Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
Tomáš Garrigue Masaryk
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític txec.
El 1882 obtingué la càtedra de filosofia a la Universitat de Praga, i es distingí tant pel rigorisme moral en política com per l’humanitarisme sociològic i demòcrata d’origen positivista Fou un dels fundadors 1900 i l’ideòleg del partit popular txec que lluitava per l’autonomia contra l’imperi austrohongarès Organitzà diversos contingents militars txecs que participaren en la guerra civil russa al costat de l’exèrcit blanc Desenvolupà a l’estranger una intensa obra de propaganda per a la consecució d’un estat txecoslovac independent, i del 1918 al 1935 fou president de la república Afavorí el…
Martí Talayero
Història
Cristianisme
Teòleg i diplomàtic.
Consta que estudià teologia a la Sorbona entorn del 1410 i que s’hi doctorà, i es manifestà favorable a la via concilii per a la solució del Cisma d’Occident, raó per la qual assistí al de Constança 1414-17 Poc després formà part d’una legació a Bohèmia 1420, presidida pel bisbe de Lugo, Fernando de Palacios Aviat es destacà per la seva actuació en el problema hussita, i esdevingué cap de diverses ambaixades de l’emperador Segimon al rei de Polònia 1421, al gran mestre de l’orde teutònic i al papa Martí V 1422, davant el qual defensà la política moderada de l’emperador en la…
Edvard Beneš
Història
Política
Polític txec.
Doctor en dret, fou professor de la Universitat Txeca de Praga 1913 Aviat es convertí en un dels collaboradors principals del líder nacionalista Tomáš GMasaryk Iniciada la Primera Guerra Mundial, anà a París i hi assumí el càrrec de secretari general del Consell Nacional Txecoslovac 1916, presidit per Masaryk El 1918 notificà a les potències aliades la formació del govern provisional txecoslovac, del qual ocupava el càrrec de ministre d’afers estrangers Presidí la delegació txecoslovaca que concorregué a la conferència de la Pau París, 1919, a fi d’obtenir la separació d’Àustria Participà…
Albrecht Eusebius Wenzel von Wallenstein
Història
Militar
Militar txec al servei del Sacre Imperi Romanogermànic.
Partidari de l’emperador Ferran II, que ajudà contra els bohemis 1618-25, fou nomenat governador de Bohèmia, membre de l’estat de prínceps de l’Imperi i príncep i duc de Friedland 1625 En iniciar-se la guerra danesa 1625-29, reclutà i equipà a càrrec seu un exèrcit i fou nomenat cap de totes les forces imperials Aconseguí la pau de Pressburg Porsony, 1626, expulsà els danesos de Silèsia i amb el general bavarès Tilly conquerí Mecklenburg, Holstein, Slesvig i la part continental de Dinamarca Obtingué el principat de Sagan i el ducat de Mecklenburg Com a general de l’armada…
František Ladislav Rieger
Història
Política
Polític txec.
Estudià a Viena i fou gendre de Palacký El 1848 participà en l’alçament de Bohèmia i en el congrés panslau de Praga Membre del govern del comte de Thun, es mostrà partidari d’una federació amb Àustria, amb la qual només admetia un lligam dinàstic Diputat 1861-63, assistí al congrés panslau de Moscou 1867 Escriví sobre temes polítics
Johan Balthasar Neumann
Arquitectura
Història
Militar
Arquitecte i enginyer militar alemany.
Es formà a la Bohèmia alemanya, on fou influït pel barroc italià Entrà al servei del bisbe de Würzburg, que el nomenà el seu mestre major i l’orientà definitivament vers l’arquitectura Per a ell projectà la capella, l’escala d’honor i la sala imperial de la Residenz de Würzburg 1719 i la seva residència d’estiu 1731 Però on millor es manifestà la seva capacitat creadora fou en els projectes per a esglésies, les quals reeixí a dotar d’espectaculars efectes espacials mitjançant una perfecta conjunció dels elements constructius, decoratius i de distribució de la llum n'és el millor…
Juan Caramuel y Lobkowitz
Història
Polígraf castellà, de família bohèmia.
Monjo cistercenc, estudià a Alcalá, Salamanca i Lovaina, on es doctorà 1628 Exercí diversos càrrecs eclesiàstics al Palatinat, a Viena i a Praga fou abat del monestir benedictí de Montserrat d’Emaús Praga, i Ferran III l’envià a predicar a Bohèmia Fou bisbe de Campània, d’Òtranto i de Vigevano ciutat on dissenyà la façana de la catedral Publicà unes 70 obres sobre temes molt diversos teologia, filosofia, astronomia, gramàtica, musicologia, i matemàtiques en Mathesis vetus novis operationum compendiis, 1670, exposa el fonament dels sistemes de numeració de base n
Carles IV
Història
Emperador romanogermànic (1346-78) i rei de Bohèmia (Carles I) (1346-78).
Fill i successor a Bohèmia de Joan I de Luxemburg, i marcgravi de Moràvia des del 1333 Fou batejat amb el nom de Wenceslau, que es canvià a la cort de Carles IV de França 1323 Elegit emperador el 1346, fou consagrat a Roma el 1355 Es féu coronar rei de Borgonya 1365, però concedí la lloctinència al delfí de França 1378 Es mantingué al defora dels problemes d’Itàlia, fet que defraudà els seus entusiastes, entre els quals Cola di Rienzo i Petrarca Promulgà la Butlla d’Or 1356 Incorporà a Bohèmia una part de l’alt Palatinat 1355 i la baixa Lusàcia 1367 aconseguí Brandenburg per al seu fill…
Elisabet d’Anglaterra
Història
Reina de Bohèmia i electora del Palatinat.
Filla de Jaume I i d’Anna de Dinamarca, es casà 1613 amb Frederic V del Palatinat, rei de Bohèmia, i l’impulsà a revoltar-se contra l’emperador Vençuts els bohemis a la batalla de la Muntanya Blanca 1620, s’exilià a Holanda El 1661 es traslladà a Anglaterra
Anna d’Hongria
Història
Reina d’Hongria i de Bohèmia (1526-47).
Filla de Ladislau VII d’Hongria, del llinatge dels Jagellons L’any 1526 es casà amb Ferran d’Àustria, germà de l’emperador Carles V, i aquest mateix any succeí el seu germà Lluís II de Bohèmia, mort a Mohács en lluita contra els turcs