Resultats de la cerca
Es mostren 180 resultats
Enric II de França
Història
Rei de França (1547-59).
Fill de Francesc I, fou ostatge de l’emperador Carles V com a garantia de compliment del tractat de Madrid 1526 Es casà amb Caterina de Mèdici 1533 Féu costat a Maria I d’Escòcia i recuperà Boulogne 1550 Formà una aliança amb els turcs i els protestants alemanys contra Carles V, ocupà Metz, Toul i Verdun 1552, derrotà l’emperador a Renti i l’obligà a signar la treva de Vaucelles, i intentà d’ocupar Nàpols 1556 Recuperà Calais dels anglesos 1558 i, impellit pels Guisa, trencà la treva de Vaucelles fou vençut a Saint-Quentin, però aconseguí d’aturar les forces de Felip II de…
Pierre-Jacques-Étienne Cambronne
Història
Militar
General francès, baró de Wagram, al servei de Napoleó, el qual seguí a l’illa d’Elba.
Prengué part en la batalla de Waterloo, on fou fet presoner Hom li ha atribuït, com a resposta a la intimació a rendir-se, la paraula merde , que ha estat canviada eufemísticament per “el mot del general Cambronne”
Sébastien Faure
Educació
Història
Política
Polític i pedagog francès.
Partidari de les doctrines anarquistes, fundà els diaris “L’Agitation” 1892 i “Le Libertaire” 1895 entre les seves obres es destaquen Philosophie libertaire 1895 Fundà una escola-orfenat 1905 i creà un butlletí pedagògic 1914
Félicité-Robert de Lamennais
Filosofia
Història
Política
Pensador i home polític francès.
Deixeble de Rousseau, fou prevere i professor de matemàtiques De primer fou conservador i borbònic L’Essai sur l’indifférence en matière de religion 1823 i La religion considérée dans ses rapports avec l’ordre politique et social 1825 palesen una modificació d’opinions, accentuada a la revista “L’Avenir” 1830-31 i a l’Agència General per a la Defensa de la Llibertat Religiosa —que havia fundat amb Lacordaire i Montalembert—, mitjançant les quals propugnava un acostament entre l’Església i la societat moderna Fou condemnat pel papa 1834 i empresonat Durant la revolució del 1848 fou membre de l…
Maurice Mathieu de la Redorte
Història
Militar
Militar francès.
Lluità a favor de Napoleó a Itàlia i a Prússia 1806-07 El 1810 fou enviat a Catalunya com a governador militar de Barcelona, a les ordres de JÉMacdonald però eixamplà les seves atribucions i esdevingué, de fet, el veritable cap de l’ocupació francesa Emprà mètodes conciliadors i procurà de normalitzar la vida ciutadana Restablí la Junta de Comerç i autoritzà la reobertura del seminari i el retorn del clergat regular, amb limitacions reformà el sistema judicial i el tributari, d’acord amb el model francès, i creà nous tributs Féu subvencionar el teatre de la Santa Creu, per tal que restés…
Lluís Felip Josep d’Orleans
Història
Duc d’Orleans (1785-93).
Fill i successor del duc Lluís Felip I D’esperit obert, de precoç vocació política, es feu francmaçó, manifestà una oberta anglofília, s’oposà a Maupeou i el 1771 fou enviat per Lluís XV a l’exili Sota Lluís XVI recuperà el favor de la corona, però aviat la seva posició i el seu prestigi com a primer príncep de la sang, i la seva fortuna, el posaren en situació d’esdevenir el cap de l’oposició parlamentària Criticà durament l’Assemblea de Notables i fou diputat per la noblesa als Estats Generals, on es manifestà el juny del 1789 partidari de la reunió conjunta dels tres estats…
Felip d’Orleans
Història
Duc d’Orleans (Felip III: 1701-23).
Regent de França 1715-22 Fill i successor del duc Felip II i de la princesa palatina i casat amb la seva cosina germana Mlle de Blois, filla legitimada de Lluís XIV i de Mme de Montespan Fou enviat per Lluís XIV de França en auxili de Felip V 1707 Bé que no arribà a temps de participar a la batalla d’Almansa, en tragué força partit conquestes de Requena i Xiva En capitular València, concedí un perdó general que Felip V cuità a desvirtuar amb les seves mesures repressives Aquesta actitud benèvola fou malvista per la cort borbònica, que sospitava que el duc d’Orleans volia fer-se popular a fi…
Jérôme Pétion de Villeneuve
Història
Política
Polític francès.
Advocat, obert a les idees reformistes, fou elegit diputat als Estats Generals 1789 i, juntament amb Robespierre, lluità per l’alliberament de les classes baixes i per altres reformes democràtiques Dissolta l’Assemblea Nacional, fou elegit batlle de París 1791 i primer president de la Convenció Nacional 1792 Unit amb els girondins i membre del Comitè de Salut Pública, atacà Robespierre 1793 i fou proscrit A l’exili, amb Buzot i Barbaroux, intentà de revoltar Normandia, però, després del fracàs de Vernon, fugí a Bordeus, on, vençut, se suïcidà
Enric III de França
Història
Rei de França (1574-89).
Fill d’Enric II, fou elegit rei de Polònia 1573, però en morir el seu germà Carles IX tornà a França 1574 i el succeí A causa de la seva indecisió, no aconseguí de superar les diferències entre el partit protestant d’Enric III de Navarra i el catòlic d’Enric de Guisa Vençuts els protestants el 1575 a Dormans, pel tractat de Beaulieu 1576 el rei els concedí llibertat de culte els catòlics, però, organitzaren la Lliga, i Enric fou obligat pels estats generals, reunits a Blois, a reprendre la lluita, contra els protestants La mort del seu germà, el duc d’Alençon, convertí Enric III de Navarra en…
Constantí II d’Escòcia
Història
Rei escocès d’Albany (900-943).
Fill de Kenneth I, succeí el seu cosí Donald VI El 904 aturà l’avanç escandinau Aliat posteriorment amb els danesos de Northumbria, atacà els anglosaxons que envaïren Escòcia 934 La mort del rei anglosaxó Athelstan servà, però, el seu regne Abdicà la corona en el seu fill Malcolm I, i es retirà en un convent