Resultats de la cerca

Organitzà els pagesos de l’Urgell i el 1936 fou elegit secretari de la Federació de Treballadors de la Terra de la UGT Milità a la Unió Socialista de Catalunya i desaprovà la integració d’aquesta al PSUC El 1939 s’exilià a Mèxic, i el 1959 ingressà al Moviment Socialista de Catalunya

Membre d’Esquerra Republicana, fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 per Tarragona Formà part de les comissions parlamentàries de sanitat, presidència, examen de comptes, i peticions Fou director de l’Agrupació Hospitalària Militar de les Comarques de Girona 1936-39 Després de la guerra d’Espanya s’exilià a l’Uruguai i més tard residí a Andorra

De jove s’establí a Tenerife, on fou ajudat per Agustí Guimerà Fundà el setmanari “La Opinión”, que es convertí en diari el 1882 Milità en el Partit Conservador i fou amic de Cánovas del Castillo, però refusà tota mena d’honors o distincions oficials

Després d’haver militat al MSC, cap al 1974-75 s’integrà en el Grup d’Acció al Servei de Catalunya i participà, el 1976, en la formació de Convergència Democràtica de Catalunya Diputat a corts, regidor i tinent d’alcalde de Barcelona des del 1979, fou membre de la comissió mixta de traspassos Estat-Generalitat i fou diputat al Parlament català en les legislatures del 1980 i el 1984 Fou conseller de política territorial i obres públiques del 1980 al 1983, i d’economia i finances d’aquest any al 1987 Cap de l’oposició a l’Ajuntament de Barcelona en 1987-93 i diputat al Parlament espanyol 1989-…

Milità a Acció Catalana, i el 1931 fou el primer director general d’indústries de la República Després fou president del Consell Superior d’Indústria 1932-33 i del Patronat de Turisme de la Generalitat 1933-34 Exiliat el 1939, fou un dels fundadors de la revista “Quaderns de Perpinyà”

A Itàlia sostingué la política del marquès de Vilafranca, virrei de Nàpols, el qual procurava d’afermar el domini espanyol a Itàlia en detriment de Venècia El 1618 fou acusat de preparar una conjuració contra la república veneciana i fou destituït Més tard, Felip II el nomenà ambaixador a Flandes

Comte de Castellar i marquès de Malagón, fou rector d’un dels collegis majors de Salamanca, ocupà auditories i fiscalies de diferents tribunals i consells, i fou nomenat 1673 virrei del Perú Intentà de posar fi a la corrupció dels funcionaris, regularitzà la recaptació dels imposts, creà tributs nous i reprimí el contraban Aquestes mesures, que, d’altra banda, li permeteren de recollir fons per a l’erari reial, li guanyaren l’hostilitat dels grans comerciants de Lima, els quals aconseguiren que fos destituït el 1678 Retornat a la metròpolis, fou rehabilitat i designat membre del Consell d’…

Li fou atribuïda pel marquès de Villena 1465 la paternitat de la infanta Joana nascuda el 1462, que fou anomenada " la Beltraneja " l’atribució manca, però, de justificació històrica Mort Enric IV, s’adherí al partit de la infanta Isabel i lluità en la guerra de successió de Castella i en la de Granada

Milità en el partit democràtic, i participà en les bullangues barcelonines com a seguidor d’Abdó Terrades 1840-42 El 1842 fou nomenat comandant d’un batalló de la milícia nacional el mateix any s’hagué d’exiliar a França amb Narcís Monturiol En tornar-ne fou deportat a Andalusia i després a Eivissa per les seves campanyes periodístiques, de to republicà L’any 1849 li fou possible de retornar a Barcelona, on poc temps després fou assassinat per la brigada de policia anomenada la Ronda d’En Tarrés

Era pagès quan el govern li embargà una de les possessions, es llançà a la muntanya al front d’una partida 1872 Es distingí pel coneixement del terreny, l’astúcia i la crueltat, i per les accions per sorpresa, que li permeteren d’ocupar temporalment poblacions com Tortosa, Alcoi o Xàtiva i d’atacar l’Horta de València Ascendí a brigadier Fou ferit en la batalla de Minglanilla 1873 i derrotat a Iecla 1874 Morí a l’exili