Resultats de la cerca

Ajudà Pere el Cerimoniós en la guerra contra Jaume III de Mallorca Després d’haver-li confiat el castell d’Elna, el monarca li cedí les rendes de Llívia, de la qual més tard obtingué la castellania, mitjançant compra a Bernat de So, convertida en hereditària per disposició reial

Marquès de Vilafranca de Sant Martí, després dit de Casa Desbrull Cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem i secretari del gran mestre, el qual acompanyà per Europa Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País 1778 protector de l’escola de matemàtiques i professor de matemàtiques al collegi de cadets traslladat a Mallorca amb motiu de la guerra contra Napoleó En 1812-14 fou cap polític de la província

Lluità a favor de Joan II de Catalunya-Aragó durant la guerra civil catalana El 1478 bescanvià unes violentes lletres de batalla, des del castell de Rocabruna, amb Pere Galceran de Cruïlles, des del de Calonge Pel seu matrimoni amb Margarida d’Avellaneda esdevingué senyor d’Orriols i del Vilar de Terradelles

D’ideologia democratacristiana 1945, evolucionà més tard cap al socialisme Com a ministre d’afers estrangers de la República Democràtica Alemanya signà el tractat de Frankfurt 1951, que establia les fronteres entre aquest estat i Polònia El 1953 fou destituït, acusat de collaborar amb les potències occidentals

Famós per la defensa que féu del general Paz, collaborà amb ell en l’organització d’un exèrcit d’oposició a Rosas Eliminada la tirania d’aquest pel pronunciament d’Urquiza, acudí com a representant de Córdoba a l’assemblea constituent de Santa Fe 1852, i poc temps després en fou nomenat president fins a la dissolució 1854 Elegit president de l’estat 1860 després de la batalla de Cepeda, que obligà la regió de Buenos Aires a integrar-se a la confederació argentina, el seu govern fou derrocat per l’actitud secessionista de Buenos Aires, després de la batalla de Pavón 1861 L’estat…

Fou majordom dels reis angevins Ladislau i Joana II i dels del casal d’Aragó, Alfons el Magnànim i Ferran I de Nàpols Escriví records autobiogràfics, un elogi de Nàpols on afirma que la ciutat era plena de catalans i una crònica de la mateixa ciutat, molt interessants lingüísticament

Una rebellió interior l’obligà a cercar l’ajuda d’Anglaterra, d’on ja no sortí més El 1168 aconseguí de dominar el sud-est de l’illa i Dublín, amb la collaboració, entre altres capitans anglesos, de Richard Strongbow, el qual el succeí en el govern de Leinster

Seguidor de Mazzini, entrà a la vida política activa el 1848, que fou elegit diputat Fundà el diari “Il Diritto” Prodictador de Sicília 1860, més tard fou líder de l’esquerra, com a dirigent de la qual arribà a presidir un govern 1876-78 Polític hàbil, evolucionà en les seves posicions i, gràcies a una actitud més moderada, fou un altre cop president del govern 1878-79 i 1881-87 Aquesta actitud més moderada es concretà en la tàctica parlamentària coneguda per transformisme , que, de fet, pretenia d’estabilitzar el poder en una tendència centrista El 1882 integrà Itàlia a la Triple Aliança,…

Li tocà de lliurar París als alemanys 1940 Nomenat alt comissari francès al Pròxim Orient, s’oposà als anglogaullistes El 1945 fou jutjat i condemnat a mort, pena commutada pels treballs forçats, i morí a la presó

Participà en la guerra russojaponesa 1904-05, i durant la Primera Guerra Mundial comandà un cos d’exèrcit Després de la Revolució de Febrer de 1917 fou nomenat cap de l’estat major de l’exèrcit Es declarà contrari a la revolució socialista d’octubre, fugí a la zona del Don i, amb Kornilov i Aleksejev, creà els exèrcits blancs, que comandà, a més dels exèrcits cosacs, després de la mort de Kornilov Lluità contra l’exèrcit roig per tot Ucraïna i Rússia central, i ocupà Khàrkiv, Kíev i Voronež El 1919 centralitzà tots els poders polítics i militars, la qual cosa provocà l’oposició d…