Resultats de la cerca
Es mostren 14713 resultats
privilegiat | privilegiada
Història
A l’Antic Règim, dit de la persona o grup social que gaudia de prerrogatives o exempcions tributàries, com els membres de l’estament militar i del patriciat urbà, que gaudia de privilegi nobiliari, o els eclesiàstics, que gaudien de privilegi clerical i de privilegi de fur.
prità
Història
A l’antiga Atenes, cadascun dels cinquanta ciutadans que detenien el càrrec de consellers de la bulé durant una desena part de l’any.
Obligats, en part, a residir permanentment al pritaneu, eren presidits per un d’ells, elegit diàriament, que detenia les funcions de cap de l’estat, presidia el consell i l’assemblea i era dipositari del segell de l’estat i de les claus del temple on es guardava el tresor Per a l’acompliment de llurs missions, els pritans disposaven de cossos especials de guàrdies
principat
Història
Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un príncep
.
Als Països Catalans, abans de la utilització sistemàtica del títol principat per a designar Catalunya, el primer i únic títol nobiliari i senyorial amb aquesta designació fou el principat de Girona Aplicat a Catalunya, el títol té tot un altre sentit Començat a utilitzar en llatí principatus pels juristes catalans del s XV per influència del dret romà, indicava simplement que el territori no depenia d’un rei pel fet que no existia el regne de Catalunya ni d’un comte pel fet que el comtat de Barcelona no comprenia tot Catalunya, sinó d’un sobirà en llatí, princeps , tot i que, des del s XII…
educació de príncep
Història
Literatura
Als s. XV i XVI, amb la creixent importància que adquirí la figura política del príncep renaixentista, literatura que prolifera en múltiples tractats orientats a la seva educació moral i política com a cap d’un estat modern.
L’obra més important és Il principe de Maquiavel, veritable teoria política de l’estat absolutista D’entre els catalans destaquen l' Speculum principum , del jurista valencià Pere Belluga, escrit entre el 1437 i el 1441 i dedicat a Alfons el Magnànim, i el Consejo y consejero del príncipe 1559, de Frederic Furió i Ceriol, que dedicà al príncep Felip Felip II, de qui era conseller
príncep
Història
Títol que els bisbes de la Seu d’Urgell adoptaren correntment, a partir del segle XVIII.
El títol sencer era “príncep sobirà de les Valls d’Andorra”, en lloc del de senyor Dominus supremus Vallium Andorrae , emprat fins aleshores El canvi sembla motivat pel propòsit de reformar la peculiaritat del fet andorrà i de reforçar la independència dels bisbes enfront del centralisme borbònic La iniciativa contribuí de manera decisiva a transformar la senyoria d’Andorra en principat, i els cosenyors en coprínceps copríncep, tractament amb el qual són designats actualment
primogènit
Història
A la corona catalanoaragonesa, nom amb què era conegut el fill gran del rei, hereu de la corona.
Fins al s XVI persistí aquest nom juntament amb el títol de duc i després príncep de Girona
primícia
Història
Dret de rebre els primers fruits.
Amb precedents bíblics i en les religions paganes, exacció sobre els primers fruits de la terra o del bestiar que els fidels ofrenaven a Déu en persona dels ministres de l’Església A diferència del delme, no tenia quantia fixa i només se satisfeia una vegada l’any Originàriament fou una prestació voluntària que el costum féu obligatòria i oscillava entre un quarantè i un seixantè dels primers fruits, segons els llocs Segons la Novísima Recopilación de l’Estat espanyol, corresponia a una quarta part del delme les primícies foren suprimides per llei el 1837