Resultats de la cerca

En realitat, en un principi foren coneguts amb el nom de temes els diversos cossos d’exèrcits estacionats a les províncies Vers la fi del s VIII i al començament del IX, fou fet un nou ordenament provincial, tot el poder es concentrà en l’autoritat militar i la paraula tema passà a indicar la província Els temes variaren en nombre i extensió al llarg del temps i, segons llur essència —continental o marítima—, foren governats per un strategós estrateg o un drungàrios contraalmirall, respectivament L’obra De thematibus de Constantí Porfirogènit registra un total de 14 temes a Europa i 18 a Àsia

Fou popularitzada per WChurchill iron curtain a partir del 1946 En el curs de la guerra freda la propaganda anticomunista la utilitzà amb profusió en titllar de secreta i totalitària la política del bloc socialista Hom ha creat l’expressió teló de bambú , amb idèntiques connotacions, aplicada a les fronteres dels països comunistes asiàtics

Dins la fabricació drapera tradicional constituïa l’element obrer agremiat, puix que bo i essent propietari del seu teler i les altres eines de treball, la primera matèria li era fornida pel paraire, el qual a més li recollia la peça un cop teixida per donar-li l’aprest i posar-la a la venda A la ruralia les diferències entre paraire i teixidor eren més reduïdes, i ambdues funcions s’arribaven a fondre en la mateixa persona A les ciutats els gremis de teixidors s’organitzaren el darrer terç del s XIV així a València 1373, 1392, Vilafranca del Penedès 1374, Barcelona 1386, 1394 i…

Dins l’ordenació gremial catalana es distingia segons la primera matèria emprada, el teixidor de llana, el teixidor de lli, el teixidor de seda i ocasionalment el teixidor de cotó o cotoner i el teixidor de mantes o flassader

Dins un règim d’economia pastoral i agrícola, es dedicaven al comerç i controlaven la gran ruta de les caravanes que travessava l’Àsia central Amb la caiguda de la monarquia tibetana segle IX dC anaren adquirint autonomia, fins a crear pels volts del segle XI el regne Xixia, amb capital a Zhongxiang, i aconseguiren d’imposar llur independència a la dinastia xinesa meridional dels Song Però, després d’una primera invasió per part de l’exèrcit de Genguis Kan 1209, el regne Xixia fou definitivament conquerit i destruït pels mongols 1227, després d’una àrdua campanya militar en la qual morí el…

Els seus membres estengueren novament la sobirania xinesa sobre gran part de l’Àsia central i Corea i estimularen la producció i el comerç interior i exterior Hi hagué una florida del confucianisme, i les lletres conegueren l’època d’or A la fi del s VIII s’inicià ja llur davallada, pressionada la Xina pels àrabs del Turquestan, els tibetans i els uigurs

El seu fundador, Ṭāhir ibn al-Ḥusayn, militar al servei d’Hārun al-Rāšid i governador del Khōrāsan, es declarà independent aprofitant les lluites dinàstiques entre al-Amīn i al-Ma’mūn, bé que els seus successors hagueren de sotmetre’s al vassallatge del califa de Bagdad al-Musta’īn El darrer representant de la dinastia fou destronat 873 per Ya’quīb ibn al-Layt, iniciador de la dinastia saffàrida Dinastia tahírida Ṭāhir ibn al-Ḥusayn 820-822 Ṭalḥa ibn Ṭāhir  822-828 ’Abd Allāh ibn Ṭāhir  828-844  Ṭāhir ibn Ṭalḥa  844-862  Muḥammad ibn Ṭāhir ibn Ṭalḥa  862-873 

El terme fou utilitzat sobretot a partir de l’expulsió dels moriscs peninsulars 1609-14 i aplicat, en general, als provinents dels territoris de la corona catalanoaragonesa, i més concretament als originaris de les comarques tarragonines