Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
‘Abbas II de Pèrsia
Història
Xa de Pèrsia (1642 — 67), de la dinastia safàvida.
Fou tolerant amb els cristians i amb els estrangers Reconquistà Kandahār als tàtars 1648
Muḥammad Mirza de Pèrsia
Història
Xa de Pèrsia (1834-48), de la dinastia qajarita.
Net i successor de Fath ‘Alī Shāh, fracassà en l’intent d’annexar-se Herat 1839, i signà 1847 el tractat d’Erzurum amb Turquia, pel qual hom delimitava la frontera turcopersa
Ṭahmasp I de Pèrsia
Història
Xa de Pèrsia (1524-76), segon de la dinastia safàvida.
Fill i successor de Shāh Ismā'īl, el seu regnat es caracteritzà per la lluita constant contra otomans i uzbeks, enfront dels primers dels quals perdé Tabrīz 1533, Geòrgia i Sirwān 1540 i Bagdad i Mossul pau d’Amasya, 1555 Morí assassinat
Ṭahmasp II de Pèrsia
Història
Xa de Pèrsia (1729-32), penúltim representant de la dinastia safàvida.
Pel fet d’haver signat la pau amb els turcs, enfront dels quals perdé la Transcaucàsia 1732, el seu lloctinent, Nādir Shāh , l’obligà a abdicar en favor del seu fill ‘Abbas III A la mort d’aquest 1736, Nādir s’emparà del poder i permeté el seu assassinat
‘Abbas III de Pèrsia
Història
Xa de Pèrsia, darrer de la dinastia safàvida, fill de Ṭahmasp II.
Durant el seu regnat nominal Nādir Shāh fou regent
Cosroes I de Pèrsia
Història
Rei de Pèrsia (531-579), de la dinastia sassànida, fill de KavadhI.
Portà a terme la reacció contra el moviment religiós i social dels mazdakites, redreçant i endurint el règim polític A més, expandí molt el seu imperi arribà a Antioquia de Síria, al riu Oxus i al Iemen Es defensà d’una aliança de pobles dirigida per Bizanci, i dominà Mesopotàmia El seu regnat és el moment culminant de l’època sassànida
Cosroes II de Pèrsia
Història
Rei de Pèrsia (590-628), net de Cosroes I i fill d’Ormazd IV.
Hagué de cedir Armènia a l’emperador bizantí Maurici en canvi de l’ajut que aquest li prestà en un alçament, però, a la seva mort, declarà la guerra a Bizanci, reconquerí Armènia i Capadòcia i arribà fins al Bòsfor Un altre exèrcit dominà Antioquia, Damasc i Jerusalem, d’on s’emportà la relíquia de la Creu Amb la conquesta d’Egipte 616 refeu el vell imperi aquemènida Però l’organització interna del país era desastrosa, i l’opressió reial, massa forta El descontentament general permeté que l’emperador de Bizanci, Heracli, pogués portar la lluita fins a la mateixa capital del regne i vèncer…
Nāṣir al-Dīn de Pèrsia
Història
Xa de Pèrsia (1848-96).
Fill i successor de Muḥammad Shah Després d’un frustrat atemptat 1852 contra ell instigat pels seguidors del Bab executat el 1850, reprimí durament el babisme el foragità pràcticament de Pèrsia Ocupà Herat 1856, d’on la Gran Bretanya l’obligà a retirar-se Així mateix, pel tractat de París 1857, renuncià a les seves reivindicacions a l’Afganistan aconseguí, però, més tard, una part del Sīstān 1872 Procurà el desenvolupament econòmic del país construcció del ferrocarril, establiment de l’Imperial Bank of Persia, establiment del telègraf, explotació minera, etc, sovint frenat per la…
Fath ‘Alī Shāh de Pèrsia
Història
Xa de Pèrsia (1797-1834) de la dinastia dels qajarites.
Per resoldre els conflictes territorials provocats per Rússia intentà diverses aliances amb Europa Anglaterra, 1801 França, 1802, fracassada pel tractat francorus de Tilsit, 1807 Però, agreujada la situació per la guerra amb Turquia 1821, perdé Geòrgia i una part d’Armènia tractat de Turkmānčai, 1828
Ismā‘īl I de Pèrsia
Història
Xa de Pèrsia (1501-24), fundador de la dinastia safàvida.
Sota el seu govern el país esdevingué, per primera vegada des de l’expandiment de l’islam, un estat independent, fet al qual contribuí la declaració del xiisme imamita com a religió oficial, en oposició al sunnisme otomà