Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
llança
Història
Arma ofensiva consistent en un pal llarg de fusta que té a la punta un tros de ferro punxegut i tallant, sovint adornat d’una bandereta, usada especialment per soldats de cavall.
Hom pot fer remuntar la invenció de la llança a l’època paleolítica, en què la punta era de sílex tallat, posteriorment substituït per metall Utilitzada per a mantenir l’enemic a distància, la llança fou feta més llarga progressivament A l’edat mitjana hom emprà la llança curta i la llança llarga i pesant, que fou l’arma dels cavallers Perdé la seva importància des de la fi del s XV, i amb la utilització de les armes de foc caigué en desús i esdevingué una arma secundària
rompre una llança
Història
Trencar la llança en una topada amb l’adversari en un torneig, una lluita, etc.
Agustí de Castellví i de Llança
Història
Marquès de Làcon i vescomte de Sanluri, fill de Francesc de Castellví i d’Aimeric, cap de la facció de la noblesa sarda contrària a la política dels lloctinents.
Desterrat ja el 1652, igualment com el seu rival Artal d’Alagó, marquès de Villasor, i acusat el 1656 d’homicidi en una escomesa contra aquest i els seus partidaris, estigué vuit anys reclòs a la torre calleresa de l’Elefant A les corts convocades pel lloctinent, marquès de Camarasa, dirigí l’oposició a la concessió d’un subsidi de 70000 escuts a la corona si abans hom no obtenia que només els sards fossin habilitats per als càrrecs civils i eclesiàstics de Sardenya, i negocià, bé que sense èxit, com a diputat de les corts, prop de la cort de Madrid La dissolució de les corts pel lloctinent,…
arbre de la llibertat
Oficina de Turisme de Llançà
Història
Arbre plantat en un lloc públic com a emblema de la llibertat conquerida.
Costum iniciat a França durant la Revolució 1789, fou reprès durant les revoltes del 1830 i del 1848, i es difongué aviat per Europa i Amèrica A Catalunya actualment es conserven el d’Arbúcies 1868 i el de Llançà 1870
ulà
Història
Soldat de cavalleria lleugera, armat de llança.
Originàriament polonès, també hi hagué regiments d’ulans a d’altres exèrcits, com per exemple el prussià
alabarda
© Fototeca.cat
Història
Militar
Arma combinada de llança i de destral.
Pot presentar diverses formes la més antiga i més comuna, d’uns dos metres de llargària, té, sota la punta punxeguda o plana, una destral de tall convex, pla o còncau i, a l’altre costat, una punta o ganiveta punxeguda o corbada avall com un garfi també hi ha alabardes de doble destral D’origen oriental, passà als països germànics, que l’estengueren per Europa des del s XIV Actualment, només l’usen alguns cossos de guàrdies de gala, principalment els guàrdies suïssos del Vaticà
quirit
Història
Nom dels antics romans, sobretot en llur condició de ciutadans, conservat en la fórmula Populus Romanus Quiritesque.
L’origen pot derivar dels sabins de Curi o del mot llatí quiris ‘llança’ i, encara, de l’epònim Quirí
estradiot
Història
Membre de la cavalleria lleugera emprat com a explorador als s. XV i XVI.
La república de Venècia i França llogaren estradiots de Morea i Albània Els estradiots vestien a la turca i anaven armats amb llança, espasa i maça
patge
Història
A l’edat mitjana, noi o jove, generalment noble, que servia els sobirans, prínceps o grans personatges, civils i eclesiàstics i solia iniciar-se en les lleis de la cavalleria.
Calia distingir entre el patge de la cambra , el patge de les cavallerisses , el patge de la copa , el patge de plat , el patge d’armes , el patge de la llança , segons els serveis que efectuava
comtat del Castell de Centelles
Història
Títol senyorial concedit el 1599 a Joaquim de Centelles-Carròs i d’Oms, comte de Quirra i baró de Centelles.
El rei arxiduc Carles III hi annexà la grandesa d’Espanya per a Francesc de Blanes-Centelles i Desbac-Descatllar, però no fou convalidada pels Borbó El títol passà als Moncayo, als Pignatelli d’Aragona i als Llança
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina