Resultats de la cerca
Es mostren 14713 resultats
Frederic II de Prússia

Frederic II de Prússia, el Gran
© Fototeca.cat
Història
Rei a Prússia (1740-73) i de Prússia (1773-86).
Fill de Frederic Guillem I i de Sofia Dorotea de Hannover Contra l’educació devota i militarista imposada pel seu pare, Frederic II es rebellà, sia intentant de fugir a Prússia el 1730, amb el seu amant Hans Hermann von Katte, que fou executat davant d’ell a Küstrin, on Frederic fou empresonat, sia obtenint del seu preceptor Duhan de Jandun un hugonot d’origen francès els elements teòrics necessaris per a convertir-se en un illustrat de cultura francesa Es casà, per imposició del seu pare, amb Elisabet Cristina de Brunsvic-Bevern el 1733 Per la seva voluntat, Prússia fou protagonista…
Frederic I de Prússia
Història
Elector de Brandenburg (Frederic III) (1688-1713) i rei de Prússia (1701-13).
Es proclamà hereu únic, en contra del testament del seu pare, Frederic Guillem I Sostingué l’emperador Leopold I contra França i Espanya, i en premi rebé el títol reial Dugué a terme una política d’assimilació dels protestants i creà a Berlín una cort fastuosa a imitació de Versalles, on s’aplegaven artistes i literats El govern dels favorits i les guerres contra França i Suècia arruïnaren Prússia
Frederic I de Nàpols
Història
Rei de Nàpols (1496-1503).
Fill de Ferran I Titulat príncep d’Altamura, intentà de reconciliar els barons rebels amb el rei, sense aconseguir-ho 1485 Fou enviat pel rei al papa Alexandre VI 1492 En temps de la invasió de Carles VIII manava la flota napolitana que atacà, sense èxit, Portovenere 1494 En morir el seu nebot Ferran II, el succeí Conquerí Gaeta Li atribuïren una entesa amb els turcs per a recuperar les ciutats de la Pulla que ocupaven els venecians Amb aquest pretext, Lluís XII de França i Ferran el Catòlic acordaren la conquesta conjunta i el repartiment del regne de Nàpols a Granada, el 1500 Frederic…
Frederic V del Palatinat
Història
Elector del Palatinat (1610-23) i rei de Bohèmia (Frederic I) (1619-20).
Fill i hereu de l’elector Frederic IV i de Lluïsa Juliana de Nassau-Orange El 1613 es casà amb Elisabet d’Anglaterra, filla de Jaume I Cap nominal de la unió protestant, fou elegit rei de Bohèmia pels bohemis, revoltats contra llur rei, l’emperador Ferran II, el qual, amb la Lliga Catòlica, el vencé a la batalla de la Muntanya Blanca 1620, prop de Praga, i el Palatinat fou recuperat per la Lliga i els hispànics i lliurat a Maximilià I de Baviera
Frederic III del Palatinat
Història
Elector del Palatinat (1559-76) i comte palatí de Simmern (Frederic II) (1557-76).
Fill i hereu del comte palatí Joan II, succeí el seu cosí germà, l’elector Otó Enric I, al Palatinat Educat catòlicament, es casà amb una luterana, i el 1546 es féu calvinista, doctrina que introduí al Palatinat, el qual féu centre del calvinisme alemany S'esforçà, sense èxit, per unir els prínceps luterans contra els Àustria Envià el seu segon fill, Joan Casimir, a ajudar els hugonots francesos, i el tercer, Cristòfor, morí lluitant per la causa dels holandesos
Frederic II del Palatinat
Història
Elector del Palatinat (1544-56).
Fill de l’elector Felip I, succeí el seu germà Lluís V Estigué al servei dels Àustria i promogué l’elecció de l’emperador Carles V, però no s’oposà a la propagació del luteranisme als seus estats
Frederic IX de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1947-72).
Fill del rei Cristià X El 1935 es casà amb la princesa Ingrid de Suècia Assumí la regència dos cops 1942 i 1947 La modificació de la constitució 1953 permeté la successió femenina al tron, i el succeí la seva filla Margarida II
Frederic VII de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1848-63).
Fill de Cristià VIII La revolució del 1848 l’induí a abolir el règim absolutista i a atorgar una constitució liberal 1849, comuna a Dinamarca i als ducats de Slesvig i Holstein, però els separatistes dels ducats es revoltaren això provocà un conflicte amb Prússia i la Confederació Germànica, però pel tractat de Londres 1852 restà garantida la integritat dels territoris danesos
Frederic VI de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1808-39) i de Noruega (1808-14).
Fill de Cristià VII El 1784, per un cop d’estat, assumí la regència del pare La pressió armada anglesa bombardeigs de Copenhaguen, el 1801 i el 1807 El tractat de Kiel 1814 annexà Noruega a Suècia, però ell rebé el ducat de Lauenburg El 1834 el progrés de les idees liberals el menà a crear els estats provincials
Frederic IV de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca i Noruega (1699-1730).
Fill de Cristià V Atacà el ducat de Holstein, aliat de Suècia, que intervingué i li féu signar la pau de Traventhal 1700 El 1709, la victòria de Rússia sobre els suecs l’induí a atacar-los, però no assolí cap territori Pel tractat de Frederiksborg 1720 s’annexà el ducat de Holstein i la part sud del de Slesvig Abolí la servitud de la gleva 1702