Resultats de la cerca
Es mostren 14713 resultats
tema
Història
Cadascuna de les províncies bizantines, ordenades militarment.
En realitat, en un principi foren coneguts amb el nom de temes els diversos cossos d’exèrcits estacionats a les províncies Vers la fi del s VIII i al començament del IX, fou fet un nou ordenament provincial, tot el poder es concentrà en l’autoritat militar i la paraula tema passà a indicar la província Els temes variaren en nombre i extensió al llarg del temps i, segons llur essència —continental o marítima—, foren governats per un strategós estrateg o un drungàrios contraalmirall, respectivament L’obra De thematibus de Constantí Porfirogènit registra un total de 14 temes a Europa i 18 a Àsia
teló d’acer
Història
Política
Expressió que indica les fronteres que hi havia entre l’URSS i els altres països comunistes de l’Europa oriental, d’una banda, i el bloc occidental, de l’altra.
Fou popularitzada per WChurchill iron curtain a partir del 1946 En el curs de la guerra freda la propaganda anticomunista la utilitzà amb profusió en titllar de secreta i totalitària la política del bloc socialista Hom ha creat l’expressió teló de bambú , amb idèntiques connotacions, aplicada a les fronteres dels països comunistes asiàtics
teixidor de llana
Història
Oficis manuals
Menestral que teixia la llana.
Dins la fabricació drapera tradicional constituïa l’element obrer agremiat, puix que bo i essent propietari del seu teler i les altres eines de treball, la primera matèria li era fornida pel paraire, el qual a més li recollia la peça un cop teixida per donar-li l’aprest i posar-la a la venda A la ruralia les diferències entre paraire i teixidor eren més reduïdes, i ambdues funcions s’arribaven a fondre en la mateixa persona A les ciutats els gremis de teixidors s’organitzaren el darrer terç del s XIV així a València 1373, 1392, Vilafranca del Penedès 1374, Barcelona 1386, 1394 i…
teixidor | teixidora
Història
Oficis manuals
Persona que té per ofici teixir, especialment el qui treballa en un teler a mà.
Dins l’ordenació gremial catalana es distingia segons la primera matèria emprada, el teixidor de llana, el teixidor de lli, el teixidor de seda i ocasionalment el teixidor de cotó o cotoner i el teixidor de mantes o flassader
tangut
Història
Individu d’un poble afí al tibetà que habitava la regió del curs superior del Huang He i la vasta àrea del Kokonor.
Dins un règim d’economia pastoral i agrícola, es dedicaven al comerç i controlaven la gran ruta de les caravanes que travessava l’Àsia central Amb la caiguda de la monarquia tibetana segle IX dC anaren adquirint autonomia, fins a crear pels volts del segle XI el regne Xixia, amb capital a Zhongxiang, i aconseguiren d’imposar llur independència a la dinastia xinesa meridional dels Song Però, després d’una primera invasió per part de l’exèrcit de Genguis Kan 1209, el regne Xixia fou definitivament conquerit i destruït pels mongols 1227, després d’una àrdua campanya militar en la qual morí el…
tang
Història
Membre de la dinastia imperial xinesa, que regnà del 618 al 907.
Els seus membres estengueren novament la sobirania xinesa sobre gran part de l’Àsia central i Corea i estimularen la producció i el comerç interior i exterior Hi hagué una florida del confucianisme, i les lletres conegueren l’època d’or A la fi del s VIII s’inicià ja llur davallada, pressionada la Xina pels àrabs del Turquestan, els tibetans i els uigurs
tahírida
Història
Membre de la dinastia iraniana que governà el Khōrāsan amb capital a Nīšāpūr des del 820 fins al 873.
El seu fundador, Ṭāhir ibn al-Ḥusayn, militar al servei d’Hārun al-Rāšid i governador del Khōrāsan, es declarà independent aprofitant les lluites dinàstiques entre al-Amīn i al-Ma’mūn, bé que els seus successors hagueren de sotmetre’s al vassallatge del califa de Bagdad al-Musta’īn El darrer representant de la dinastia fou destronat 873 per Ya’quīb ibn al-Layt, iniciador de la dinastia saffàrida Dinastia tahírida Ṭāhir ibn al-Ḥusayn 820-822 Ṭalḥa ibn Ṭāhir 822-828 ’Abd Allāh ibn Ṭāhir 828-844 Ṭāhir ibn Ṭalḥa 844-862 Muḥammad ibn Ṭāhir ibn Ṭalḥa 862-873
tagarí | tagarina
Història
Nom donat sovint per la documentació catalana i castellana als mudèjars.
El terme fou utilitzat sobretot a partir de l’expulsió dels moriscs peninsulars 1609-14 i aplicat, en general, als provinents dels territoris de la corona catalanoaragonesa, i més concretament als originaris de les comarques tarragonines