Resultats de la cerca

Des del vescomte Ricard I mort en 1134/35 els vescomtes de Rodés, esdevinguts comtes de Roergue i feudataris dels comtes de Tolosa, deixaren el títol vescomtal per emprar solament el de comtes de Rodés, Hug II mort el 1196 vengué el vescomtat de Lodeva 1186 al bisbe de Lodeva Hug IV mort el 1275 ratificà aquesta venda i era feudatari del comte de Barcelona pel seu vescomtat de Carladès Rodés seguí les mateixes vicissituds que el comtat de Roergue

Havia de fer un balanç dues vegades l’any, a Barcelona

Apareix amb aquesta denominació vers la fi del s XIII, quan era una possessió dels Rocabertí, dels quals passà, per venda, als Cornellà vers el 1338 i als Malart 1360 i per successió d’aquests darrers als Alemany de Bellpuig vers el 1610 Des del començament del s XVIII hi hagué plets per la baronia, de la qual s’anomenen senyors, per una part, els Ros, els Hortafà i els Miró, i per l’altra els Llupià i els Cotoner, marquesos d’Ariany

N'hi havia un a Roma i un altre a Cartago i tenien jurisdicció civil i penal sobre els subordinats Constantí donà a aquest funcionari el títol de Clarissimus El prefectus annonae tenia a les seves ordres els appossitores , coneguts també per annonarii , com a més immediats, els mensores , encarregats d’abastar els mercats públics, i els administradors de l' arca frumentaria , que tenien cura de la venda dels queviures a baix preu i de llur distribució gratuïta entre els pobres

Practicaven una venda una mica ambulant Molts tenien altres oficis treball de metall i de vidre Els ferreters de Barcelona s’integraren, des del 1596, en la confraria de julians mercers vells, dins la qual esdevingueren l’estament preponderant, fins al punt que el gremi fou conegut com el de mercers ferreters vells Aquest predomini fou combatut pels altres gremis integrats en 1790-99 El 1801 desaparegué la confraria de julians mercers, i el ferreters s’uniren amb els botiguers de teles i formaren un gremi de mercaders a la menuda, que desaparegué el 1845

El creixement de la indústria llanera va convertir els squatters en un grup poderós, i el govern acabà cedint-los les terres Però, a mitjan segle, una immigració nova i més nombrosa forçà el govern a replantejar el problema de la propietat de les terres públiques, que foren posades a la venda Els squatters hagueren de comprar les terres que ja controlaven, i, bé que pogueren conservar les millors, els calgué abandonar les que no pogueren o no volgueren comprar Llurs descendents formen actualment una mena d’aristocràcia conservadora

Normalment els pallols eren municipals En tenia cura el palloler, així com de l’extracció i venda del forment A Barcelona n'hi havia dos El Pallol de Dalt fou edificat el 1397 i deixà de servir al final del s XVI, i els Pallols d’Avall , alçats de nova planta en 1387-89, a la Ribera Al final del s XV arribà a formar un sol edifici amb la contigua Hala dels Draps, ampliada al segle següent amb el Pastrim i la Sala d’Armes fou convertit l’any 1688 en palau dels lloctinents i incendiat el 1875

Pel seu casament amb Adelaida de Carcassona-Rasès intervingué en la venda dels comtats de Carcassona i Rasès a Ramon Berenguer I Després d’un segon matrimoni amb Elisabet d’Urgell, prengué per muller la filla de Ramon Berenguer I, Sança de Barcelona, i per aquesta raó actuà el 1085 de tutor de Ramon Berenguer III Era home d’una gran ambició, que estigué a punt de suplantar la posició hegemònica de Barcelona en el conjunt de comtats catalans comtat de Cerdanya Disputà amb el comte Guislabert II de Rosselló i el foragità de Cuixà Fundà 1088-90 Vilafranca de Conflent