Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
polític
Història
Nom donat a cadascun dels membres del ‘‘partit dels polítics’’ o ‘‘grup dels malcontents’’, organitzat a França després de la Nit de Sant Bartomeu (guerres de Religió), entre el 1573 i el 1574.
Aquest grup era integrat per aquells catòlics i protestants que, per sobre del problema confessional, es preocupaven del polític Hagueren de combatre contra la Lliga Catòlica i alhora contra els hugonots intransigents Una de llurs victòries fou la pau de Beaulieu 1576, per la qual Enric III reconeixia la llibertat de culte als protestants Integrat només per catòlics, en pujar al tron Enric IV, el grup es desintegrà
Kurt Edler von Schuschnigg
Història
Polític austríac.
Començà la carrera política com a diputat socialdemòcrata 1917 Ministre de justícia 1932-33 i d’instrucció pública 1933-34, fou primer ministre després de l’assassinat de Dollfuss 1934 La seva política se centrà a combatre l’esquerra i defensar Àustria dels nazis, cosa que no aconseguí Berchtesgaden, 1938 Dimití 1938, fou detingut el mateix any i restà internat en un camp de concentració fins el 1945
Patrocle
Història
Heroi de l’epopeia homèrica.
Fill de Meneci i originari, sembla, de la Lòcrida Opúncia, anà a Tessàlia i fou educat amb Aquilles, el qual seguí a Troia Amic d’aquest —que s’havia retirat de la lluita—, vestí les seves armes per combatre Hèctor, que l’occí amb l’ajut d’Apollo Aquilles venjà la seva mort i li feu uns funerals solemnes Ambdós tingueren sepultura romana a l’Hellespont, on eren venerats
Lotari II
Història
Rei de Germània i emperador romanogermànic (1125-37).
Fill de Gebhard, comte de Supplinburg Fou nomenat duc de Saxònia 1106-37 per l’emperador Enric V, amb el qual s’enemistà posteriorment i el qual derrotà a Welfesholt 1115 En morir l’emperador, el succeí però hagué de combatre l’oposició de Conrad de Suàbia, el qual sotmeté el 1135 El 1133 havia anat a Itàlia en ajut del papa Innocenci II, pel qual fou coronat
Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero
Història
Marquès de Tarifa, primer duc d’Alcalá de los Gazules i adelantado mayor d’Andalusia, era el cap d’una de les famílies nobles més riques i poderoses de Castella.
Fou lloctinent de Catalunya 1554-58 les enèrgiques mesures que prengué per combatre el bandolerisme, l’enfrontaren amb la petita noblesa rural, a la vegada que per qüestions de procediment entrà en conflicte amb les autoritats catalanes Com a virrei de Nàpols 1559-72 prosseguí una política similar contra el bandolerisme calabrès d’una banda i, de l’altra, contra els turcs, especialment a Malta 1565 i a Xipre 1570
Demetri II de Macedònia
Història
Rei de Macedònia (239-229 aC).
Net de Demetri I, derrotà, cap al 263 aC, el rei Alexandre II d’Epir, el qual expulsà de Macedònia Poc temps després, a fi de protegir els petits tirans del Peloponès de la Lliga Aquea, combaté a Etòlia, aliada de la Lliga, que vencé a Filàcia 233 aC S'alià amb el rei Agró d’Illíria per combatre l’Epir, que amenaçava Macedònia però, vençut per una invasió dels dàrdans, morí poc temps després
Francesc Carròs i de Cruïlles
Història
Noble, fill de Carròs, segon senyor de la baronia de Rebollet.
Governà les possessions familiars, entre les quals hi havia Oliva i la Font d’En Carròs És possible que fos ell qui anà al setge d’Almeria 1309 Jaume II el nomenà almirall 1313 Participà amb vint galeres valencianes en la conquesta de Sardenya 1323, on ajudà a la construcció de la vila de Bonaire Durant el setge de Càller es dirigí amb l’armada cap a Còrsega per tal de vigilar els moviments dels pisans, sense enfrontar-s’hi De retorn, bloquejà el port de Càller i obtingué un triomf en dispersar les naus enemigues, mentre a terra els catalans guanyaven la batalla de Lucocisterna 1324 Signà l’…
Josep Valero i Belenguer
Geografia
Història
Militar
Militar i explorador.
Fou oficial d’administració militar Combaté a la tercera guerra Carlina Més tard lluità a Cuba contra els independentistes 1876-78 i hi romangué fins el 1885 La Sociedad Geográfica de Madrid li confià una missió d’exploració a Guinea alhora aprofità la seva estada per a crear-hi factories de la Companyia Transatlàntica estudià la civilització dels bubes de Fernando Poo i més tard recorregué el Marroc El 1893 anà a combatre els insurrectes de Melilla i morí en acció de guerra
Flavi Valent
Història
Emperador romà d’Orient (364-378).
Associat a l’Imperi pel seu germà Valentinià I, li fou inferior en dots militars i polítics, bé que sabé mantenir l’equilibri intern temperà les pressions fiscals i frenà els abusos dels funcionaris Abocat a l’arrianisme, cercà la unitat de l’Església amb mètodes violents, que originaren la rebellió popular dels visigots 365 Conclosa la pau amb Atanaric 369, hagué de combatre els perses Perduda l’Armènia 378, els gots, els alans i els huns envaïren la Tràcia Morí a la batalla d’Adrianòpolis
Roger I de Sicília
Història
Comte de Sicília.
Fill de Tancred d’Hauteville i de la seva segona muller Fredesinna, i germà de Robert Guiscard Arribat a Itàlia ~1048, prengué part en les lluites de Calàbria Cridat pels sarraïns de Siracusa per combatre els d’Agrigent, ocupà Messina 1060 i, amb Robert, conquerí Palerm 1072 El papa Urbà II el féu comte de Sicília i Calàbria i legat pontifici, amb poder per a nomenar bisbes Establí, de fet, el regne normand i restaurà el cristianisme i la llatinitat a Sicília, respectant els diversos costums, llengües i religions dels seus habitants