Resultats de la cerca
Es mostren 679 resultats
Programa del Tívoli
Història
Manifest electoral de la Solidaritat Catalana per a les eleccions generals de l’any 1907, llegit públicament per Nicolás Salmerón al barcelonès Teatre Tívoli el 14 d’abril d’aquell any.
Enmig de retòriques invocacions a la regeneració del sistema polític i de totes les estructures de l’estat, el programa contenia només una demanda concreta la derogació de la llei de jurisdiccions la resta era un conjunt d’imprecises reivindicacions d’autonomia municipal i regional en matèries d’ensenyament, beneficència i obres públiques, però sense precisar-ne l’abast ni el contingut Aquesta ambigüitat programàtica era obligada conseqüència de l’interclassisme i de l’heterogeneïtat ideològica del moviment solidari, però permeté d’assolir l’esclatant triomf electoral del 21 d’abril…
Marc Salvi Otó
Història
Emperador de Roma (69 dC).
Amic de Neró, aquest li prengué la seva muller Popea i l’envià a la Lusitània En rebellar-se Galba 68 dC, s’hi adherí per tal d’obtenir l’adopció, però no l’aconseguí i, vinculat amb elements fidels a la família julioclàudia, reivindicà la figura de Neró i es féu proclamar emperador Topà, però, amb el seu rival l’emperador Viteli i, bé que l’afrontà, sucumbí davant la superioritat de les seves forces S'occí amb un coratge i una serenitat proverbials
Ramon Strauch i Vidal
![](/sites/default/files/media/FOTO/A000537.jpg)
Ramon Strauch i Vidal
© Fototeca.cat
Història
Absolutista.
Fill d’un militar suís al servei de l’exèrcit espanyol, ingressà a 16 anys als franciscans observants El 1789 fou nomenat catedràtic de la Universitat de Mallorca Durant la guerra del Francès fundà a Palma el Semanario Cristiano Político , de caràcter antiliberal i d’extremada crítica a l’obra de les corts de Cadis, cosa que li valgué ésser empresonat tot i això, continuà dirigint el Semanario i traduí l' Histoire du clergé pendant la Révolution , de Barruel Nomenat bisbe de Vic el 1816, la implantació del règim liberal el 1820 féu aviat evident la seva incompatibilitat amb aquell règim Pel…
Ian Richard Kyle Paisley
![](/sites/default/files/media/FOTO/48249.jpg)
Ian Richard Kyle Paisley
Història
Cristianisme
Política
Polític i eclesiàstic nord-irlandès.
Pastor baptista 1946, l’any 1951 fundà l’Església Presbiteriana Lliure d’Irlanda del Nord, des de la qual llançà virulents atacs contra l'Església catòlica Diputat del Parlament britànic per la demarcació d'Antrim 1970-2010, fou el líder indiscutible del Democratic Unionist Party DUP, del qual fou cofundador el 1971, i també diputat al Parlament Europeu 1979 Encapçalà la defensa a ultrança del manteniment d’Irlanda del Nord dins del Regne Unit, i el 1985 criticà durament el govern britànic encapçalat per Margaret Thatcher per l'acord angloirlandès d'aquest any, que donava al govern irlandès…
Benjamin Disraeli
Història
Política
Polític anglès.
Descendent d’una família de jueus venecians que es traslladà a Anglaterra al s egle XVIII, fou elegit membre del parlament anglès el 1837, després d’haver-ho intentat anteriorment tres vegades, sense èxit El 1839 es casà amb Wyndham Lewis Políticament es decantà cap a l’ala radical del Tory Party, i el 1842 féu costat al moviment de la Young England Durant els primers anys de la seva carrera política fou un ferm defensor del proteccionisme, però acabà acceptant el lliure canvi com un fet consumat i intentà, com a mesura d’oportunisme polític, que el proteccionisme deixés d’ésser una de les…
Guifré II de Barcelona
Guifre II de Barcelona en una miniatura del pergamí de la Genealogia dels reis d’Aragó, d’inici del segle XV
© Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona, de Girona (Guifré III) i d’Osona (897-911), fill i successor de Guifré I.
