Resultats de la cerca

Durant el seu regnat, Dàcia assolí un moment de gran prosperitat Organitzà i dirigí la defensa dàcia enfront de l’expansió romana, i obtingué unes quantes victòries sobre els romans l’any 89 hagué de signar amb Domicià una pau, favorable, però, als dacis, i finalment, malgrat l’heroica resistència, fou derrotat per Trajà en dues campanyes 101-102 i 105-106 Per evitar la humiliació de la captivitat, se suïcidà

Després de collaborar amb els Bonaparte, el 1814 féu costat als Borbó i esdevingué l’home de confiança de Lluís XVIII, que el nomenà ministre de policia i de l’interior Pel seu moderantisme suavitzà la censura, amplià el nombre d’electors, etc fou objecte dels atacs dels ultrareialistes i hagué de dimitir l’endemà de l’assassinat del duc de Berry 1820 Creà el nucli industrial de La Sala Avairon

Intervingué a les campanyes del Rin 1796 i ascendí a general 1800 Fou capità general de l’Índia francesa 1802-10 Nomenat governador general de Catalunya a l’agost del 1811, portà a terme la política d’annexió de Napoleó decrets de gener i febrer del 1812 amb un cert antagonisme amb els funcionaris civils Residí generalment a Girona, des d’on organitzà nombroses expedicions militars s’apoderà d’Olot abril del 1812, de Montserrat juliol del 1812, de Vic novembre del 1812 i collaborà amb les tropes de Suchet combats a Tarragona, Vilafranca i Ordal, per l’agost i el setembre del 1813 Sortí amb…

Contribuí a la fundació del partit socialista als EUA 1898 Fou cinc vegades candidat a la presidència Com a pacifista, s’oposà al servei militar obligatori, durant la Primera Guerra Mundial

Participà en la Resistència El 1942 es convertí en adjunt delegat del general De Gaulle Senador 1948-58 i diputat gaullista fins a la seva mort a l’assemblea nacional des del 1963 i al parlament europeu des del 1979, formulà la idea de l’Europa de les pàtries En 1959-62 fou cap de govern Ocupà també els ministeris de justícia 1958-59, de finances 1966-68, d’afers estrangers 1968-69 i de defensa 1969-73 Enfrontat a J Chirac, el 1981 es presentà com a candidat dissident a les presidencials

Atret per la revolució cubana, s’uní amb Che Guevara a la guerrilla de Bolívia, on fou empresonat 1968-70 i excarcerat per pressió del govern francès De retorn a França ingressà al Parti Socialiste Français, i el 1981 fou nomenat assessor especial del president F Mitterrand per a afers internacionals i en 1985-93, lletrat del Consell d’Estat Entre altres obres, ha escrit La révolution dans la révolution 1967, Allende sur la situation au Chili 1971, La guérrilla du Che 1974, Que vive la République 1988 i Traité de médiologie 1991

Segons el llibre dels Jutges , menà Barac contra els opressors cananeus La victòria d’Israel donà lloc a un bell càntic que pertany a les més antigues creacions de la poesia israelita

Collaborà activament en l’organització del moviment feixista Amb Italo Balbo, Michele Branchi i Cesare de Vecchi formà el directori dels quadrumviri , que posà Mussolini en el poder Fou nomenat director general de seguretat, primer comandant de la milizia i ministre de colònies L’any 1935 s’ocupà de l’alt comissariat de les colònies de l’Àfrica Oriental Italiana i dirigí les operacions d’Etiòpia El 1943 votà en contra de Mussolini Jutjat com a traïdor pel tribunal de Verona, fou executat

Destinat a Perpinyà 1872-80, estudià la flora de la Catalunya del Nord, en particular el gènere Rosa Posteriorment, establert a Tolosa, a partir de la seva jubilació el 1886, collaborà amb Carles Pau i Espanyol

Intervingué en l’organització federal dels cinc estats australians Fou primer ministre diverses vegades 1901, 1903-04, 1905-08, 1909-10 Promogué reformes socials i la millora de les relacions amb la Gran Bretanya