Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Joan de Pròixida
Història
Alt funcionari reial.
Fill d’Andrea da Procida i de Beatrice de Chiaramonte Metge de l’emperador Frederic II, fou senyor de l’illa de Procida Serví el rei Manfred I de Sicília com a metge i canceller i, en morir el monarca, continuà fidel a Conrad II i conspirà contra Carles I de Nàpols 1266-68 Mort Conrad II, es refugià a Venècia Carles I li confiscà els estats Anà a Praga i a diverses ciutats alemanyes per tal de convèncer el landgravi Frederic de Turíngia d’ésser rei de Sicília 1270 Fallit l’intent, es presentà a la cort de Jaume I de Catalunya-Aragó vers el 1275 L’infant Pere, gendre de Manfred I, li premià…
Ioannis Kapodístrias
Història
Política
Polític grec.
L’any 1809 entrà al servei de Rússia, on fou ministre d’afers estrangers 1816-22 participà en el congrés de Viena 1815 i hi defensà la causa grega El 1828 fou elegit president de Grècia, però esdevingué impopular a causa de la seva russofília i perquè no repartí les terres abandonades pels turcs Fou assassinat per dos membres de la família peloponèsia dels Mavromikhali
Balilla
Història
Nom que hom dóna a l’adolescent a qui és atribuïda la insurrecció genovesa (1746) contra les tropes austríaques que envaïren el nord d’Itàlia durant la guerra de Successió d’Àustria i amb la qual els genovesos foragitaren l’exèrcit austríac de la ciutat i de la Ligúria.
Cap document de l’època no en dóna el nom, però hom l’identifica normalment amb Giovanni Battista Perasso
comtat de Cammarata
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida, el 1364, a Mateu d’Aragó i Palici, baró de Militello.
El 1398 fou atorgada a Ot de Montcada, senyor d’Aitona passà als Branciforte, ducs de San Giovanni, i als Montcada, prínceps de Collereale
Bentivoglio
Història
Família de Bolonya.
Intervingué en la vida bolonyesa des del final del s XIII, i la seva influència augmentà a partir del 1360 Giovanni I fou proclamat senyor de Bolonya 1401 El papa Juli II posà fi al domini dels Bentivoglio a Bolonya 1506
capità general de la mar
Història
Transports
Comandant superior de les forces navals de la monarquia hispànica dels Àustries a la Mediterrània i a l’Adriàtica.
El càrrec fou creat per Carles V el 1517 per damunt dels de capità general d’esquadra, i de capità general de jornada i s’extingí el 1625 el detingueren Hug de Montcada, Andrea Doria, García de Toledo, Joan d’Àustria, Giovanni Andrea Doria i Filibert de Savoia
Carles de Borja-Centelles i de Velasco
Història
Lloctinent de Sardenya (1611-16).
Duc de Gandia, marquès de Llombai i comte d’Oliva El 1593 es casà amb una filla de Giovanni Andrea Doria En 1613-14, durant la seva lloctinència, presidí el parlament del regne de Sardenya, que precisà, entre altres punts, la forma d’intervenció dels nobles a les corts
ducat de Terranova
Història
Títol senyorial concedit, al regne de Sicília, el 1561, a Carlo Tagliavia e d’Aragona, més conegut com a Carles d'Aragó i Tagliavia, segon marquès de Terranova.
Passà el 1692 als Pignatelli, ducs de Monteleone El marquesat de Terranova havia estat concedit el 1530 al pare del primer duc, Giovanni Tagliavia e d’Aragona, i a la seva muller Antònia Comtessa d’Aragó, barons de Terranova La baronia de Terranova pertangué als Aragó, barons d’Àvola
Ventimiglia
Història
Llinatge feudal establert a Sicília al segle XIII, originari de Ventimiglia, d’on eren comtes des del 962, dependents dels marquesos de Susa.
La tradició els fa descendir de Berenguer d’Ivrea, rei d’Itàlia El comte Guglielmo di Ventimiglia el 1257 i el 1262 vengué els seus drets sobre Tenda, la Brigue i Castellnou a Carles I de Provença El 1269 el comte Guglielmo Pietro di Ventimiglia es casà amb Eudòxia Làscaris i foren pares de Violant de Ventimiglia , de Beatriu de Ventimiglia , de Vatatza de Ventimiglia i del comte Giovanni di Ventimiglia , que fou l’antecessor de la línia dels Làscaris-Ventimiglia , comtes de Tenda A la línia de Geraci pertangué Arrigo o Enrico di Ventimiglia , senyor de Due Patralie 1258 i capità…
Galeazzo (II) Visconti
Història
Senyor de Milà (1354-78).
Fill de Stefano i de Valentina Doria Succeí el seu oncle Giovanni I, i el 1355 rebé el vicariat imperial Gibellí, s’alià amb el rei de França i orgnitzà els seus estats d’una manera centralista i burocràtica Fou amant de les lletres i les arts i protegí Petrarca