Resultats de la cerca
Es mostren 14713 resultats
Alfons de la Cerda
Història
Pretendent al tron de Castella, fill de Ferran de la Cerda i de Blanca de França.
Mort el seu pare 1275, primogènit baró d’Alfons X de Castella, intentà d’ésser reconegut hereu, però les Corts de Castella proclamaren successor Sanç, segon fill d’Alfons X 1276 Conduït per la seva mare i per la seva àvia Violant d’Aragó, cercà refugi, amb el seu germà Ferran, als regnes de Pere II de Catalunya-Aragó, besoncle seu, amb la intenció de passar a França, però Pere II retingué els infants com a ostatges al castell de Xàtiva i obtingué, així, avantatges diplomàtics d’Alfons X tractat de Campillo i tractat d’Ágreda , 1281 El successor de Pere II, Alfons II, arran del pacte imminent…
Cèntul III de Bigorra
Història
Comte de Bigorra (1163-85) i vescomte de Marsan.
Era fill del comte Pere I, vescomte de Marsan, i de la comtessa Beatriu III de Bigorra Es casà amb Matelina dels Baus, cosina d’Alfons I de Catalunya-Aragó Aquest li féu donació de la vall d’Aran 1175 en canvi que ell i els seus successors fossin per sempre vassalls de la corona catalanoaragonesa Lluità en diverses ocasions contra Ricard, duc de Guiena
Cèntul II de Bigorra
Història
Comte de Bigorra (1114-28).
Fill del comte Cèntul I V de Bearn i de la comtessa Beatriu I Es casà en segones noces amb Estefania, filla de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona El 1118 collaborà amb Alfons el Bataller, rei d’Aragó, en la presa de Saragossa contra els musulmans reté homenatge al rei aragonès 1122 i rebé en feu Rueda de Jalón i, quan serien conquerides als musulmans, Santa Maria d’Albarrasí i la meitat de Tarassona El 1127 la seva intervenció assolí d’evitar un conflicte bèllic entre el rei d’Aragó i Alfons VII de Castella, que hom resolgué per les paus de Támara
Cèntul I de Bigorra
Història
Vescomte de Bearn (1058-90) i comte de Bigorra (1080-90).
Fill del vescomte Gastó III de Bearn i d’Adelaida d’Armanyac, es casà 1079 amb Beatriu de Bigorra, i poc temps després heretà aquest comtat amb la seva muller El rei aragonès Sanç Ramírez envaí el comtat i obligà Cèntul a retre-li homenatge, fet pel qual el comtat de Bigorra restà vinculat al regne d’Aragó en les lluites d’aquest contra els musulmans Morí assassinat vers el 1090
Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea
Història
Literatura
Segon comte d’Oliva, baró de Nules (1480-1536) i poeta, conegut també per Ramon de Riu-sec.
Vida i obra Era fill de Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt Prengué part en el setge de Màlaga 1487 i en les campanyes de Ferran II de Catalunya-Aragó a Nàpols Durant la revolta de les Germanies, fou amb el duc de Sogorb, Alfons d’Aragó, un dels dirigents de la repressió contra els agermanats Afeccionat a les lletres i a la poesia, subvencionà les despeses d’edició de diversos llibres, entre els quals el Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1511, en què figuren composicions seves en castellà Protector de l’humanista Joan Baptista Anyés el qual l’anomenava comes…
,
Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i Fernández de Heredia
Història
Tercer comte d’Oliva, baró de Nules (1536) i poeta, conegut també per Ramon de Riu-sec i per Francesc Gilabert Ximénez de Urrea.
El seu oncle Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea , segon comte d’Oliva, li donà com a preceptor l’humanista Joan Baptista Anyes, el qual li dedicà el seu Apologetycon Panegyricon 1550, imprès a despeses d’ell El 1525 s’havia casat amb Maria de Cardona i Manrique de Lara, filla del duc Ferran de Cardona En heretar el comtat el 1536, envià el seu mestre, que continuà sempre al seu servei, a catequitzar els moriscs de la vall d’Aiora Escriví elegies, epigrames, cartes, discursos, en llatí, inclosos en les obres del seu mestre que ell féu publicar
Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt
Història
Comte d’Oliva i camarlenc d’Alfons el Magnànim, conegut també per Ramon de Riu-sec.
Fill de Bernat de Centelles-Riu-sec i de Cabrera Prengué part en les guerres d’Itàlia al servei d’Alfons el Magnànim del 1433 al 1458 Com a segon comandant de la flota reial, capitanejada per Bernat de Vilamarí, es distingí en la segona batalla naval de Ponça 1454, contra els genovesos Formà part de l’ambaixada tramesa pel rei a Calixt III, per felicitar-lo per la seva elecció 1455 El rei Alfons li donà Empúries de Sardenya 1438, on tenia altres possessions heretades dels seus pares, i li concedí el títol de comte d’Oliva 1449 El 1444 permutà el seu feu de Naso a Sicília pels de Galati,…
Bernat de Centelles-Riu-sec i de Cabrera
Història
Baró de Nules, d’Oliva i de Rebollet, virrei de Sardenya (1421-33), conegut també per Ramon de Riu-sec.
Fill de Gilabert de Centelles i de Riu-sec De molt jove passà a Sicília al servei de Martí el Jove, del qual fou camarlenc Posseí a l’illa el feu de Naso i, després, la castellania de Capo d’Orlando 1409 El 1408 acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya amb tropes a despeses seves Fou un dels signants del testament del rei, que li destinà un llegat 1409 Retornà després a València, on, en morir el seu pare 1410, capitanejà el bàndol dels Centelles en els moments decisius de l’interregne Partidari de Ferran d’Antequera, aquest li envià tropes castellanes per fer cara als Vilaragut i al…
Eimeric de Centelles i de Vilanova
Història
Baró de Centelles i senyor de Llombai i de Torralbes.
Conseller i camarlenc del rei Joan I des d’abans de la seva ascensió al tron Fill de Gilabert VI de Centelles i de Montcada Heretà del seu germà Pere la senyoria d’Olfarb Participà en la guerra contra Castella 1365-69, en la qual caigué presoner, en un atac contra Portsmouth i les costes angleses en collaboració amb els francesos segurament el 1377, en la lluita contra l’infant Jaume de Mallorca 1374-75, en la guerra contra el comte d’Empúries 1385 i en la defensa de Catalunya contra la invasió dels Armanyac 1389-90 Dugué a terme diverses ambaixades a la cort papal d’Avinyó per negociar el…
Antoni de Centelles i de Ventimiglia
Història
Marquès de Cotrone, comte de Catanzaro, comte de Collesano i primer príncep de Santa Severina (1464).
Fill i hereu de Gilabert de Centelles i de Costanza di Ventimiglia Acompanyà Alfons IV de Catalunya-Aragó en les campanyes d’Itàlia, i caigué presoner, amb ell, a la batalla naval de Ponça 1435 Un cop alliberat, participà en la campanya de Calàbria El 1444 es casà amb la dama calabresa Enrichetta Ruffo e Poitiers, que li aportà el marquesat de Cotrone i els comtats de Catanzaro i Belcastro Negà l’obediència al rei, que l’assetjà al castell de Catanzaro i el féu presoner 1445 De temperament rebel i bellicós, un cop perdonat lluità contra els nobles veïns, i fou processat i empresonat al…