Resultats de la cerca

Fou el principal agent de Felip II de Castella en les negociacions per aconseguir la corona portuguesa Nomenat conseller del rei castellà, obtingué la presidència del Consell de Portugal i el títol de comte de Castel-Rodrigo marquès des del 1598 Felip III de Castella el destituí de tots els càrrecs, i fou virrei de Portugal 1600-03 i 1608-12

Segona muller 1838-55 de Carles Maria Isidre de Borbó, propulsà el carlisme intransigent

Ministre de finances d’Alfons V de Portugal i, més tard, dels Reis Catòlics Finançà, juntament amb Abraham Senior, la guerra de Granada El 1492 s’establí a Nàpols i el 1503 a la cort dels ducs de Venècia És autor de nombrosos tractats de filosofia, d’apologètica, de misticisme i d’exegesi messiànica

Es casà a Sevilla 1526 amb el seu cosí germà l’emperador Carles V, rei de Catalunya-Aragó i de Castella Durant les absències del seu marit exercí la governació dels regnes 1529, 1530-34 i 1535-38 Morí de sobrepart, i fou soterrada de primer a Granada, en presència de Francesc de Borja i d'Aragó , duc de Gandia, i després a El Escorial

Profundament catòlica, en succeir el seu pare, Josep I, destituí el marquès de Pombal i desféu en part la seva obra En morir el seu marit 1786 i el seu fill gran 1788, embogí gradualment i el seu fill Joan hagué d’assumir la regència 1792 Davant la invasió napoleònica 1807 fou duta al Brasil amb la família reial

Segon fill de Maria II i de Ferran de Saxònia-Coburg-Gotha succeí al seu germà gran, Pere V Monarca liberal, abolí l’esclavatge a les colònies 1868 i desamortitzà els béns eclesiàstics, la qual cosa provocà el pronunciament de Saldanha 1870 Home illustrat, traduí Shakespeare al portuguès

Fill de l’infant Joan pòstum i de Joana d’Àustria, filla de Carles I d’Espanya Successor del seu avi Joan III quan tenia tres anys d’edat, durant la seva minoritat governà la seva àvia Caterina 1557-62 i el cardenal Enric 1562-68, que el féu educar en la milícia i la religió Declarat major d’edat a 14 anys 1568, encomanà les tasques de govern a Martim Gonçalves de Càmara i Matinho Pereira Mogut per afanys expansionistes de croada contra els musulmans, i després d’un primer intent fallit 1574, desembarcà al Marroc 1578, però l’exèrcit portuguès fou desfet pels sarraïns a Qsar el Kebir, on el…

Reina d’Espanya pel seu matrimoni amb Ferran VI 1729, aconseguí de guanyar la confiança del seu marit, que li consultava els afers d’estat Illustrada i amant de la música, protegí el tenor Farinelli Obsessionada per la por d’esdevenir pobra en restar vídua, es tornà avariciosa i recollí grans quantitats de diners per dons i nomenaments Fundà la institució religiosa de les Descalzas Reales de Madrid

Com a agregat d’ambaixada a Alemanya, als Països Baixos i a França, proporcionà al seu govern importants informacions El 1813 aconsellà la prossecució de la guerra contra França Alexandre I de Rússia el delegà per al congrés de Viena 1815 i el nomenà ministre d’afers estrangers 1816, càrrec que mantingué durant el regnat de Nicolau I Malgrat els seus consells, el tsar intervingué en la guerra d’independència grega 1827-29 i en les dues crisis turcoegípcies 1832-33 i 1839-40 El seu punt de vista triomfà el 1849, any en què Rússia féu costat a Àustria contra els rebels hongaresos, però el…

Fill d’Alfons V, reprimí durament la noblesa rebel Féu condemnar a mort 1470 el duc de Bragança Ferran i ell mateix matà 1470 el duc de Viseu, Joan, germà de la reina Elionor, muller seva, perquè havia conspirat Mantingué la pau amb Castella, la qual cosa li permeté de dedicar-se a l’organització d’expedicions marítimes Rebutjà els serveis de Cristòfor Colom