Resultats de la cerca
Es mostren 14714 resultats
bisbat de Menorca
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que comprèn l’illa de Menorca i té la capital a Ciutadella.
La diòcesi és dividida, actualment, en tres arxiprestats el de Ciutadella amb quatre parròquies la catedral, Sant Francesc d’Assís, Sant Esteve i Sant Bartomeu de Ferreries, el de Maó amb set parròquies Santa Maria, el Carme, Sant Francesc d’Assís i la Immaculada Concepció de Maó, el Roser d’es Castell, Sant Lluís i Sant Climent i d’Alaior amb cinc parròquies Santa Eulàlia d’Alaior, Sant Martí des Mercadal, Sant Cristòfor, Sant Antoni de Fornells i Sant Joan dels Horts des Mercadal Al començament del segle V consta ja com a bisbe el primer que és conegut Sever 417, escriptor…
comtat de Melguelh
Història
Territori feudal llenguadocià, centrat en el castell de Melgor, sobre l’estany de Mauguiò.
Els seus sobirans s’intitularen, indistintament, comtes de Melguelh i de Substancion pel fet que aquesta darrera ciutat fou la seu episcopal des que Magalona, antiga seu episcopal del comtat, fou arrasada per Carles Martell Al cartulari del comtat de Melguelh apareix com a primera comtessa Guillemona morta el 920/929, que deixà hereu el seu fill Bernat I mort després del 922 Comtes anteriors a Guillemona foren Aigulf I , probablement got, pare del seu successor, el comte Amic I mort després del 778, i de Guitizà sant Benet d’Aniana, Robert I, Adolf I, Ernest I i Everard I mort després del 812…
Mejà
Història
Antiga quadra del municipi de Sant Mateu de Bages, al sector nord del terme.
Al s XIX, amb Salo i Claret delsCavallers, formà un municipi
Mègara Hiblea
Història
Antiga colònia grega de Sicília, fundada per colons dòrics de Mègara vers el 728 aC, prop de l’actual Augusta .
Al segle VII aC tingué un període d’esplendor i fundà Selinunt 628 aC Posteriorment fou conquerida per Geló de Siracusa segle V aC, i anà perdent importància, fins que Marcel la destruí 214 aC En el seu emplaçament han estat conservades les ruïnes d’una vila neolítica fortificada i diversos edificis de l’època hellenística
Mayerling
Història
Castell situat 40 km al S de Viena, on el 30 de gener de 1889 se suïcidaren, en circumstàncies misterioses, l’arxiduc Rodolf d’Habsburg, hereu del tron, i la seva amant Maria Vetzera.
Valle de Cuelgamuros

Vista general del Valle de Cuelgamuros (2014)
© Godot13
Història
Lloc del municipi de San Lorenzo de El Escorial (Madrid), abans denominat Valle de los Caídos, a la serra de Guadarrama, on s’aixeca un conjunt monumental dedicat als morts del bàndol franquista durant la Guerra Civil Espanyola.
El conjunt és format per una basílica subterrània, amb les tombes de Francisco Franco , fins el 2019, i de José Antonio Primo de Rivera , fins el 2023, una abadia benedictina i una creu de 150 m d’alçària que domina el conjunt L’obra fou construïda en 1940-58 i hi participaren en una proporció important presoners republicans Basada en un projecte dels arquitectes Pedro Muguruza i Diego Méndez, fou inaugurada l’1 d’abril de 1959 Segons estimacions d’historiadors, entre el 1958 i el 1983 hi foren traslladades i enterrades les restes de 33847 víctimes de la guerra, tant de l’exèrcit franquista…
vescomtat de Dacs
Història
Jurisdicció territorial feudal creada a l’edat mitjana entorn de la ciutat de Dacs (Gascunya) sota el vassallatge dels vescomtes de Bearn.
Vilarnau
Història
Antiga domus o casa forta del municipi de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès), a l’indret conegut modernament pel molí del Racó
.
Existia ja el 1196, que el bisbe autoritzà la construcció al seu costat d’una capella de Santa Maria, que es trobava en ruïnes el 1508 Fou reedificada poc després, i torna a constar com a ruïnosa el 1791
Regne de València
Història
Nom tradicional del País Valencià, originat en la fundació del regne cristià de València per Jaume I el 1240 i que ha persistit com a denominació simplement geogràfica fins als nostres dies al costat de la simplificada de València
.
Aquesta denominació, aplicada a la vegada a la ciutat i al país, esdevingué encara més equívoca des de la creació, al s XIX, de la província del mateix nom, cosa que originà, a partir de concepcions unitàries i centralistes, les designacions despersonalitzadores de Regió Valenciana com a conjunt de les tres províncies en què fou dividit l’antic regne i de Levante que incloïa no solament les tres províncies esmentades, sinó sovint també les de Múrcia i Albacete, igualment mancades d’una designació comuna diferenciada, o només la de Múrcia Després del 1960, i especialment del 1970, ha anat…
torre de Tamarit
Història
Antiga torre de defensa de la costa, del municipi de Santa Pola (Baix Vinapoló), a ponent de la vila, vora l’abufera d’Elx.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina