Resultats de la cerca
Es mostren 14714 resultats
Vilaprinyó
Història
Antiga quadra del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), dins el terme de Ceuró.
Vilanova de Sant Cugat
Història
Antiga quadra del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), esmentada encara al segle XVIII.
Vilambert
Història
Antiga quadra del terme del castell de Sentfores, del municipi de Vic (Osona), situada prop del límit amb Malla.
Prengué el nom d’un villare Lamberti , documentat als segles X i XI Formà una quadra de domini eclesiàstica 3 masos el 1380 que es fusionà amb Sentfores al segle XV
corregiment de Vilafranca del Penedès
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Vilafranca del Penedès, amb la sotsvegueria d’ Igualada Tenia dues alcaldies majors, l’una a Vilafranca i l’altra a Igualada
regne de Viguera
Història
Regne navarrès creat al segle X, centrat en la ciutat homònima, que servia de defensa de les noves conquestes cristianes contra les reaccions musulmanes de Calahorra i Tudela.
El rei de Pamplona Garcia III, volent defensar els accessos meridionals del regne, feu donació al seu fill, l’infant Ramir, d’una haereditas , que coincidia amb el territori de Viguera, amb la titulació de rex Aquest fet és corroborat per un document que fa referència a Sanç II Abarca com a rei de Pamplona i a Ramir com a rei de Viguera 970-971 En morir Ramir I de Viguera, fou succeït pels seus fills Sanç I i Garcia I La mort prematura de Sanç I de Viguera feu que el reialme de Viguera passés íntegrament al seu germà Garcia I de Viguera 991- a 1030, que es casà amb Toda i tingué dues filles…
comtat de Viena
Història
Territori entorn de la ciutat de Viena regit pels arquebisbes de Viena Delfinat
).
Viella
Història
Antic terçó i batllia de la Vall d’Aran que comprenia la part mitjana de la comarca, amb els llocs de Viella, Gausac, Casau, Betren, Escunyau, Casarill, Vilac, Mont, Montcorbau, Betlan, Aubert, Vila i Arròs.
Més tard se subdividí en els terçons o sesterçons de Castièro o sesterçó de Viella i de Marcatòsa
baronia de Vicari
Història
Jurisdicció feudal a Sicília concedida el 1338 a Francesc de Vallguarnera i de Blanes.
El seu besnet Simó de Vallguarnera i d’Alagó la vengué el 1408
torre de Vetera
Història
Antiga torre defensiva medieval, rodona, en part destruïda, situada en un turó a 1 439 m d’altitud, a l’est del puig de l’Estella, al massís de Canigó.
És termenal dels municipis de Cortsaví Vallespir i de Sant Marçal Rosselló, i de la Bastida Rosselló A l’est de la torre, al vessant meridional del puig de l’Estella prop de 1 778 m alt i dins el terme municipal de Cortsaví, es troben les mines de Vetera , de ferro, dites també els meners de les Índies
cavalleria de Vernissa
Història
Possessió que fou concedida en feu i en servei d’un cavaller armat el 1315 pel rei Sanç I de Mallorca, al seu escuder Guillem d’Oms, com a satisfacció de les quantitats de diners que el rei devia al seu difunt sogre Miró Despalau.
Passà per enllaç matrimonial s XVI als Puigdorfila, i després s XVII als Serra, els quals la donaren a la confraria de la Puríssima Concepció del convent de Sant Francesc de Mallorca