Resultats de la cerca
Es mostren 14713 resultats
Salvador Quemades
Història
Anarcosindicalista.
Secretari del Sindicat d’Arts Gràfiques de Barcelona, fou un dels organitzadors del Congrés de Sants del 1918 Molt relacionat amb Salvador Seguí, formà part del comitè regional de la CNT a Catalunya en 1918-21 i tingué un destacat paper en la signatura del pacte de la CNT-UGT del 1920 Fou designat aquest mateix any delegat de la CNT al segon congrés de la Tercera Internacional, juntament amb Eusebi Carbó i |ngel Pestaña, però no pogué arribar a Moscou Intervingué en la Conferència de Saragossa del juny del 1922, però posteriorment restà marginat del moviment llibertari, criticà l…
Gonzalo Queipo de Llano y Sierra
Història
Militar
Militar castellà.
Oficial de cavalleria, feu carrera en les guerres de Cuba i el Marroc Ja general, s’enemistà amb Primo de Rivera i per això fou objecte de represàlies, passat a la reserva i empresonat durant tres mesos Rebellat el 15 de desembre de 1930 a Cuatro Vientos, s’exilià fins l’abril del 1931 Rehabilitat per la República, capità general de Madrid i després cap del Cuarto Militar del president, conservà la fidelitat fins a la cessació del seu consogre, Alcalá-Zamora Inspector dels carrabiners, s’aixecà contra el govern el 1936 i s’apoderà de Sevilla, des d’on feu una sèrie d’emissions…
José María Queipo de Llano y Ruiz de Saraiva
Història
Política
Polític castellà.
Setè comte de Toreno i gran d’Espanya 1838 Participà en l’alçament asturià contra els francesos 1808 i, més tard, fou diputat a les Corts de Cadis Liberal, s’hagué d’exiliar 1814-20 Presidí les corts extraordinàries de 1820-22 Exiliat novament 1822-23, en 1834-35 fou ministre d’hisenda Cap del govern 1835, donà a Mendizábal la cartera d’hisenda, però dimití arran dels alçaments liberals d’aquell any El 1837 fou elegit diputat i el 1840 senador És autor d’una Historia del levantamiento, guerra y revolución de España 1835-37
Francisco de Borja Queipo de Llano y Gayoso de los Cobos
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític castellà.
Vuitè comte de Toreno Diputat moderat des del 1864, fundà el diari antirepublicà El Tiempo i fou alcalde de Madrid amb la Restauració Havent passat al partit conservador, fou ministre de foment el 1875, d’estat el 1879, president del congrés el 1880 i el 1884 i governador civil de Madrid el mateix any
Qaslari Abraham ben David
Història
Judaisme
Jueu, fill del metge David des Castlars; s’establí a Besalú i fou metge de la família reial.
L’any 1320 obtingué l’exempció d’imposts, confirmada el 1328 i el 1336 És un dels deu principals jueus catalans a qui el poeta Qalonimos ben Qalonimos, el 1323, dedicà el seu llibre Eben Boḥan S'han conservat quatre llibres de medicina escrits per ell en hebreu, un dels quals sobre la Pesta Negra del 1349
al-Qāsim ibn Ḥammūd
Història
Califa berber de Còrdova (1018-23) hammudita
).
A la mort del seu germà ‘Alī ibn Ḥammūd de Còrdova , ocupà el poder enfront dels drets legítims del seu nebot Yaḥyà ibn ‘Alī, que el deposà el 1021 Malgrat que aconseguí de recuperar Còrdova 1023, en fou bandejat pel poble, revoltat contra el domini berber Refugiat a Jerez, morí executat pel seu nebot
al-Qanṣū
Història
Soldà mameluc d’Egipte (1500-16) de la dinastia burgita.
Intentà, sense èxit, de frenar la política expansionista dels portuguesos a l’Índic Enfrontat també amb Selim prop d’Alep, a Síria, fou derrotat i mort pels otomans
Qalāwūn
Història
Soldà mameluc d’Egipte (1279-90) de la dinastia bahrita.
Lluità contra els croats, a qui prengué el castell de Marqab i Trípoli 1289 Morí en l’intent d’emparar-se d’Akko Féu construir diversos monuments i edificis públics al Caire, entre ells l’hospital del seu nom
Qa’itbey
Història
Soldà mameluc d’Egipte (1468-1495) de la dinastia burgita.
Fou atacat per l’otomà Baiazet II , però reeixí a conservar les fronteres El seu mausoleu al Caire 1463 és un dels monuments més característics de l’art mameluc
Qābūs ibn Washmgīr
Història
Sobirà persa de la dinastia ziyarita (976-981 i 998-1012) que governà al Gurgan i al Tabaristan.
En lluita contra els samànides de Bukhara, hagué de fer-se'n vassall per tal de protegir-se del creixent poder buwàyhida Amant de les lletres i de la ciència, rebé a la seva cort Avicenna