Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Jofre de Rocabertí
Història
Vescomte de Rocabertí (Jofre II).
Fill i successor del vescomte Dalmau IV En virtut d’un testament atorgat per Ramon de Peralada l’any 1176 rebé un seguit de masos i alous d’aquest Fidel vassall dels comtes reis Alfons I i Pere, lluità contra els sarraïns i morí combatent a la batalla de Las Navas de Tolosa La seva cort, a l’igual de la del seu pare, fou lloada pels trobadors
marquesat de Vivot
Història
Títol concedit el 1717 al brigadier Joan Sureda i de Vilallonga (mort el 1752), cavaller d’Alcántara i regidor perpetu de Palma (Mallorca).
Ha passat als Montaner, comtes de Peralada El palau, dels Marquesos de Vivot can Vivot, a Palma, és una obra destacada de l’arquitectura barroca civil Planejat amb posterioritat al 1725 per un arquitecte desconegut, té un magnífic pati amb columnes corínties de marbre vermell, que s’obre a una escala imperial que porta a la llotja superior Té pintures murals de l’italià Giuseppe Dardaron sobre els Triomfs d’Alexandre , i una sumptuosa biblioteca
baronia de Navata
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell homònim i la parròquia de Sant Pere de Navata, al comtat de Besalú, que pertanyia al llinatge de comdors del mateix nom ja al s XI.
Pel matrimoni 1249 de la pubilla Ermessenda de Navata, baronessa de Navata i senyora de Peralada, amb el vescomte Dalmau de Rocabertí, passà a aquest llinatge El 1645 fou concedit el marquesat de Navata al vescomte de Rocabertí, però pocs dies després el despatx reial fou lliurat amb la denominació de marquesat d’Anglesola El 1698 Navata era també centre de la batllia de Navata , que comprenia, a més, Ordis, Espinavessa i la Palma
pagus
Història
Territori d’extensió variable que, a l’època romana, comprenia nuclis rurals (no ciutadans) sense defenses emmurallades.
A partir de la reconquesta del segle IX el nom fou usat indiferentment per a designar alguns comtats catalans més endavant hom el donà sovint a uns altres territoris desproveïts temporalment de comte o dependents administrativament de comtats més importants Així, aparegueren els pagi de Besalú, Berga, Peralada, Pallars, Ribagorça, Conflent, Vic, Manresa, etc, i uns altres més enllà, com el de Carcassona Es fa difícil de destriar, però, si el mot pagus té significat politicoadministratiu o bé simplement geogràfic quan es refereix a demarcacions més petites, com el pagus de Talló i…
Ponç II d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (1116-1153/54), fill d’Hug II i de Sança d’Urgell.
Els seus anys de govern foren crítics, envoltat per possessions dels comtes de Rosselló i del comte de Barcelona, que l’any 1111 havia incorporat el comtat de Besalú El 1121 renovà l’aliança i jurà fidelitat al comte Gausfred III de Rosselló, però el 1122 Ramon Berenguer III de Barcelona l’obligà a rompre la fidelitat i a declarar-se vassall seu i li enfeudà diverses localitats de la frontera Ceret, Molins, Terrades, Boadella, Figueres Aviat, però, per motius poc coneguts, vers el 1128 ocupà possessions del seu parent Berenguer Renard de Peralada prohibí als seus vassalls de…
Attigny
Història
Població de la Xampanya, França, al departament de les Ardenes.
A l’alta edat mitjana hi havia un palau reial franc, seu de diverses assemblees celebrades per a tractar de qüestions polítiques i religioses La primera fou l’any 765 En la segona 785 o 786, hi prengué part Carlemany Els anys 822, 834 i 870 s’hi celebraren noves assemblees notables La darrera, per a judicar Carles l’Infant, del qual estava queixós el seu pare Carles el Calb, posà fi al plet suscitat entre els monestirs de Banyoles i Sant Policarp de Rasès a causa de la possessió d’un '' pagus a Peralada i, probablement, per decidir la successió del comte Salamó d’Urgell-Cerdanya…
Arnau Roger I de Pallars
Història
Comte de Pallars (1267-88), fill i successor de Roger de Comenges i de Sibil·la de Saga.
Tutor d’Ermengol i Àlvar d’Urgell, fou una gran figura de les revoltes nobiliàries de 1275 i 1280, però després collaborà activament amb Pere el Gran a Tunis, Sicília i el Principat, on lluità contra la invasió francesa 1285 Fou un dels quaranta prohoms que feren fiança pel rei amb motiu del desafiament de Bordeus i, més tard, a Peralada salvà l’infant Alfons, que serví també fidelment arribat a rei Alfons II i li féu d’intermediari amb els nobles aragonesos de la Unió Fou un dels tres ostatges oferts per l’alliberament del príncep de Salern De la seva muller Làscara, princesa…
Jofre de Rocabertí i Desfar
Història
Vescomte de Rocabertí (Jofre IV).
Fill i successor del vescomte Dalmau VI Tingué desavinences amb el seu veí el comte Ponç V d’Empúries i el seu cunyat Ermengol X d’Urgell Fidel vassall d’Alfons II i de Jaume II, participà en l’expedició de conquesta de Menorca 1287, en la campanya de Múrcia 1296 i en la lluita contra Frederic II de Sicília 1297 Fou un dels ostatges que Alfons II lliurà al prior de Sant Gèli 1291 per garantir l’entrada al país de Carles II de Nàpols i Jaume II de Mallorca que havien d’assistir a les vistes de la Jonquera i Panissars Allotjà, al seu palau de Peralada, Blanca de Nàpols, que anava a…
comtat
Història
Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un comte.
El comtat carolingi era la principal unitat administrativa de l’Imperi era subdividit en circumscripcions menors i en termes generals seguia els límits de les divisions romanes sovint apareix amb el nom de pagus Amb el feudalisme, el mot significa un feu o una terra senyorial dependent d’un comte i lligat al seu títol Alguns grans feus, com Flandes i Tolosa, esdevingueren comtat-paria paria Els territoris catalans que apareixen amb el títol de comtat són Barcelona, Osona pràcticament sense comte propi, Manresa sense comte Girona, Empúries, Peralada sense comte Rosselló,…
Boffillo Del Giudice
Història
Militar
Militar napolità de família originària d’Amalfi.
Estigué a la cort d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, on fou protector del novellista Masuccio Salernitano A la mort del rei 1458, seguí el partit de Joan d’Anjou, que pretenia el tron de Nàpols fracassat l’intent 1462, es posà al servei de Lluís XI de França Amb forces franceses, participà com a capità en la guerra civil catalana i collaborà a la derrota de Joan II a Peralada 1472 El 1475, del Rosselló estant, bescanvià lletres de batalla amb Giulio da Pisa, cap de les forces napolitanes que sostenien el partit de Joan II Durant l’ocupació francesa del Rosselló fou nomenat…