Resultats de la cerca

Comte de Fabraquer Fou fiscal del tribunal suprem de guerra i marina, diputat a corts i senador Dirigí El Museo de las Familias Escriví nombrosos llibres d’història, com Historia política y militar de la Guerra de la Independencia de España contra Napoleón 1833, Les catacumbas o los mártires Historia de los tres primeros siglos del cristianismo 1849, Historia del emperador Carlos I 1550 a 1558 1862, Pintores de antaño 1898 i La expulsión de los jesuitas 1903, i també diversos drames històrics Antonio Pérez y Felipe II , 1837, entre altres

Collaborà en el diccionari geogràfic de Pascual Madoz Progressista, prengué part activa en la política del seu partit 1843-56 i fou diputat a corts Fou un dels fundadors de la Revista de legislación y jurisprudencia i publicà Manual de desamortización civil y eclesiástica 1856 i altres estudis jurídics Fundà una editorial amb el seu nom, que s’ha especialitzat en obres de dret

Participà en la frustrada reconquesta d’Alger 1775, en la campanya contra Gibraltar 1780 i en la guerra espanyola contra la república francesa 1794 Publicà obres de tècnica militar, el poema El triunfo de la verdad 1796 i les tragèdies Guzmán 1780 i Pelayo 1780

Fou comissari general i comandant principal del cos d’artilleria de Marina, professor d’artilleria de l’Acadèmia de guàrdies marines de Cadis, comandant d’artilleria al departament de Cartagena i des del 1781 comandant de tot el cos Retirat a València el 1809, arran de la guerra del Francès, fou ascendit a tinent general És autor de manuals pedagògics Tratado de artillería 1773, Compendio de matemáticas 1781-91, Ejercicios de cañón y mortero 1787, tots publicats a Cadis

Es destacà en la lluita contra l’alçament republicà de València 1869 Anà a Cuba 1895-97 com a coronel d’enginyers A Madrid 1897 organitzà el laboratori central de l’arma Retirat de l’exèrcit com a general de divisió, presidí l’Institut Nacional de Previsió i Socors 1911, l’Institut de Reformes Socials i fou director general de treball durant la Dictadura Era membre de l’Acadèmia de Ciències Escriví Tracción en vías férreas 1878 i La nitroglicerina y la dinamita comparadas con la pólvora de guerra ordinaria 1872 i obres de tema militar

Comte de Lumiares Fou un arqueòleg típic del s XVIII, un dels més destacats del País Valencià, sobretot en el camp de l’epigrafia i de la numismàtica, però, avançant-se al seu temps, valorà les ceràmiques El 1808, arran de la invasió francesa, fou nomenat per la Junta Suprema del Regne de València vocal de la Junta Central de Cadis Publicà Medallas de las colonias, municipios y pueblos antiguos de España 1773, Barros saguntinos Disertación sobre estos monumentos antiguos 1779, Lucentum, hoy ciudad de Alicante 1780 i una Carta crítica 1787 a l’obra geogràfica de Bernat Espinalt i Garcia…

Fou arxiver i cronista de la ciutat de Castelló de la Plana Publicà diversos treballs d’investigació, entre els quals destaquen Castellonenses ilustres 1883 i Casos y cosas de Castellón 1884, així com El libro de la provincia de Castellón 1892, síntesi descriptiva del terç septentrional del País Valencià

Corresponsal de guerra a la campanya del Marroc 1859-60, collaborà a diversos periòdics madrilenys Fou vocal de la junta revolucionària de Madrid 1868 Afiliat a la Unión Liberal, fou sovint diputat a corts entre el 1861 i el 1881, governador civil de les Balears 1864 i ministre de foment 1875, 1884-86 Publicà Ensayos poéticos 1851, Poesías 1857, Las crisis de España 1870, Notas dispersas 1893 i les biografies O'Donnell y su tiempo 1869 i El Cardenal Cisneros 1869

Propietari del terreny de l’Alcúdia d’Elx, lloc de l’antiga ciutat ibèrica i romana d' Illici, hi realitzà excavacions des del 1940, els resultats de les quals donà a conèixer en nombroses publicacions És autor també d’una Historia de Elche 1971 El seu fill, Rafael Ramos i Fernández Elx 1942, continua la seva tasca a l’Alcúdia i ha publicat La ciudad romana de Illici 1974

El 1405 comandà les naus del rei Martí I quan passà a Sicília, i per finançar l’expedició vengué la senyoria del lloc de Liçana 1412 Serví Alfons IV a Nàpols com a majordom i conseller Fou governador d’Oriola i tinent de l’infant Joan, rei de Navarra En lluita a la frontera castellana, prengué i saquejà Almansa Es casà amb Brianda Cornell i de Luna, i després, amb Elionor de Boïl Testà el 1448 i vinculà tots els seus béns, que fins aleshores havien restat lliures