Resultats de la cerca

Fou un dels qui més s’oposaren, l’any 1436, a les pretensions de Pere Descatllar i de Santa Coloma a la senyoria de Llucmajor, en compensació dels seus préstecs monetaris al rei, després de la batalla de Ponça Mobilitzà l’opinió, allegant el privilegi del 1344 que prohibia de separar del poder reial la ciutat i les viles, els delmes i altres drets El 1445 el rei li atorgà la baronia de Banyalbufar

Solia ésser terra prima o allunyada de les cases de possessió, que el propietari no podia conrear directament Les característiques del sistema de rotes tenien diversitats contractuals segons les viles de l’illa a Llucmajor la rota solia ésser d’una quarterada, però n'hi havia de dues o més a Santanyí el propietari cobrava al roter el censal quarta o cinquena part de les garbes obtingudes i el delma desena part de tot el que s’hi collia

Fou, fins al juliol del 1936, la principal impulsora de les realitzacions obreres de la vila permeté la creació de l’Agrupació Socialista adherida al PSOE 1905, afavorí l’aparició de la Unió de Camperols i de la cooperativa de consum La Nueva Vida 1907 —la més important de l’illa— i de la de producció La Hormiga 1931 Foren els seus principals dirigents els germans Joan i Miquel Montserrat Parets

Filla de Berenguer de Vilaragut i de Sarrià i de Saura de Mallorca Visqué a la cort de Jaume III de Mallorca, amb el qual es casà 1347 en morir la reina Constança d’Aragó, fet del qual fou en certa manera acusada Després de la batalla de Llucmajor 1349, en la qual morí el seu marit, estigué presonera al castell de Bellver i al convent de Santa Clara de València, amb la seva fillastra Elisabet de Mallorca 1349 El papa i el rei de França, Joan II, gestionaren el seu alliberament Habità en un castell, prop de Montpeller, i es casà amb el duc Ot I de Brunsvic-Grubenhagen 1353,…

Doctor en teologia, obtingué un benefici a la catedral de Palma i un altre a Llucmajor l’any 1732 succeí en el càrrec de paborde el seu oncle Guillem Terrassa Dedicà tota la vida a recollir dades històriques sobre Mallorca en els arxius de l’illa, sense gaire esperit crític, i en deixà escrits molts volums sobre capbrevació, els delmes, repartiment de les aigües, història religiosa, biografies de fills illustres, una Historia o crónica relación de Lluchmajor publicada en fascicles del 1932 al 1934 Copià i anotà la Historia del reino de Mallorca en la seva versió castellana de…

Fill d’una família establerta al Vallès senyors del Far Fou bandejat de Barcelona pels consellers, acusat d’haver-los injuriat El 1334, tanmateix, el rei li atorgà l’absolució plena de les causes pendents, i des d’aleshores estigué plenament dedicat a les accions guerreres Prengué part a favor de Pere III de Catalunya-Aragó en la seva lluita contra Jaume III de Mallorca durant la campanya del Rosselló fou capità de Canet 1344 Destinat a Sardenya com a governador interí 1347, i poc temps després com a titular 1348, lluità activament contra la rebellió dels d’Oria El 1349 lluità, a Mallorca…

A la mort del pare 1328, rebé les baronies de Mataplana, Vall de Toses i Cervelló i un ampli domini de les Garrigues que incloïa les Borges, Arbeca i Castelldans Quan el 1343 morí el seu germà, Arnau Roger II, sense fills, els Comenge, representats pel comte Jaume I d’Urgell, marit de Cecília de Comenge, reivindicaren el comtat, però Pere III en féu investidura a favor de Ramon Roger Convertit en home de confiança del Cerimoniós, al costat dels Cabrera, els Montcada i el vescomte d’Illa, participà en la segona campanya del Rosselló 1343 i s’enfrontà repetidament a Jaume III, el qual, després…

Passà part de la infantesa a Girona i a Montblanc, retinguda, amb la seva mare, per Pere III de Catalunya-Aragó El 1349 acompanyà el seu pare en l’empresa de Mallorca fou capturada a Llucmajor per Gilabert de Centelles i enviada a València, on fou confinada, per ordre del rei, al convent de Santa Clara fins el 1358, que fou casada amb Joan II, marquès de Montferrat, després de la renúncia prèvia als seus drets a la corona de Mallorca Visqué al castell d’Omeladès, immediat a la senyoria de Montpeller El 1374, ja vídua, acompanyà el seu germà Jaume en la seva frustrada invasió del…

Mestre de la seca de Mallorca i algutzir reial, estigué al servei d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, a qui féu préstecs importants diverses vegades 7 500 florins el 1436 per ajudar al rescat del rei — i al seu propi rescat — , fet presoner al combat de Ponça, 5 000 lliures més el 1438, i draps per valor de 100 lliures, i encara 9 800 lliures el 1442 En fou recompensat amb la senyoria de Llucmajor 1438, de la qual no pogué gaudir perquè topà amb la resistència del procurador reial Llàtzer de Lloscos i amb la dels habitants de la vila el 1424 havia obtingut ja la castellania d’Alaró…

Acusats de donar sepultura als cossos dels cristians executats, i no havent volgut abjurar llur fe cristiana, haurien estat morts el 250, durant la persecució de l’emperador Deci Foren enterrats al cementiri Poncià de Roma sant Abdó i sant Senén són commemorats per l’Església Catòlica el 30 de juliol Sembla que llurs cossos foren traslladats a l’abadia de Soissons França, al segle IX Però a Arles Vallespir es conserven unes relíquies atribuïdes a aquests dos sants, les quals, segons una versió llegendària, foren sollicitades a Roma per un abat del monestir de Santa Maria d’Arles Allí es troba…