Filla de Berenguer de Vilaragut i de Sarrià i de Saura de Mallorca. Visqué a la cort de Jaume III de Mallorca, amb el qual es casà (1347) en morir la reina Constança d’Aragó, fet del qual fou en certa manera acusada.
Després de la batalla de Llucmajor (1349), en la qual morí el seu marit, estigué presonera al castell de Bellver i al convent de Santa Clara de València, amb la seva fillastra Elisabet de Mallorca (1349).
El papa i el rei de França, Joan II, gestionaren el seu alliberament. Habità en un castell, prop de Montpeller, i es casà amb el duc Ot I de Brunsvic-Grubenhagen (1353), cavaller fidel de Joan II i futur marit de la reina Joana I de Nàpols. Violant vivia encara, ben considerada, durant el regnat de Carles V de França.
Martí de Riquer proposa a Violant de Vilaragut com a autora de la Cançó de la reina de Mallorques —Eu am tal que és bo e bel— (conservada al Cançoner Vega-Aguiló) en lloc de la primera muller de Jaume III de Mallorca Constança d’Aragó. Hauria escrit aquesta poesia en els tres anys que fou reina de Mallorca, en una cort gairebé sempre deambulant pel sud de França i en relació amb el monarca francès, mentre Jaume III intentava recuperar el regne.