons i llenços de murs El 1603 n'era propietària la família Espuny, que el vengué als dominicans, els quals hi construïren el convent i l’església actuals de Sant Ramon de Penyafort, ampliats i renovats al s XVIII Fou secularitzat i venut el 1837, però conserva encara el culte i el caràcter de santuari En el presbiteri es guardaren molt de temps les restes de Ramon de Penyafort i de fra Joan Guasc, fundador del convent, traslladades després a Barcelona
baronia de Pedralba
Història
Jurisdicció senyorial donada el 1347 a Roderic Sanxis Sabata de Calataiud.
Al s XV passà als Centelles i més tard tornà als Sabata de Calataiud, comtes del Real, i finalment als ducs de Vilafermosa
baronia de Paternoy
Història
Jurisdicció senyorial concedida als Ayerbe, quan la baronia d’Ayerbe
passà a la corona.
taifa de Saltes
Història
Petit regne de taifes format a l’illa del seu nom, juntament amb la ciutat de Huelva, a causa de la desmembració del califat de Còrdova (1031).
El 1052 fou annexada als dominis d’al-Mu'taḍid de Sevilla El fill del senyor independent de Saltes fou el conegut geògraf al-Bakrī
baronia de Sales
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Sales (Garrotxa) que comprenia, a més, els llocs i parròquies de Toralla, Sadernes, Entreperes, Gitarriu i Monteia.
Apareix amb aquesta denominació vers la fi del s XIII, quan era una possessió dels Rocabertí, dels quals passà, per venda, als Cornellà vers el 1338 i als Malart 1360 i per successió d’aquests darrers als Alemany de Bellpuig vers el 1610 Des del començament del s XVIII hi hagué plets per la baronia, de la qual s’anomenen senyors, per una part, els Ros, els Hortafà i els Miró, i per l’altra els Llupià i els Cotoner, marquesos d’Ariany
la Riba
Història
Antiga quadra de l’Alt Penedès, que al s XIX formava part del terme de la Bleda.
Ranes
Història
Antiga quadra de l’Alt Penedès, propera a la de Malcavaller, entre els termes de Subirats, el Pla del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia.
regne de Galícia
Història
Territori sobirà corresponent a un període de la història de Galícia.
Exceptuant l’època sueva, l’existència de Galícia com a regne independent fou efímera Entre el 910 i el 914 Ordoni II governà amb el títol de rei Més tard 926 Sanç I, expulsat de Lleó per Alfons IV, es refugià a Galícia i governà el territori fins el 929, també com a rei A conseqüència de la repartició del regne entre els seus fills, efectuada per Ferran I 1063, Galícia correspongué a Garcia I de Galícia, que establí la capital a Ribadavia i imposà el vassallatge als reis àrabs de Badajoz i Sevilla El 1071 penetraren a Galícia els reis Alfons VI de Lleó i Sanç II de Castella i deposaren el…
Dagues
Història
Antiga quadra del municipi de Torrelles de Foix (Alt Penedès), possessió del monestir de Santes Creus des de mitjan s XIII fins al 1625.
llengua d’Espanya
Història
Nom de l’antiga circumscripció territorial de l’orde militar hospitalari de Sant Joan que comprenia la península Ibèrica.
El 1462 el gran mestre Pere Ramon Sacosta l’escindí en dues Aragó i Castella-Portugal