Resultats de la cerca

Filla de Ramon de Vilademuls i d’Alamanda de la Roca i neboda de l’arquebisbe de Tarragona, Berenguer de Vilademuls Heretà dels pares la baronia de Vilademuls i el castell de la Roca Perpinyà, que uní al patrimoni dels comtes d’Empúries quan es casà amb Hug IV mort el 1230 Fou mare del comte Ponç IV

Fou redactat pel cardenal Isidre Gomà a instàncies del general Franco El signaren tots els prelats de l’Estat espanyol, llevat de Francesc Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona, i de Mateo Múgica, bisbe de Vitòria El document, molt divulgat internacionalment, ajudà decisivament el Movimiento Nacional en reconèixer a l’alçament una legitimitat patrioticoreligiosa contra el comunisme

Format per dos delegats de les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, dos intendents, l’ordenador militar i el comissari de guerra, administrà els recursos del Principat i aplicà immediatament una contribució extraordinària de tres milions de rals setembre del 1837 Poc temps després fou substituït per una junta d’administració i revisió de comptes

Diputat provincial per Barcelona el 1869, formà part de la junta revolucionària que dirigí l’aixecament contra les quintes del 1869 Posteriorment fou president del comitè provincial del partit i diputat a corts per Valls el 1873 En produir-se l’adveniment de la Restauració, passà a militar en el possibilisme d’ECastelar i fou finalment elegit senador per Tarragona 1893-98

El conventus iuridicus Tarraconensis tenia Tàrraco Tarragona com a capital, i comprenia un territori que recorda el de l’actual Principat de Catalunya, sense la Catalunya del N de l’Albera ni la franja a l’W del Segre, incloent, però, les comarques septentrionals del País Valencià, fins prop de Sagunt Fou creat el 27 aC, quan s’organitzà la província, i es mantingué durant tota l’època del domini romà

Advocat, fou secretari d’EFigueres i destacà com a defensor de causes obreres Republicà, fou diputat a corts el 1873 i senador per Tarragona els anys 1903, 1905, 1907 i 1910 Com a pedagog, fou catedràtic de les escoles normals de Pamplona 1865, Madrid 1898, que dirigí, i de l’escola superior de magisteri 1909 Publicà Estudios pedagógicos 1892 i diverses conferències sobre les Filipines i Puerto Rico

Diputat i fiscal de la generalitat Durant la guerra dels Segadors estigué implicat en una conspiració contra els francesos, originada a Tarragona per l’agost del 1645 i seguida per molts nobles, eclesiàstics i ciutadans de Barcelona i, en especial, pel batlle de Mataró Fou detingut el 16 de març de 1646, i fou ajusticiat al principi del maig El govern francès, però, intentà després de rehabilitar-lo

Com la resta de les obres d’art funerari, les construccions sepulcrals estan profundament vinculades a les idees i creences sobre la mort, a les implicacions simbòliques del fet de morir i a la mateixa concepció de la vida de les collectivitats que les van bastir Els tipus fonamentals i més qualificats de sepulcre elaborats en el curs de la història de les civilitzacions es poden concentrar en cinc el túmul , volum compacte i genèricament geomètric bastit damunt la sepultura o les cambres funeràries la mastaba i la piràmide egípcia, el tolos amb pseudocúpula cretenc i micènic, el petit turó…

El 1863 fou regidor, i a partir del 1865, durant molts anys, alcalde de les Irles Després d’intervenir en la conspiració progressista encapçalada per Prim el 1866 i de participar en la Insurrecció Federal del 1869, combaté els carlins com a capità del batalló provincial de voluntaris de la República de Tarragona en 1873-74 Possibilista, el 1895 s’uní a Sol i Ortega, i poc després passà a Fusión Republicana Finalment, fou lerrouxista

Intentà de promoure una lluita reivindicativa basada en la formació de fronts únics sindicals, coordinant l’acció, al Principat, de totes les organitzacions sindicals d’una determinada indústria Defensà també la unió entre la UGT i la CNT Amb especial força a Lleida, Balaguer, Tàrrega i Tarragona, afirmà de tenir uns 60 000 afiliats El secretari general fou Andreu Nin Pel setembre del 1936 es dissolgué i ingressà a la UGT catalana