Resultats de la cerca

En fou el primer vescomte Maurió mort vers el 940, fill del comte Llop I de Bigorra La primitiva capital fou Castèllobon i, als s XVII i XVIII, Lorda

Fill dels vescomtes Guillem I i Maria I de Bearn, fou posat per la seva mare sota la protecció d’Alfons I de Catalunya-Aragó, al qual, arribat a la majoria d’edat, renovà l’homenatge pel vescomtat de Bearn i més tard per Bigorra, que li aportà en dot la comtessa Peronella Fou també un fidel aliat de Pere I el Catòlic i lluità al seu costat a Muret 1213 contra els croats de Simó de Montfort Després de la desfeta li calgué fer acte de submissió a l’Església abans de recobrar els seus estats

Filla del comte Carles d’Angulema i de Lluïsa de Savoia i germana del rei Francesc I de França, es casà de primer, el 1509, amb el duc Carles IV d’Alençon, que, en morir, li deixà el ducat, i el 1527 amb el rei Enric II de Navarra Influïda per Lefèvre d’Étaples, fou protectora de reformats Escriví poemes —se'n destaca el llibre Miroir de l’âme pécheresse 1531— i l' Heptaméron , recull de setanta-cinc contes, realistes i finament analítics, molt entroncats amb fets reals, collecció imitada del Decameró

Com a vescomte de Castellbò participà a les ordres de Martí I de Sicília, en la campanya de Sardenya 1409 Partidari dels borgonyons i contrari als armanyaguesos, en 1418-19 obtingué la lloctinença i la capitania general de Llenguadoc i Guiena, càrrecs que li foren confirmats per Carles VII, del qual rebé en feu 1425 el comtat de Bigorra i el vescomtat de Lautrec Al Principat de Catalunya intentà, inútilment, de recuperar la vila de Martorell i la baronia de Castellví de Rosanes, confiscades el 1397 al seu oncle Mateu I de Foix per Martí l’Humà, bé que obtingué que Ferran d’…

Al començament de la Segona Guerra Mundial comandà el segon cos d’exèrcit britànic a França i es distingí a Dunkerque Cap de l’estat major imperial 1941-46 i conseller militar de Churchill, tingué una gran influència en l’elaboració de l’estratègia aliada durant la guerra

En fou el primer vescomte Llop I mort després del 1009, fill del vescomte gascó Amer El seu quadrinet, el vescomte Pere I mort el 1163, es casà amb la comtessa Beatriu III de Bigorra i ambdós territoris restaren units personalment Al segle XIII la vescomtessa Mata I aportà el territori al seu marit, el vescomte montcadí Gastó VII de Bearn, i després segle XIV passà als comtes de Foix El 1607 fou separat del vescomtat de Bearn, al qual havia estat unit, i fou reunit administrativament a Gascunya Al segle XVII, fou concedit com a comtat i després principat, als Lorena, ducs d’…

Fill del vescomte Pere II de Gabardà i de la vescomtessa Guiscarda de Bearn, que li cedí el govern dels seus vescomtats Es casà vers el 1145 amb Matella dels Baus, cosina germana de Ramon Berenguer IV de Barcelona Assistí als setges de Fraga i Lleida 1149 Rebé del comte de Barcelona les viles d’Osca i de Bespen en compensació de la pèrdua pel seu oncle Cèntul VI de Bearn de les senyories d’Uncastillo i Saragossa Fundà el priorat d’Ordios 1153 El succeí el seu fill, el vescomte GastóV, sota la tutela de la seva mare Guiscarda La seva muller tornà a casar-se, amb Cèntul III, comte de …

Fill del comte Bernat I de Carcassona, senyor de Foix, i de la comtessa Garsenda de Bigorra La plena possessió dels territoris, l’obtingué només després de la mort 1050/51 del seu oncle el comte Pere I de Carcassona, bisbe de Girona i germà d’Ermessenda, esposa de Ramon Borrell I de Barcelona, el qual, en virtut del testament del seu pare el comte Roger I de Carcassona, dit el Vell mort ~1012, i del conveni celebrat amb el nebot 1034/35, compartí amb ell el domini dels comtats de Carcassona i de Foix, el darrer fins aleshores encara no ben delimitat De la muller, Amícia, no…

Fill de Roger I de Carcassona-Coserans, compartí el govern de Carcassona amb els seus germans Pere I, bisbe de Girona, i Ramon I era germà d’Ermessenda, comtessa de Barcelona

Fill i successor de Garcia V i d’Estefania de Bigorra Proclamat rei després de la batalla d'Atapuerca , hagué de jurar vassallatge a Ferran I de Lleó i Castella S'alià amb el seu oncle Ramir I d’Aragó 1057, contra al-Muqtadir de Saragossa, però més tard trencà aquesta entesa i s’alià amb el capitost sarraí Amb l’ajuda de Sanç III d’Aragó, lluità contra Sanç II de Castella en l’anomenada “guerra dels tres Sanç” 1067 En sotmetre al-Muqtadir de Saragossa i obligar-lo a pagar paries 1069-73, provocà la intervenció d’Alfons VI de Castella, aliat del saragossà, que envaí la Rioja 1074…