Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
Tomás Capdepont y Martínez
Història
Política
Polític.
Es retirà de la carrera militar el 1854 per tal de dedicar-se al periodisme i a la política Milità a la Unió Liberal i fundà els periòdics “El Correo” i “La Península” Diputat per Oriola 1858, es mostrà contrari a la política d’Isabel II i s’hagué d’exiliar el 1866 Retornà després de la revolució del 1868 i fou sotssecretari de finances Publicà Hacienda de la nación 1872
Jacint Segura
Història
Erudit i historiador.
Vida i obra Estudià gramàtica, retòrica, poesia i dialèctica a Alacant i s’ordenà al convent dels dominicans de la ciutat de València Dominicà des del 1683, fou catedràtic d’arts en el convent de València i exercí diversos càrrecs docents a les cases de Llutxent, Llombai, Sogorb i Castelló de la Plana Sembla que també arribà a ensenyar a la Universitat d’Oriola, on hauria estat mestre de Josep Teixidor Vinculat al cercle de M Martí, participà de l’esperit crític i renovador dels historiadors valencians del final del XVII i començament del XVIII, tot i que no sempre l’aplicà La seva obra fou…
, ,
cora
Història
Circumscripció administrativa d’Al-Andalus sota la dependència d’un governador o valí
creada per l’administració islàmica com a continuadora de la província o ducat visigòtic, la qual perdurà fins a l’enderrocament del califat de Còrdova al començament del s. XI.
De les vint-i-quatre en què fou dividit el territori peninsular, quatre incloïen territori dels Països Catalans la gran cora de Tudmir , que incloïa la conca del Segura i que tenia la capital, inicialment, a Oriola i, des del 825, a Múrcia, la cora de Xàtiva , la cora de València , que arribava pel nord fins prop de l’Ebre, i la cora de Saragossa , que incloïa la part de Catalunya sota domini musulmà
cora de Tudmir
Història
Territori autònom d’Al-Andalus sorgit el 713 com a resultat del pacte de capitulació ‘ahd
) estipulat entre ‘Abd al-Azīz ibn Mūsà ibn Nuṣayr i el comte duc Teodomir.
Reconegué l’autoritat nominal de l’emir i es mantingué semiindependent fins al començament del s IX, moment a partir del qual passà a designar una de les cora omeies N'han estat molt discutits els límits Amb capital a Oriola substituïda per Múrcia des del 825, comprenia les actuals comarques del Baix Segura, l’Alacantí, el Baix Vinalopó i el Vinalopó Mitjà, però sembla infundada la pretesa inclusió de Villena, Elx i fins i tot València
Domènec Forcadell
Història
Guerriller carlí.
Fou voluntari reialista els anys 1820-23 a les ordres de Romà Chambó, i assolí el grau de tinent En 1833-40 lluità a les ordres de Ramon Cabrera, del qual fou collaborador eficaç al Maestrat El 1837 féu una expedició per terres de Múrcia i ocupà breument Oriola Exiliat a la fi de la primera guerra Carlina, reprengué les armes en la segona, i intentà de revoltar el Maestrat, sense èxit Pel maig del 1848 assolí la victòria de Sant Jaume de Frontanyà Berguedà Hagué d’exiliar-se a la fi de la guerra
Emigdi August Santamaria i Martínez
Història
Literatura
Polític i escriptor.
Fou funcionari de governació a Barcelona i Alacant on fundà, amb Pere Carratalà, la revista literària El Duende , 1858 Republicà, fou alcalde d’Elx 1865 i patí un llarg empresonament Participà en les juntes revolucionàries del 1868 i en les guerrilles que actuaren a Oriola arran de la Revolució de Setembre Fou autor de la memòria Elche y la tempestad 1853, del drama en vers Las siete palabras del Redentor en la cruz 1850, en collaboració amb Francesc Antoni Botella, així com de diversos poemes i fulls solts polítics
Pere Maça de Liçana i d’Alagó
Història
Senyor de Moixent, Monòver, Xinosa, la Font de la Figuera, Pinet, Novelda i el castell de la Mola.
El 1405 comandà les naus del rei Martí I quan passà a Sicília, i per finançar l’expedició vengué la senyoria del lloc de Liçana 1412 Serví Alfons IV a Nàpols com a majordom i conseller Fou governador d’Oriola i tinent de l’infant Joan, rei de Navarra En lluita a la frontera castellana, prengué i saquejà Almansa Es casà amb Brianda Cornell i de Luna, i després, amb Elionor de Boïl Testà el 1448 i vinculà tots els seus béns, que fins aleshores havien restat lliures
llibre del repartiment
Història
A l’època medieval, llibre on eren registrades les escriptures individuals, aprovades pel sobirà i determinades per una comissió de repartidors, després de la conquesta d’un territori.
El rei feia un establiment de població cristiana, amb una distribució nominal de cases i heretats, entre els qui havien pres part en l’expedició, segons els mèrits i llur condició social S'han conservat els de Mallorca i València del s XIII, i els de Múrcia, Oriola i altres, més tardans Una de les obligacions dels beneficiaris era la residència efectiva en la porció corresponent, la collaboració en la defensa del territori i altres deures especificats a cada contracte Són d’una gran utilitat per a l’estudi de l’estructura de la propietat i de la toponímia del moment
Nicolau de Pròixida i Carròs
Història
Alt funcionari reial.
Fill segon d’Olf de Pròixida i d’Estefania Carròs, adoptà aquest cognom com a hereu de la seva mare o perquè el seu oncle Nicolau Carròs el féu hereu de diverses viles a Sardenya 1347 Adquirí tot el patrimoni familiar quan el seu germà Joan seguí la carrera eclesiàstica Es distingí a la guerra de Castella, contra l’intent de Du Guesclin d’entrar al Regne de València Lluità a Sardenya contra el jutge d’Arborea 1376 Fou governador d’Oriola Assistí a les reunions de Calataiud, on es tractaren qüestions del Cisma 1380 Casat amb Elvira de Centelles, deixà sis fills
al-Šarqiyya
Història
Nom donat durant la dominació musulmana als territoris que corresponien a l’actual País Valencià.
Anomenada també Šarq Al-Andalus, es dividia, a l’època califal, en tres cores al nord, la de Balansiyya, amb capital a València, arribava fins al delta de l’Ebre La zona central constituïa la de Satiba, amb Xàtiva per capital, i al sud, incloent-hi la vall del Segura, hi havia la de Tudmīr, la capital de la qual fou Oriola i, des del 825, Múrcia En realitat la funció d’aquestes divisions territorials, la màxima autoritat de les quals era un valí, era simplement administrativa i no constituïren mai una entitat política elles soles País Valencià