Resultats de la cerca
Es mostren 258 resultats
palma
© Corel Professional Photos
Art
Història
Fulla de palmera presa com a símbol de triomf o de martiri.
Símbol de la victòria entre els grecs i romans, és símbol cristià del martiri i, doncs, del premi etern Element del culte jueu en la festa dels tabernacles, fou portada per Jesús i pels pelegrins en entrar a Jerusalem Cada any els cristians recorden aquesta entrada triomfal a la processó del diumenge de Rams
baronia de Palma
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Palma, prop de Gandia.
Comprenia també el terme d’Ador Pertangué als Pròixida A la darreria del s XV passà, per enllaç, dels Tolsà als Montcada, comtes i, després, marquesos d’Aitona, que la uniren a llurs estats
Auditòrium de Palma
Història
Auditori de Palma construït en 1967-69 per l’industrial i melòman Marc Ferragut i Fluixà (1901-1981).
Bastit sense ajut institucional, fou inaugurat amb tres concerts de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, dirigida per Herbert von Karajan Consta de la Sala Magna, amb capacitat per a 1 700 oients i un escenari de 800 m 2 , i la Sala Mozart, concebuda com a teatre i amb 331 localitats, a més de set sales més i diverses dependències És la seu dels concerts de l’Orquestra Simfònica de Balears Actualment és dirigit pel fill del seu fundador, Rafael Ferragut
Arturo Alessandri Palma
Història
Política
Polític xilè, fill d’un imigrant italià.
El 1920 arribà a la presidència com a candidat de l’Alianza Liberal, oposada a la coalició de dretes Intentà una sèrie de reformes, però les cambres —dominades pels conservadors— li impediren tota actuació coherent, dificultada alhora per la inestabilitat del govern, la crisi econòmica i les reivindicacions obreres El 1924 un comitè militar es féu càrrec del poder Alessandri partí cap a Europa, però poc temps després un nou cop militar de tendència liberal el reposà a la presidència març de 1925 i permeté l’aprovació d’una nova constitució, presidencialista i laica agost de 1925 Dimití…
Tomás Estrada Palma
Història
Política
Polític cubà.
Partidari de la independència, fou elegit president de la República en armes 1876 empresonat el 1877, fou deportat a Espanya Signada la pau de Zanjón 1878, s’establí als EUA, i el 1895 substituí José Martí com a delegat del Partido Revolucionario Cubano Fou el primer president de la República independent de Cuba 1902-06 malgrat la seva administració honrada i eficient, però no aconseguí el favor popular Sollicità la intervenció armada dels EUA per tal d’aconseguir la reelecció, i aquest fet provocà una revolta que el féu dimitir
Luigi Palma di Cesnola
Arqueologia
Història
Política
Arqueòleg i polític nord-americà d’origen italià.
Primerament fou militar, i el 1865 passà a cònsol dels EUA a Xipre Es dedicà a reunir una gran collecció d’antiguitats xipriotes la major part és ara al Metropolitan Museum of Art de Nova York Bé que recollides sense mètode, les peces d’aquesta collecció són capitals per al coneixement de les cultures i l’art antic de Xipre
marquesat de la Palma
Història
Títol concedit pel pretendent Carles (VII), duc de Madrid, al coronel Joaquim de Freixa i Fuster (mort el 1909).
marquesat de la Fontsanta de Palma
Història
Títol concedit el 1854 a Jaume Conrado i Berard; el despatx reial fou lliurat el 1781 al seu fill Marià Conrado i d’Asprer.
Continua a la mateixa família
Antoni Pou i Reus
Història
Política
Polític liberal.
Regidor el 1909 i el 1911, fou batlle de Palma en 1912-13 Posteriorment fou senador, i s’apropà al reformisme de Melquíades |lvarez El 14 d’abril de 1931 es féu càrrec del govern civil, però no pogué consolidar la seva influència política en negar-se a marxar juntament amb la coalició republicana-socialista Resultà vençut en les eleccions a corts constituents del juny del 1931 i les complementàries d’octubre del mateix any
Miquel Estade i Sabater
Història
Política
Navilier i polític.
Fill de Josep Estade i Omar Palma, Mallorca 1782 — 1849, conegut per les seves idees liberals i membre del partit progressista Juntament amb el seu pare inicià la navegació regular de vapor entre Palma i Barcelona 1837 amb el “Mallorquín”, del qual fou capità El 1850 promogué la constitució de l’empresa del vapor “Barcelonés” i aconseguí la fusió amb la del “Mallorquín”, cosa que els assegurà fins el 1857 l’exclusiva de les comunicacions amb la península Membre del partit progressista, fou alcalde de Palma el 1865 i tingué una actuació molt destacada…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina