Resultats de la cerca

Aquest la casà 1802 amb el seu germà Lluís per adoptar llur successió, i el 1806 els nomenà reis d’Holanda Llur tercer fill esdevingué l’emperador Napoleó III de França

Rebé de Lluís XI de França la castellania d’Òpol, però aviat prengué partit per Joan II de Catalunya-Aragó i defensà Perpinyà contra els francesos 1475 Obligat a exiliar-se en rendir-se la plaça, els seus béns foren confiscats El 1493, després de la reincorporació dels comtats de Rosselló i Cerdanya a Catalunya, fou nomenat per Ferran II procurador reial governador dels comtats 1494 i portantveus de general governador

Per la seva caritat envers un cavaller lorenès, ferit de mort a Girona 1467, obtingué de l’enemic de poder treure 1468 de la ciutat de Girona, assetjada pels angevins, tots els béns El 1474 defensà heroicament Canet de Rosselló contra les tropes franceses

Formà part, com a secretari de guerra, del govern de la Regència de la Seu d’Urgell 1820-23, i el 1835, de la Junta Superior Governativa de Catalunya, de la qual era vocal Essent mariscal de camp, morí en l’acció de Sant Quirze de Besora 1836, abandonat pel general Maroto, que l’havia induït a la lluita És autor de Principios generales de geografía, matemáticas y cosmografía 1832 És ridiculitzat per Josep Robrenyo en la peça bilingüe La fugida de la Regència de la Seu d’Urgell

El 1424 obtingué d’Alfons el Magnànim la castellania d’Òpol El 1425 participà en l’expedició de Nàpols El 1462 fou un dels defensors de la Força de Girona contra l’exèrcit de la generalitat El 1463, però, Joan II li denegà la governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya, que per a ell havia demanat el seu gendre Pere de Rocabertí i d’Erill

El 1435 era a Nàpols al servei d’Alfons el Magnànim, que el 1452 el trameté a Albània, amb el títol de virrei, per defensar la costa contra els turcs els capitosts d’Albània s’havien declarat vassalls del rei Alfons el 1444 i el 1451 Deturà els turcs prop de la frontera de Macedònia i obtingué alguns altres èxits El 1454 s’intitulava virrei de Grècia, Albània i Esclavònia i el rei l’autoritzà a batre moneda d’argent a Croia, on residia Tot i la rivalitat amb Venècia, encara actuava com a virrei el 1456

Senyor de la baronia d’Ortafà, fill de Grimald II i de Brunissenda, es casà amb Saurina de Tatzó El 1217 signà unes constitucions de pau i treva, i feu testament el 1240 Es conserven dues cançons amoroses seves Si ai perdut mon saber   i, la més important,  Aissí cum les naus en la mar , que s’inicia amb una àmplia comparació marinera i mostra influències de Bernat de Ventadorn

De sang no reial, accedí al tron, segurament, pel seu matrimoni amb la princesa Mutnodjem i pel seu poder personal En cas d'ésser certa la seva identificació amb el comandant de les tropes del rei Paatonemheb, hauria detentat ja, càrrecs importants en el regnat d’Akhenaton En tot cas, ocupà una posició preeminent a partir del de Tutankamon, sota el qual fou gran comandant de l’exèrcit, i durant el d'Ay, que potser l’anomenà corregent Típic representant de l'estament militar, amb ell es clou la casa amarniana Akhenaton, Smenkhakara, Tutankamon i Ay com ho demostra, entre d’altres, el fet que…

Filla de l’emperador d’Occident Constanci III i de Galla Placídia Fou nomenada augusta i regnà juntament amb el seu germà Valentinià III, però fou expulsada de Constantinoble 434 Fracassat el projecte de matrimoni amb Àtila, per tal com aquest exigia la meitat de l’imperi, fou reclosa a Ravenna

Fill de Teodosi I Durant la seva minoritat assumí la regència el seu sogre Estilicó La major part del seu regnat es caracteritzà per la lluita amb els bàrbars, que l’obligaren a traslladar la capital a Ravenna Poc després d’haver pacificat la Gàllia morí sense deixar successors, motiu pel qual Teodosi II, emperador d’Orient, governà temporalment