Resultats de la cerca

Fill de Sigurd Syr, marxà amb els normands a Constantinoble i combaté els turcs a l’Àsia Menor i els musulmans a Sicília 1038 i a Jerusalem Tornà a Noruega a través de Rússia, on es casà amb Elisabet de Kíev 1045, filla del príncep Iaroslav Es revoltà contra el seu nebot Magnus I, que li cedí la meitat del regne noruec 1046 i, a la mort d’aquest, Harald reunificà Noruega 1047 Atacà Dinamarca i envaí Anglaterra, on fou vençut i mort

Assolí la corona després de la victòria de Hafsfjord ~872, i unificà el regne Afavorí l’emigració a Islàndia i les expedicions normandes a l’Europa occidental En morir dividí el regne entre els seus fills

Fill de Gorm el Vell, consolidà el regne danès Estengué la sobirania danesa al sud de Noruega i rebutjà els vendes fins a l’Oder Afavorí la cristianització del seu regne Derrotat pel seu fill Sven, al cap d’un grup de nobles rivals, morí en combat

Lluità contra els fills de Godofred I amb l’ajut que Lluís el Piadós li atorgà a canvi de la seva conversió al cristianisme 826 Reconquerí el regne danès i n'inicià la cristianització amb el monjo Anscari

Cap del govern 1932-46, féu nombroses reformes socials i preservà la neutralitat de Suècia durant la Segona Guerra Mundial

Cap del partit aristocràtic de Cartago, lluità contra els mercenaris rebellats 241-238 aC, però fou substituït per Amílcar Barca, que sufocà la revolta Enemic dels bàrquides, afavorí una política amistosa amb Roma i s’oposà a les campanyes d’Anníbal Intervingué en la negociació de pau amb els romans després de la batalla de Zama 202 aC

Navegà per les costes occidentals d’Àfrica, possiblement fins a Fernando Poo i el Camerun Deixà una narració del viatge, coneguda com a Periple d’Hannó , una part de la qual es conserva en una traducció grega

Quan Yaḥyà ibn Ismā'il ibn Yaḥyà al-Qādir sortí de Toledo, l’acompanyà, en nom d’Alfons VI, a València per tal que aquell hi fos acceptat Malgrat l’hostilitat del poble recelós que al-Qādir lliurés la ciutat al rei castellà, com havia fet amb Toledo, acampà amb la seva mainada a Russafa i hi fou el veritable senyor 1085-86 Lluità amb Alfons VI a Zalaca 1086 i a Uclés 1108 i morí en les lluites intestines del regnat d’Urraca

Considerat anys enrere com un gran rei, la moderna historiografia el jutja simplement com un bon monarca La seva política exterior tingué tres etapes en el decurs de la primera 1786-82 aC, en la qual Babilònia era un petit estat sotmès més o menys a Assíria, realitzà diverses campanyes, sol o associat a d’altres presa d’Uruk i Isin, 1786, etc durant la segona 1782-63 aC, mantingué una intensa activitat diplomàtica amb les potències de l’època Assíria, Larsa, Mari i Ešnunna en la tercera 1762-54 aC, practicà una política expansiva que li permeté de sotmetre tot Mesopotàmia derrota de Larsa,…

El 1813 fou nomenat ambaixador a Viena Fou ministre d’afers estrangers als governs Wellington 1828-30 i Peel 1841-46 Defensà els principis lliurecanvistes i dimití 1846 després de la derogació de les Corn Laws El 1852 ocupà el càrrec de primer ministre en un govern de coalició En política exterior adoptà una actitud vacillant Dimití el 1855, després d’haver intentat inútilment d’evitar la guerra de Crimea