Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
feminisme
El comitè executiu del Consell Internacional de les Dones (1899)
© Fototeca.cat
Història
Moviment que té com a finalitat d’aconseguir la igualtat política, econòmica i jurídica de la dona respecte a l’home, concretat a partir de la segona meitat del segle XIX dins l’àmbit de la societat industrial.
En són precursors importants Olympe de Gouges, que presentà a l’assemblea constituent, durant la Revolució Francesa, una Déclaration des droits des femmes 1789, Mary Wollstonecraft, que publicà A Vindication of the Rights of Women 1792, i l’obra de William Thompson Appeal of one Half of the Humane Race 1825, influït per Owen, on per primera vegada es demana el dret al vot Dins el socialisme utòpic, Fourier i Flora Tristan arribaren més enllà en els plantejaments teòrics supressió de la família, llibertat sexual, fills educats per la comunitat, etc En l’anàlisi marxista les reivindicacions…
torre del Breny
![](/sites/default/files/media/FOTO/A021680.jpg)
Basament del sepulcre romà dit la Torre del Breny a Castellgalí (Bages)
© Fototeca.cat
Història
Sepulcre monumental romà prop de la unió del Llobregat i el Cardener, a Castellgalí (Bages).
És un edifici en forma de temple sense pòrtic i es mantingué en bon estat de conservació fins el 1870, que en fou destruïda la part superior Té planta quadrada, d’uns 10 m de costat, cobert amb volta La part de dalt era una cella amb cobert de doble vessant Al cantó oest hi havia un relleu que representava una figura femenina nua, entre dos lleons El nom actual sembla una falsa grafia d' Elbreny , derivació probable d’Elderind, propietari dels terrenys al s X Entre el 1984 i el 1985 hom hi ha realitzat intervencions arqueològiques L’aixecament planimètric ha demostrat que el…
marquesat de Villena
![](/sites/default/files/media/FOTO/Villena_casalBarcelona.jpg)
fototeca.cat
©
Història
Títol concedit per Enric II de Castella, el 1366, a Alfons de Gandia i de Foix, que el cedí al seu fill segon Pere de Villena i d’Arenós (mort el 1385), però que li fou confiscat el 1391 pels tutors del rei Enric III.
Tot i així, el seu net Enric de Villena i de Castella s’intitulà marquès de Villena Fou concedit de nou el 1445, amb agnació rigorosa, a Juan Pacheco y Girón , primer comte de Xiquena i primer duc d’Escalona, que el cedí 1468 al seu fill Diego López Pacheco y Portocarrero mort el 1529 Quadrinet d’aquest darrer i vuitè marquès fou Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga , avi del desè marquès, Andrés López Pacheco y Osorio de Moscoso mort el 1746, la filla del qual s’intitulà marquesa de Villena però li posà plet el seu oncle Juan Pacheco y Moscoso mort el 1751, que…
Dolors Piera i Llobera
Història
Mestra, sindicalista i política.
Participà en el moviment de renovació pedagògica, a partir del grup de mestres Batec, de Lleida i del Penedès Fou membre de la Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza de Catalunya FETE, i ocupà la secretaria general a Barcelona, l’any 1935 El mateix any ingressà a la Federació Catalana del PSOE, i el 1936 ocupà el càrrec de secretària del Front d’Esquerres i ingressà al comitè revolucionari de Vilafranca S’implicà en el procés de formació del PSUC, el 1937 es feu càrrec de la direcció de la Secció Femenina del partit i es traslladà a Barcelona Allí fou nomenada…
Roger II de Pallars Sobirà
Història
Comte de Pallars Sobirà (1236-56) i vescomte de Coserans (Roger III: 1240-56).
Fill del comte Roger I i d’una dama desconeguda, uní en la seva persona el lot important dels Berga, pel seu matrimoni amb Sibilla de Berga o de Saga 1234, i el comtat pallarès 1236, en la successió del qual, esmenant una disposició paterna, féu entrar 1244 les dones i àdhuc els bastards, originats en l’homònim fill seu Roger de Comenge nascut Roger IV de Coserans i coneguts sovint amb el cognom Espanha, que, desposseïts finalment dels béns cispirinencs, reclamaren amb lluites armades l’herència del Pallars Executant i retocant el seu pla 1256, posà al capdavant del comtat el seu fill Arnau…
don
Història
Tractament honorífic generalment masculí anteposat al nom, utilitzat a Castella, Navarra, Portugal, Aragó i als Països Catalans (i a tota l’antiga corona catalanoaragonesa, inclosa la Itàlia meridional).
