Resultats de la cerca

Fill de Lluís II el Sever, duc de l’Alta Baviera, en morir l’emperador Enric VII disputà la corona al duc FredericI d’Àustria, el qual derrotà i empresonà a Mühldorf 1322 El 1325 l’alliberà, després d’obtenir la seva renúncia al tron Però el papa Joan XXII no acceptà l’acord i excomunicà Lluís Aquest féu elegir l’antipapa Nicolau V, el qual coronà a Roma 1328 Tornat a excomunicar per Climent VI 1346 i enemistat amb els prínceps i electors alemanys, fou destronat el 1346 Morí d’una caiguda de cavall quan preparava el contraatac

El 1815 fou tornat a Baviera, i el 1817 fou creat un nou bisbat de Würzburg

Fou president de l’Institut d’Investigació Industrial de Nuremberg i professor d’economia política a la Universitat de Munic Elegit diputat democratacristià i ministre de finances del gabinet Adenauer 1949, fou l’inspirador de la recuperació econòmica de la postguerra “miracle alemany” Vicecanceller 1957, succeí Adenauer el 1963 però, després d’acceptar la coalició amb els liberals 1965, fou desplaçat de la cancelleria pel seu propi partit 1966 L’any 1967 deixà la direcció de la Christlich-Demokratische Union i n'esdevingué president honorari

Participà en el putsch de Munic 1923 Diputat al Reichstag 1924, el 1925 fundà l' Arbeiter Zeitung De tendència socialitzant, topà amb Hitler, sobretot arran d’uns contactes amb el govern de Von Schleicher 1932 Fou assassinat durant la purga nazi de juny del 1934

Pilot distingit durant la Primera Guerra Mundial, el 1922 s’adherí al partit nazi, i el 1923, per la seva intervenció en el fracassat putsch de Munic, hagué de fugir d’Alemanya, i no pogué tornar-hi fins al 1927 Membre del Reichstag 1928, passà a presidir-lo el 1932 Nomenat per Hitler ministre sense cartera del Reich, cap del govern de Prússia i responsable de les forces aèries 1933, organitzà la Gestapo i la Luftwaffe Director del segon pla econòmic quadriennal 1936 i president del consell d’economia de guerra 1940, exercí una veritable dictadura sobre la indústria d’Alemanya i dels països…

Duc de Suàbia Fill de l’emperador Conrad IV, fou desposseït 1258 del regne de Sicília pel seu oncle Manfred I d’Atenes Quan aquest fou derrotat i mort Benavent 1266 per Carles I de Nàpols , investit rei pel papa Climent IV, Conradí intentà de recuperar el seu regne per les armes, però fou derrotat per Carles a Tagliacozzo 1268 i executat Havia sollicitat ajut al seu cosí polític, el futur Pere II de Catalunya-Aragó, però la petició arribà massa tard

D’origen jueu, l’any 1938 emigrà als Estats Units, i ensenyà ciència política a Harvard, on havia estudiat 1947-50 i s’havia doctorat 1954 El 1969 fou nomenat conseller del president Richard Nixon, i el 1973, secretari d’estat per a afers estrangers Propugnà una distensió simultània amb l’URSS i la Xina, signà els acords de París del gener del 1973 converses de París , sobre el Vietnam, motiu pel qual li fou concedit el premi Nobel de la pau —compartit amb Le Duc Tho—, i tractà de resoldre la crisi del Pròxim Orient El 1975 deixà d’ésser conseller presidencial i el 1977, secretari d’estat,…

Comte de Stauffenberg Durant la Segona Guerra Mundial participà en les campanyes de Polònia, França i Turquia, on fou malferit Passà a la reserva amb el grau de coronel d’estat major Participà en l’atemptat, fallit, contra Hitler al quarter general de Rastenburg 1944 Donant per mort Hitler, es traslladà a Berlín, on fou detingut, al ministeri de la guerra, i afusellat sense judici

Estudià antropologia a la Facultat de Filosofia a Munic, on es doctorà el 1935, i el 1936 obtingué el títol de metge en l’examen d’estat Assistent d’Otmar Freiherr von Verschuer, director de l’Institut de Genètica i Higiene Racial de la Universitat de Frankfurt del Main, fou un fervent seguidor de la disciplina pseudocientífica dels estudis racials impulsats a l’Alemanya del Tercer Reich Afiliat des dels primers anys vint a l’organització d’extrema dreta Stahlhelm, el 1933 ingressà a les SA, el 1937 al partit nazi i el 1938 a les SS Després d’esclatar la Segona Guerra Mundial fou designat…

Adoptat el 1807 per Napoleó I, contragué matrimoni 1809 amb Augusta de Baviera Quan caigué l’imperi es refugià prop del seu sogre, Maximilià I de Baviera, que li concedí 1817 el principat d’Eichstätt i el landgraviat de Leuchtenberg, convertit en ducat