Resultats de la cerca
Es mostren 157 resultats
Manuel de Santjust i de Pagès
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Canonge prior de Tortosa, el 1702 fou nomenat canceller de Felip V, però aviat acceptà la causa de l’arxiduc Carles El 1705 fou nomenat membre de la Junta d’Estat de Catalunya i el 1706 bisbe de Vic, càrrec del qual no es possessionà fins el 1710 A causa de friccions amb el nou govern de Felip V, fou desterrat del bisbat 1717 i es retirà a l’Ametlla del Vallès
Haakon VII de Noruega
© The Royal Court Photo Archive / Ernest Rude
Història
Rei de Noruega (1905-57).
Fill de Frederic VIII de Dinamarca Desfeta la unió de Noruega i de Suècia 1905, el govern noruec li oferí la corona, que ell acceptà després del resultat favorable d’un plebiscit sobre aquesta qüestió es canvià el nom de Carles pel de Haakon Durant la Segona Guerra Mundial fugí a Anglaterra amb membres del govern i es negà a abdicar, malgrat la pressió dels nazis Tornà al seu país el 1945
Gai Vibi Trebonià Gal
Història
Emperador romà (251-253).
Governador de la Mèsia inferior, fou salvat dels gots per l’emperador Deci 250, el qual morí per la seva traïció a Abrittum 251 Nomenat emperador pels soldats, pactà una pau poc honrosa amb els gots i amb el fill de Deci, Hostilià, que acceptà com a collega en l’imperi Morí a mans dels seus soldats quan intentava de sufocar la rebellió d’Emilià, elegit emperador per les tropes de la Mèsia
Valdemar I de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1157-82).
Fill de Canut Lavard, duc de Slesvig, el qual succeí en el ducat, i besnet del rei Sven II Lluità contra els vendes, els ocupà l’illa de Rügen i els cristianitzà per la força Vassall de l’emperador Frederic I, acceptà l’antipapa Víctor IV El 1170 associà al tron el seu fill Canut VI Fortificà el país i s’alliberà de la fidelitat a l’emperador instituint una monarquia autocràtica i hereditària
Ángel Fernández de los Ríos
Història
Polític castellà.
Membre del partit progressista, participà en la revolució del 1854 i en l’intent d’insurrecció del 1866 Després de la revolució del 1868 fou encarregat de gestionar la candidatura a la corona espanyola de Ferran de Portugal Acceptà la Primera República, i el 1876 fou desterrat pel seu ajut a Ruiz Zorrilla Fundà La Soberanía Nacional i fou director de La Ilustración Española y Americana És autor de Las luchas políticas en la España del siglo XIX 1879
Jean-François Darlan
Història
Militar
Política
Almirall i polític francès.
Fou nomenat almirall l’any 1929 Comandant en cap de la flota des del 1939, collaborà amb el govern de Pétain i fou nomenat ministre de marina i vicepresident del govern 1941-42 facilità diversos avantatges als alemanys, però aquests l’obligaren a dimitir Es traslladà a Alger, on, a l’arribada dels nord-americans, acceptà el càrrec de comandant en cap de les forces franceses lliures del nord d’Àfrica novembre del 1942 Poc temps després morí assassinat
Act of Union
Història
Nom donat a dues lleis que formaren primer el regne de la Gran Bretanya, amb la unió d’Escòcia i Anglaterra (1707), i després el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, amb la unió d’Irlanda i la Gran Bretanya (1800).
La Union Act amb Escòcia culminà un procés iniciat amb la unió personal Jaume I d’Anglaterra, 1603 i accelerat davant del perill d’una restauració dels Stuart Anglaterra La Union Act amb Irlanda fou una reacció defensiva contra el desvetllament dels catòlics rebellió dels Irlandesos Units de Wolfe Tone, 1789 El parlament irlandès l’acceptà, però l’oposició a la unió es mantingué fins que Irlanda aconseguí l’autonomia 1921 i finalment, el 1949, la independència total República d’ Irlanda
Napoleó d’Aragó
Història
Fill bastard de Jaume I de Sicília (després Jaume II de Catalunya-Aragó) i de la siciliana Gerolda.
Mai no fou admès pel seu pare a la cort, i per això es posà al servei del bei de Tunis, d’on sortí el 1322 per passar al Marroc Des d’allà envià diverses ambaixades a Jaume II Alfons III, que, essent infant, no l’acceptà en la conquesta de Sardenya, li donà el castell de la Joiosa Guarda en aquella illa i el casà amb la filla del mallorquí Guillem Robert 1332 Pere III li confià alguna missió al Marroc
principat d’Antioquia
Història
Estat llatí fundat el 1098, arran de la primera croada, per Boemon I, príncep de Tàrent, l’obra del qual fou completada i consolidada pel seu nebot Tancred.
El principat s’estenia al llarg d’uns 200 km de costa, del nord d’Alexandreta al sud de Bâniyâs al sud-est incloïa Apamea i Maaret en Naamân i, a certa distància d’Alep, atenyia els límits del comtat d’Edesa Independent de dret, acceptà el vassallatge envers Bizanci Saladí mort el 1193 s’apoderà de la major part del territori Baybars posà fi a la seva existència en apoderar-se de la ciutat d’Antioquia el 1268, en temps de Boemon VI
congrés de Berlín
Història
Conferència política reunida a Berlín del 13 de juny al 13 de juliol de 1878, presidida per Bismarck i convocada, sota la pressió d’Anglaterra i Àustria-Hongria, per a revisar la pau de San Stefano, per la qual Rússia eliminava Turquia dels Balcans.
Rússia acceptà la reducció de la Gran Bulgària en dos sectors la regió nord com a principat autònom, i la regió sud com a província otomana Rumèlia Oriental amb un governador cristià reconegué la independència de Romania, la qual li cedí la Bessaràbia, i la de Sèrbia i Montenegro, on fou creat un sector turc el sancak de Novi Bazar, ocupat per forces austrohongareses Anglaterra recuperà Xipre, Àustria-Hongria es féu amb l’administració de Bòsnia i Hercegovina, i Rússia conservava Kars, Ardahan i Batumi