El comtat carolingi era la principal unitat administrativa de l’Imperi; era subdividit en circumscripcions menors i en termes generals seguia els límits de les divisions romanes; sovint apareix amb el nom de pagus. Amb el feudalisme, el mot significa un feu o una terra senyorial dependent d’un comte i lligat al seu títol. Alguns grans feus, com Flandes i Tolosa, esdevingueren comtat-paria (paria). Els territoris catalans que apareixen amb el títol de comtat són Barcelona, Osona (pràcticament sense comte propi), Manresa (sense comte); Girona, Empúries, Peralada (sense comte); Rosselló, Conflent (pràcticament sense comte propi), Urgell; Pallars (dividit després en Jussà i Sobirà), Ribagorça; Cerdanya, Besalú, Berga. A mesura que avançava la conquesta cristiana també aparegueren un quant temps amb el nom de comtat, Ripoll, Penedès, Tarragona. Al segle XVI sorgiren nous comtats confiats a persones de la família reial (comte).
m
Història