En l’origen hom l’aplicava només als reis i els infants Fou ampliat posteriorment als alts dignataris de la cort i, per extensió, als nobles Als Països Catalans, on apareix ja al s XIII, el seu ús havia coexistit inicialment amb el tractament En Na per al femení i fou aplicat només a l’alta noblesa Des de la segona meitat del s XVIII, però, aquest tractament fou concedit a diverses categories de funcionaris i de professionals que usualment gaudien de noblesa personal, com els oficials de la comptadoria i tresoreria dels exèrcits reials, els membres d’acadèmies reials, els professors dels…
Joan de Torrelles i López de Gurrea
Història
Noble.
Senyor de Castellet Essent infant, li fou donada la batllia d’Osca i de les seves aljames i la merindad d’Osca, Barbastre i Sobrarb 1406, i tingué altres béns a Aragó Fou uixer d’armes del rei Alfons i el serví a Itàlia Comandà les galeres d’Antoni de Cardona durant el saqueig de Marsella 1423 El rei li donà l’illa d’Ischia, amb el títol de comte Lluità contra els genovesos en la defensa de Barcelona 1457 No fou addicte al rei Ferran I de Nàpols i es féu vassall de Joan II, el qual li donà llicència d’unir a les seves armes heràldiques les d’Aragó, Navarra i Sicília i de donar l’empresa de l’…
setges de Girona
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Cesar_Alvarez_Dumont_El_Gran_dia_de_Girona.jpg)
El Gran Dia de Girona (19 de setembre de 1809), de César Álvarez Dumont (1890)
© (CC0)
Història
Nom amb el qual són coneguts els tres setges a què fou sotmesa la ciutat de Girona durant la guerra del Francès per part de les tropes napoleòniques.
Deixada de banda, inicialment, per les forces napoleòniques, Girona fou encerclada el 20 de juny de 1808 per una força de 5000 homes comandada pel general Duhesme però, malgrat el mal estat de les fortificacions, els 300 soldats del regiment Ultònia, amb l’ajut de la població civil, assoliren de rebutjar els atacs L’endemà Duhesme es retirà a Barcelona, on reorganitzà les forces i preparà un segon setge —amb 6000 homes, als quals se n'afegiren 5000 de manats per Honoré de Reille —, iniciat el 22 de juliol de 1808 Els gironins, auxiliats per les tropes del general Milans i pel sometent de l’…
Frederic III de Sicília
Història
Rei de Sicília (1355-77).
Fill de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia Malgrat el seu motiu, sabé defensar el regne tant de les pretensions angevines com de les ambicions dels reis de la corona catalanoaragonesa En morir el seu germà Lluís I 1355, esdevingué rei sota la tutoria de la seva germana Constança i, morta aquesta, de l’altra germana, Eufèmia 1356 El 1356 els angevins ocuparen Palerm i els reis Lluís i Joana I de Nàpols desembarcaren a Messina 1356 Però a la batalla d’Aci Frederic obtingué un triomf i els napolitans hagueren de retirar-se de l’illa 1357 Enfront de les bandositats nobiliàries, el rei,…
Frederic II de Sicília
Segell de Frederic II de Sicília
© Fototeca.cat
Història
Rei de Sicília (1296-1337).
Fill de Pere II de Catalunya-Aragó i de Constança de Sicília En morir el seu pare 1285 l’hereu, Alfons II de Catalunya-Aragó, disposà que fos rei de Sicília si el seu germà Jaume hagués de regnar a la corona catalanoaragonesa Però el nou rei de Catalunya-Aragó Jaume II el considerà només com a lloctinent seu a l’illa Arran del tractat d’Anagni 1295, pel qual Jaume II lliurà Sicília al papa, els sicilians el proclamaren rei 1296, i esdevingué un dels defensors del partit gibellí contra el güelf dels Anjou, al qual s’adherí Jaume II Enfrontats ambdós germans a la batalla del cap d’Orlando,…