Resultats de la cerca
Es mostren 308 resultats
croada
© Fototeca.cat
Història
Expedició de cristians contra els musulmans per reconquerir Terra Santa.
El fenomen de les croades ha d’ésser relacionat amb l’augment demogràfic de l’Occident europeu a partir del segle XI i amb la renovació espiritual que s’esdevingué a partir d’aquella mateixa centúria L’augment dels pelegrinatges a Terra Santa feu sentir la necessitat d’alliberar el Sepulcre de Crist L’esperit de Cluny infongué a Urbà II la idea de croada, i les predicacions populars, com les de Pere l’Ermità, anaren creant un ambient favorable També les assemblees de pau i treva canalitzaren vers la croada l’esperit bellicós de la petita noblesa de l’Occident En un primer moment, l’imperi…
Bohèmia
© Corel / Fototeca.cat
Història
Nom amb què és coneguda la regió de l’Europa central que, amb diverses expansions i pèrdues territorials, formà un estat dinàstic de base nacional, anomenada corona de Bohèmia, expressió històrica de la personalitat política del poble txec.
La geografia El nucli territorial de Bohèmia sol identificar-se amb el territori més occidental de l’actual República Txeca, actualment inclòs dins les regions administratives kraje de Středočeský o Bohèmia Central, Jihočeský o Bohèmia Meridional, Plzeňský, Karlovarský, Ústecký, Královéhradecký, Liberecký, la meitat de Vysočina i la major part de Pardubický, a més del districte metropolità de Praga, la capital A partir del segle X, la història de Bohèmia es troba estretament lligada a la de Moràvia —regió integrada també majoritàriament per txecs— i, tot i que menys, amb una part de Silèsia…
cort
Història
Assemblea política dels regnes ibèrics, des de la baixa edat mitjana, convocada i presidida pel rei (o pel seu lloctinent) i de la qual formaven part membres dels tres estaments socials: noblesa, clericat i burgesia.
Aquest tipus d’assemblea constitueix una institució que es donà, amb característiques semblants, en tots els estats de l’Europa occidental en aquesta època, bé que rebé noms diferents, entre els quals el de parlament L’opinió més generalitzada en situa l’origen en la cúria règia plena o extraordinària de l’alta edat mitjana, en la qual participaven els alts dignitaris i magnats del clericat i de la noblesa, assessorant el monarca L’accés de l’estament popular a través dels representants de viles i ciutats de dependència reial en aquesta cúria la transformà i la convertí en…
Francesc Cambó i Batlle
Economia
Història
Història del dret
Polític, advocat i financer.
Un dels màxims dirigents del sector de centredreta del moviment catalanista i gran propulsor de la cultura catalana Era fill d’una família de classe mitjana originària de Besalú Es llicencià en filosofia i lletres 1896 i en dret 1897 a Barcelona Afiliat al moviment estudiantil catalanista, fou elegit president del Centre Escolar Catalanista Acabats els estudis, treballà com a passant de Narcís Verdaguer i Callís Participà en la fundació de la Lliga Regionalista i en fou dirigent fins a la seva desaparició 1936 El 1901 fou elegit regidor de Barcelona, càrrec en el qual revelà uns…
Luci Anneu Sèneca
Carole Raddato (CC BY-SA 2.0)
Filosofia
Història
Literatura
Escriptor, filòsof i polític llatí.
Fill de Luci Anneu Sèneca el Rètor, fou educat en el culte a la poesia i l’eloqüència A Roma, fou deixeble de Sotió, Àtal i Papiri Fabià, filòsofs eclèctics, que l’iniciaren en la pràctica de certes doctrines austeres i que, en el cas de Papiri, exerciren sobre ell una influència intellectual molt profunda configuraren el seu estoïcisme humanitzat pel sentiment i la unitat d’estil i de pensament que lliga totes les seves obres L’any 31 dC obtingué la qüestura i començà la seva brillant carrera d’advocat, que hagué d’abandonar davant l’enveja de Calígula Des d’aleshores, es…
Constantinoble
Història
Capital de l’imperi Bizantí i, posteriorment, de l’imperi Otomà.
Fou feta construir de nova planta per Constantí I damunt l’antiga Bizanci, el perímetre de la qual quintuplicà Iniciada la construcció l’any 324, fou consagrada l’11 de maig de l’any 330 La nova urbs fou organitzada en funció de l’antiga Roma, car hi fou transportada una part del senat, la llengua de l’administració hi fou el llatí i les lleis foren totes romanes Aviat esdevingué la capital política de l’imperi d’Orient i el centre religiós i intellectual del món romà oriental La seva situació estratègica fou reforçada, per la part del continent, amb la construcció del mur de Constantí i el…
guerra contra Joan II
Història
Conflicte civil que des del 1462 al 1472 dividí en dos bàndols el Principat de Catalunya.
Fou el resultat final d’una complexa crisi politicosocial, institucional i econòmica iniciada a la segona meitat del segle anterior Entre les causes de fons que contribuïren a enrarir les relacions humanes del país caldria esmentar les rivalitats entre diversos sectors de la noblesa, la lluita entre la Busca i la Biga per ocupar el govern del municipi de Barcelona, les reinvindicacions dels pagesos de remença , que havien trencat l’estructura estable del camp català, i l’enfrontament polític, sobretot a les corts i per motius econòmics, entre els sectors privilegiats del país i la reialesa,…
Carles d’Aragó
Història
Primogènit de Catalunya-Aragó i de Navarra.
Duc de Gandia Fill de l’infant Joan futur Joan II, duc de Peñafiel i de Montblanc, i de Blanca, filla del rei de Navarra, Carles III el Noble, que el feu jurar per primogènit de Navarra 1422 Mort el rei, fou proclamat príncep de Viana i, per això, és anomenat, també, Carles de Viana , títol que portaven els hereus de Navarra 1423 Passà una gran part de la infantesa i de l’adolescència a Olite, on rebé una educació excellent El 1439 es casà amb Agnès de Clèves, que morí el 1448 sense haver-li donat fills El 1440 fou governador general de Navarra El 1441 morí la seva mare, la reina Blanca, cosa…
invasions bàrbares
© Fototeca.cat
Història
Tradicionalment, expressió que designa les successives migracions de pobles estrangers a Roma, sobretot les dels segles IV i V, que penetraren dins l’Imperi i contribuïren a destruir-ne la part occidental.
Tanmateix, és també aplicable a les migracions posteriors i en certa manera complementàries, sobretot a la segona onada, que al segle VI estabilitzava el món franc a tota la Gàllia, i encara a una tercera onada, la dels longobards, darrera incursió germànica dels segles VI i VII, que cloïa negativament l’empresa de Justinià 527-565 Poc abans de les anomenades grans invasions , els bàrbars sotjaven l’Imperi Romà des de la Bàltica fins a la mar Negra i des del Danubi fins al Rin, i havien tingut lloc ja diverses migracions En temps de Mari, cimbres i teutons havien penetrat fins a les…
antisemitisme
© Fototeca.cat
Història
Animadversió envers els jueus com a grup ètnic.
Aquest mot aparegué per primera vegada el 1880 en publicacions alemanyes per a designar un moviment que es distingia d’anteriors persecucions contra els jueus i que prenia com a base el factor racial i no el religiós, en fou el principal difusor el periodista alemany Wilhelm Marr Abans, al final del segle XVIII, August von Schlözer i Johann Gottfried Eichhorn foren els primers a parlar de nacions semítiques com a grup filològic Al principi del segle XIX, Franz Bopp inventà el terme correlatiu de llengües indogermàniques, que Friedrich Max Müller rectificà per àries Una característica dels…