Resultats de la cerca
Es mostren 225 resultats
Pelai Vilanova i Massanet
Història
Política
Polític republicà i metge.
Afiliat al Partit Progressista de Ruiz Zorrilla, l’abandonà en morir aquest i s’adherí, el 1903, a la Unió Republicana contrari, però, a la Solidaritat Catalana, passà al reformisme de Melquíades Álvarez, i fou finalment, el 1915, un dels dirigents del Bloc Republicà Autonomista
José de Cafranga
Història
Política
Polític, secretari de gràcia i justícia (1832).
Succeí Calomarde en aquest càrrec el 1832 Per inspiració seva, Ferran VII abandonà el govern a la seva muller Maria Cristina 6 d’octubre, i féu signar a la reina una amnistia a favor dels liberals Dimití aquell mateix any, per disconformitat amb Cea Bermúdez
Lluís III de Baviera
DP
Història
Rei de Baviera (1913-18).
Succeí el seu pare Leopold de Baviera en la regència de l’estat i, a conseqüència de la follia del monarca Otó, en fou proclamat rei En produir-se la revolta bavaresa 1918, que culminà en la proclamació de la república, abandonà el tron
Jordi I de Sèrbia
Història
Príncep de Sèrbia (1804-13) i cap de la dinastia Karagjorgević.
Sotsoficial d’un cos de voluntaris, fou elegit cap suprem de l’assemblea d’Arašac 1804 Proclamat príncep hereu 1808, el tsar de Rússia li féu costat, però l’abandonà després En produir-se la invasió turca es refugià a Àustria 1813 Morí assassinat
Romà II
Història
Emperador d’Orient (959-63).
Fill i successor 959 de Constantí VII, abandonà el govern i els afers de l’estat a la seva dona, Teòfan, i al primer ministre Durant el seu regnat, el general Nicèfor Focas futur emperador Nicèfor II obtingué la submissió de Creta al domini bizantí
Sisbert
Història
Noble visigot de la casa del rei Vítiza i potser germà del rei.
En pujar Roderic al tron demanà l’ajuda de Ṭāriq 710 per restablir la dinastia dels vitizans El 711, a la batalla de Guadalete, en la qual comandava una ala de l’exèrcit, en plena lluita abandonà el rei Roderic i fou causa de la seva derrota
Jesús Pinilla i Fornell
Història
Jurista i polític.
Es traslladà amb la seva família a Barcelona als 15 anys Llicenciat en dret el 1896 i collegiat en exercici des de l’any següent, el 1898 fou nomenat numerari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, on el 1904 s’oposà sense èxit a què les actes es redactessin exclusivament en català Incorporat al Partit Liberal Demòcrata de Canalejas 1902, l’any següent passà a la Unió Republicana de Nicolás Salmerón Elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1905, en fou tinent d’alcalde dos anys Contrari al suport a la Solidaritat Catalana que dividí el partit, oposant-se a Salmerón, Francesc…
Nicomedes IV Filopàtor
Història
Rei de Bitínia (94-85? aC).
Succeí el seu pare, Nicomedes III, i hagué d’afrontar el seu germanastre Sòcrates, que s’havia emparat del poder l’any 90 aC Nicomedes V Vençut 88 aC per Mitridates, abandonà el país, però hi tornà amb l’ajut de Sulla En morir, deixà el regne en herència als romans
Edward Montagu
Història
Militar
Política
Polític i militar anglès.
Comte de Manchester Cap de l’oposició de la cambra dels lords, fou acusat de traïció 1642 Durant la guerra civil comandà l’exèrcit parlamentari de l’est i dirigí la batalla de Marston Moor 1644 En desacord amb Cromwell, abandonà el comandament militar 1645 i inicià negociacions amb el rei
Mošé Hayyīm Luzzato
Esoterisme
Història
Erudit i cabalista jueu italià.
Escriví en hebreu Fou autor de drames històrics i poemes Estudià la càbala i escriví obres místiques Sospitós de messianisme, es traslladà a Amsterdam i a Palestina Publicà La sendera de rectitud 1740, molt difosa Illustrat, esdevingué el punt de partença de la literatura hebraica moderna i n'abandonà la matèria religiosa anterior