Resultats de la cerca

Estengué els seus dominis al llarg de les fronteres de l’imperi dels guptes, els quals destronà El seu fou el darrer imperi budista a l’Índia Fou mecenes d’escriptors i erudits i conreà, ell mateix, el gènere dramàtic

Membre del partit demòcrata, fou conseller i ambaixador extraordinari de Roosevelt durant la Segona Guerra Mundial, ambaixador a Moscou 1943-46 i a Londres 1946, ministre de comerç 1946-48, una altra vegada ambaixador a Londres 1953, governador de l’estat de Nova York 1955-58, secretari d’estat per a l’Extrem Orient 1961-63, sotssecretari d’estat per a afers polítics 1963-65 i dirigí les converses de París per a la pau al Vietnam 1968-69

Nebot del comte duc d’Olivares, fou favorit de Felip IV de Castella, el qual, el 1644, el nomenà primer ministre Hagué d’intervenir contra Portugal derrota d’Elvas, 1658 i signà la pau de Westfàlia 1648 i la dels Pirineus 1659 per aquest darrer fet fou creat duc del Carpio

Com a comte de Wessex fou el personatge més influent de la cort a la fi del regnat d’Eduard III de Wessex, a la mort del qual es féu coronar rei contra una part del seus súbdits Hagué de rebutjar una invasió noruega comandada per Harald III de Noruega La debilitat de la seva posició fou aprofitada per Guillem de Normandia, el qual, allegant drets a la corona anglosaxona, desembarcà a Anglaterra, el vencé i l’occí

Era fill de Luis Méndez de Haro i besnebot del comte duc d’Olivares Marquès del Carpio i d’Eliche Hom li atribuí el propòsit de volar el palau del Buen Retiro 1662 i fou desterrat Readmès a la cort, fou plenipotenciari de Carles II de Castella a la signatura de la pau amb Portugal 1668 Fou ambaixador a Roma i virrei de Nàpols 1683-87, on reprimí eficaçment el bandolerisme i féu una reforma monetària beneficiosa

Participà en la revolució del 1688 i fou diputat whig i després tory Fou secretari d’estat 1704-08 i aconseguí la unió amb Escòcia Cap de govern 1710-14, reorganitzà el fisc, fundà la Companyia de la Mar del Sud 1711 i signà el tractat d’Utrecht 1713 Amb l’oposició dels whigs i dels tories radicals, fou destituït 1714, acusat de traïció i empresonat 1715-17

Comte d’Harispe, lluità a Jena a favor de Napoleó i hi fou ferit 1805 Ascendit a general, lluità al País Valencià amb les tropes napoleòniques participà en el segon setge de València 1810 poc temps després prengué Morella i derrotà el general O'Donoju Pel novembre del 1811 ocupà Paterna i contribuí a encerclar València amb la seva divisió tercer setge, 1811-12 En retirar-se les tropes de Napoleó, fou ferit a la batalla de Tolosa, al Llenguadoc 1814 Fou diputat per Maule Zuberoa el 1830 i par de França i ascendí a mariscal de camp el 1851

Designat canceller per Frederic Guillem III 1810, impulsà la política reformista de Stein amb l’oposició de l’aristocràcia abolí els privilegis de la noblesa i dels gremis i suprimí les prestacions dels pagesos als senyors a canvi d’una part de les terres Intervingué en el congrés de Viena 1815

Fill de Canut II de Dinamarca I d’Anglaterra i d’Emma de Normandia Succeí el seu pare en la corona danesa i obtingué l’anglesa en morir el seu germà Harold I Fou impopular, per les fortes taxes que imposà al poble Amb ell s’extingí la dinastia danesa a Anglaterra