Resultats de la cerca
Es mostren 14714 resultats
patuleia
Història
Nom que reberen, a Barcelona, els anys 1835-45 i especialment durant la revolta de la Jamància, els escamots de subproletariat que aprofitaven la situació revolucionària per a destruir monuments i robar o insultar els ciutadans que els semblaven poc afectes a llur causa.
patuleia
Història
Durant la primera guerra Carlina, nom que reberen els escamots de soldats irregulars.
patró | patrona
Història
Amo que, respecte al seu esclau afranquit, hi conservava alguns drets.
patriciat urbà
Història
A l’Antic Règim, als Països Catalans, el conjunt dels ciutadans o burgesos honrats d’una ciutat o vila.
patriciat
Història
Orde dels patricis o conjunt de tots els qui, a la Roma antiga, constituïen la noblesa.
patrici | patrícia
Història
A la Roma antiga, membre de la família dels patres, pertanyent a la classe dominant, que gaudia, com a noble, de tots els drets.
Hom ha discutit a bastament l’origen de la classe patrícia Alguns creuen que es tractava d’unes organitzacions de tipus polític anteriors al desenvolupament de la ciutat, la qual sorgí precisament a conseqüència de llur unió D’on el fet d’adquirir el dret de ciutadans legítims de la civitas originària Altres, però, sostenen que la classe dels patricis es formà a causa de la solidaritat d’interessos de diverses famílies que esdevingueren riques i poderoses El fet és que, al llarg de la història de l’urbs, els patricis constituïren una casta social tancada, adversa a qualsevol tipus d’innovació…
passantia
Història
Examen que havia de passar el fadrí d’un ofici per adquirir la categoria de mestre.
El gremi de mestres argenters de Barcelona exigia el dibuix d’una joia, que després els fadrins havien d’executar amb metalls nobles i pedreria fina El conjunt d’aquests dibuixos estan recollits en set volums anomenats llibres de passanties , iniciats al s XVI i que arriben al s XIX Són una valuosa font per a l’estudi de les joies catalanes d’aquesta època
partisana
Història
Militar
Mena d’alabarda de ferro més gran i ampla i tallant dels dos costats.
partisà | partisana
Història
Militant d’un grup civil organitzat per a la lluita armada clandestina contra un exèrcit d’ocupació o l’autoritat constituïda i que utilitza la tècnica de la guerrilla.
El terme és aplicat sobretot als qui lluitaren en els moviments de resistència contra les forces de l’Eix a la Segona Guerra Mundial, especialment a les guerrilles soviètiques, iugoslaves, italianes i franceses Resistència El moviment de guerrilles antifranquistes, que fou actiu a l’Estat espanyol 1939-64, és conegut amb el nom de maquis De vegades hom dóna també el nom de partisans als membres de les diverses guerrilles modernes
partidari
Història
Nom que rebé cadascun dels membres d’un cos militar, manat per un capità Pelegrí, durant la guerra del Francès, el qual cooperava amb les forces napoleòniques en la protecció dels combois i en la lluita contra els sometents.