Resultats de la cerca

Mort Pèrtinax 193 fou proclamat emperador per les legions de Britània i de la Gàllia, mentre Pescenni Níger ho era a Síria i Septimi Sever a la Pannònia Després de vèncer Pescenni, fou derrotat per Septimi Sever a Lugdunum, i se suïcidà

Enviat a l’Índia, ingressà a l’exèrcit de la Companyia de les Índies Orientals 1744 Derrotà els pirates de Gheria, Bombay 1756, i el nabab de Bengala a Plassey 1757 com a governador de Bengala 1758-60 féu avortar la influència francesa i l’holandesa a l’Índia Després d’una estada a Anglaterra 1760-64 fou nomenat par del regne De nou governador de Bengala 1764-67, perseguí la corrupció i es mostrà un gran administrador De nou a Anglaterra 1767, els seus enemics l’acusaren d’irregularitats i hom inicià investigacions parlamentàries 1772 Això, malgrat que en sortí lliure de culpa, segurament l’…

Com a cap de l’esquadró reial, participà en les batalles del Grànic on salvà la vida d’Alexandre i d’Arbela dirigí una expedició contra els parts 331 i fou nomenat sàtrapa de Bactriana 328 Alexandre l’occí durant un banquet per causa dels retrets que li féu sobre la seva supèrbia

Seguí Alexandre a Àsia, i el 324 tornà a Macedònia Dirigí la guerra contra les ciutats gregues revoltades en premi, rebé la satrapia de Lídia 321, però, foragitat d’allí per Antígon 319, passà a Macedònia Enviat a barrar el pas a Antígon, que intentava de reunir-se amb Cassandre, fou batut i mort al Bòsfor traci

Féu cara al tirà Pisístrat, per la qual cosa hagué d’exiliar-se En ésser expulsat Hípites, fill de Pisístrat, Clístenes tornà a Atenes 510, però se n'hagué de retirar novament davant l’elecció del seu adversari Isàgores per a l’arcontat Cridat novament 507, dugué a terme la reforma democràtica de la constitució atenesa A fi d’anorrear les antigues tribus, base de sustentació del partit oligàrquic, dividí l’Àtica en tres parts costa, ciutat i rerepaís, cadascuna de les quals fou subdividida en 10 districtes trittyes La combinació de tres trittyes formava la tribu phyle Aquestes noves…

Pertanyia a la família d’Ortàgores, que havia establert la tirania amb la collaboració del sector jònic de la ciutat A la primera guerra Sagrada lluità a favor de Delfos i contra Crisa Establí els jocs pitis a Sició

Participà en la guerra de la independència dels EUA del 1778 al 1781 Derrotà els nord-americans a Long Island 1776 i prengué Charleston 1780 Després fou governador de Gibraltar

Oficial de la marina anglesa Lluità contra l’Armada Invencible 1588 i féu nombroses expedicions de pirateria contra les costes hispàniques

Desterrà els seus adversaris, repartí terres entre 4 000 periecs, els quals féu ciutadans de ple dret, i reformà l’exèrcit Decidit a controlar la lliga aquea, obtingué la victòria de Megalòpolis 227 i prengué les ciutats d’Argos i Corint 223 La intervenció macedònia frustrà, però, els seus plans, puix que fou vençut a Sellàsia 221 Fugí a Egipte, on Ptolemeu Filòpator l’empresonà i el féu assassinar

La seva política s’orientà envers la consolidació, a Grècia, de l’hegemonia espartana, però es veié obstaculitzada per la rivalitat amb Demarat Al principi es negà a ajudar la revolta jònica contra Pèrsia, però després atacà Egina 491, que s’havia sotmès als perses La lluita amb Demarat l’obligà a exiliar-se Cridat de nou pels espartans, enfollí i se suïcidà