Tutelà el seu germà petit Sunyer, a qui fou atribuït Besalú En accedir al tron era ja casat amb Garsenda, de la qual tingué només una filla, Riquilda, que es casà abans del 924 amb el vescomte Odó I de Narbona En morir Guifré I, els seus estats romangueren profundament trasbalsats i la mateixa ciutat de Barcelona, davant l’amenaça sarraïna, havia hagut d’ésser evacuada El mateix comte sembla residir llavors a Girona El retorn dels carolingis a la mort del rei Odó i el perill sarraí donaren lloc, durant el seu govern, a un reforçament dels lligams de submissió a França El comte sembla haver…
revolta de les Quintes del 1870
Història
Revolta popular d’oposició a la crida del govern espanyol a l’abril del 1870 que obligava els mossos a servir dins l’exèrcit.
La revolta popular es produí en diversos pobles del pla de Barcelona i el Baix Llobregat Al final del s XIX, l’Estat espanyol estigué en guerra de forma gairebé constant pel control de les colònies americanes, i les classes populars foren les que portaren les càrregues més feixugues La decisió dels ajuntaments municipals de lliurar els mossos a l’exèrcit i la crida a files de les quintes fou l’espurna que encengué els ànims de les classes populars La revolta tingué un especial ressò a les viles de Gràcia i de Sants Una vegada feta efectiva l’ordre de les primeres quintes, els graciencs foren…
Napoleó III
Història
Nebot de Napoleó I, president de la Segona República Francesa (1850-52) i emperador dels francesos (1852-70).
Fill de Lluís I d’Holanda i d’Hortènsia de Beauharnais Passà la infantesa a Suïssa Tingué contactes amb el carbonarisme italià i el 1831 prengué part en la insurrecció dels Estats Pontificis Des del 1832 es considerà únic pretendent bonapartista i començà un actiu propagandisme que el portà, el 1836, a l’exili, després d’haver intentat de fer insurreccionar la guarnició d’Estrasburg El 1840 intentà de prendre Bolonya i fou empresonat, bé que pogué passar 1846 a Anglaterra La Revolució del 1848 li permeté de tornar a França Elegit diputat a l’Assemblea Constituent, emprengué una campanya…
Francisco Ascaso Abadía
![](/sites/default/files/media/FOTO/B011255.jpg)
M. García Vivancos, J. García Oliver, L. Lecoin, P. Odeón, F. Ascaso i B. Durruti, a Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Política
Anarquista aragonès.
Fill d’una família de pagesos pobres, passà a viure a Saragossa, on treballà de forner i de cambrer Des del 1916 milità activament en els sindicats anarcosindicalistes saragossans Acusat d’atemptar contra el redactor en cap d' El Heraldo de Aragón , que s’havia mostrat obertament contrari a les reivindicacions obreres, fou empresonat dos anys Una vegada en llibertat, es traslladà a Barcelona i constituí 1922, juntament amb Durruti, García Oliver i d’altres, el grup anarquista “Los solidarios”, la missió del qual era la lluita terrorista contra la patronal, la policia i els sindicats lliures A…
Francesc Cambó i Batlle
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Francesc_Cambo.jpg)
Francesc Cambó
Economia
Història
Història del dret
Polític, advocat i financer.
Un dels màxims dirigents del sector de centredreta del moviment catalanista i gran propulsor de la cultura catalana Era fill d’una família de classe mitjana originària de Besalú Es llicencià en filosofia i lletres 1896 i en dret 1897 a Barcelona Afiliat al moviment estudiantil catalanista, fou elegit president del Centre Escolar Catalanista Acabats els estudis, treballà com a passant de Narcís Verdaguer i Callís Participà en la fundació de la Lliga Regionalista i en fou dirigent fins a la seva desaparició 1936 El 1901 fou elegit regidor de Barcelona, càrrec en el qual revelà uns…