Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
Miquel Arcàngel Fargas i Roca
Miquel Arcàngel Fargas i Roca
© Fototeca.cat
Història
Política
Metge i polític.
Estudià a Barcelona amb Bartomeu Robert i Jaume Pi i s’especialitzà en ginecologia, especialitat de la qual fou catedràtic a la facultat de medicina des del 1893, i fou un dels introductors de la cirurgia ginecològica Entre altres treballs, publicà un notable Tratado de ginecología 1903-06 Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques 1897-98 i 1902-04, de l’Acadèmia de Medicina 1914 i de la secció de ciències de l’Institut d’Estudis Catalans 1911-16, i presidí el Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana 1913 Com a polític, fou un dels fundadors de la Unió Regionalista…
Rafael Folch i Capdevila
![](/sites/default/files/media/FOTO/A105114.jpg)
Rafael Folch i Capdevila
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Polític i escriptor.
Es llicencià en dret, milità a la Unió Socialista de Catalunya i collaborà a Justícia Social – Octubre Dirigí la revista Vida Nova 1902-03 Publicà la novella breu Fugint del llot 1904, els poemaris Visions meves 1910 i Poemes de la Guerra Gran 1914-1920 1921, i també obres de divulgació lingüística per a l’aprenentatge del català, com ara el Vocabulari jurídic català 1934 i els llibrets 34 regles per escriure correctament la llengua catalana 1931, sovint reeditat, Tots els verbs catalans 1953 i Gramàtica popular de la…
,
Josep Conangla i Fontanilles
Història
Literatura catalana
Política
Polític, assagista i poeta.
Llicenciat en dret i en lletres, es dedicà al periodisme i milità en el federalisme català El 1905 emigrà a Cuba, on esdevingué un dels capdavanters dels catalans d’aquell continent A l’Havana fou director del Centre Català i un dels fundadors de “La Nova Catalunya” 1908, i intervingué en l’Assemblea Constituent del Separatisme Català 30 de setembre - 2 d’octubre de 1928, que redactà una constitució provisional de la República Catalana El 1932 fou nomenat delegat per a Cuba i Amèrica central per la conselleria de cultura de la Generalitat de Catalunya Entre altres, publicà els volums de…
Domingo M. Vila
Història
Política
Polític, orador i diplomàtic.
Fou enviat com a representant del Congrés espanyol per a assistir a la coronació de Pere IV de Portugal com a emperador del Brasil Pere I 1822 Partidari de l’autonomia de Cuba, destacà entre els catalans que defensaren amb mes convenciment els drets d’aquesta colònia d’ultrrmar El 1843, quan les Corts Espanyoles denegaren la possessió de les actes a alguns diputats cubans, fou un eloqüent defensor en els casos de Saco, Escobedo, Montalvo i Armas, entre altres En els discursos que pronuncià en defensa de la causa dels diputats cubans, advocà perqué Espanya donés una llibertat més àmplia a les…
Ramon Xaudaró i Fàbregas
Història
Política
Polític i revolucionari.
Liberal exaltat durant el Trienni Constitucional, el 1823 hagué d’exiliar-se a França, on derivà cap a posicions resoltament republicanes, i el 1832 publicà en francès, a Llemotges, les Bases d’une constitution politique ou principes fondamentaux d’un systhème républicain reeditat a Barcelona, en castellà, el 1868 De retorn a Barcelona, fou redactor d' El Catalán i es relacionà amb els primers nuclis republicans del Principat Terrades, Monturiol, Pi i Margall L’any 1836 fou deportat a Canàries per la seva participació en les matances de la Ciutadella del gener d’aquell any, i el…
Hilari Salvadó i Castell
Història
Polític.
Fill de pescadors de la Barceloneta, el 1911 un gran temporal li arrabassà el pare i quatre germans Es dedicà al comerç Militant d’ Esquerra Republicana de Catalunya , fou regidor barceloní, i fou empresonat a causa dels fets d'Octubre Alliberat uns quants mesos més tard, fou membre de la direcció del partit des del 1935 Després de les eleccions del febrer del 1937, ocupà els càrrecs de regidor de governació i cap de la Guàrdia Urbana Nomenat alcalde de Barcelona juliol del 1937 en substitució de Carles Pi i Sunyer , la seva trajectòria fou esforçada i íntegra féu construir…
Primera República Espanyola
Proclamació de la Primera República Espanyola al Congrés, segons un gravat publicat a La Ilustración Española y Americana
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Període de la història de l’Estat espanyol que abasta des de l’11 de febrer de 1873 (en què fou proclamada la República per les corts, després d’haver abdicat Amadeu I d’Espanya) fins al 29 de desembre de 1874 (proclamació d’Alfons XII, a Sagunt, pel general Martínez de Campos), data inicial de la Restauració.
Hi ha dues etapes en la República la parlamentària que finalitzà la matinada del 3 de gener de 1874, quan les forces del general Pavía dissolgueren les corts i la presidencialista, en què es féu càrrec del poder executiu el general Serrano De vegades hom restringeix el nom de República a la primera època, i aleshores la segona és considerada un règim de transició En qualsevol cas, el govern de Serrano clou el Sexenni , obert per la revolució de setembre del 1868 Durant la primera etapa hi hagué quatre presidents del poder executiu suprema magistratura de la Primera República Figueras, …
Baldomer Lostau i Prats
Història
Política
Republicà federal.
Era diputat provincial de Barcelona quan, pel setembre del 1869, encapçalà la Insurrecció Federal a Igualada Exiliat després a Ais de Provença, s’adherí a la Primera Internacional Fou elegit diputat a les corts per Gràcia per l’abril del 1871, i intervingué, fent-ne la defensa, en els famosos debats entorn de la legalitat de la Internacional Novament a la diputació de Barcelona 1872-73, tingué un paper destacat en l’efímera proclamació de l’Estat Català els dies 5-7 de març de 1873 Organitzà després els guies de la diputació i lluità contra els carlins pel novembre del 1873 s’oposà a la…
Josep Maria Vallès i Ribot
Josep Maria Vallès i Ribot
© Fototeca.cat
Història
Polític republicà.
Estudià dret a Barcelona, i s’especialitzà com a criminalista fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Des de molt jove milità al Partit Republicà Federal i, a vint-i-quatre anys, fou diputat a les Corts Constituents de la Primera República 1873 Primer president del Centre Federalista de Barcelona, diputat provincial i coredactor del Projecte de constitució per a l’estat català 1883, representà diversos districtes catalans a les Corts de Madrid al llarg de legislatures successives Fundà els periòdics El Federalista , La Voz de Cataluña i La Región Catalana , i…
federalisme
Al·legoria del triomf del federalisme (1873), a les pàgines de “la Campana de Gràcia”
© Fototeca.cat
Història
Política
Corrent del pensament polític que concep la construcció d’un ordre mundial mitjançant un sistema de pactes ( foedera ) entre els diferents pobles, les diferents nacions o els diferents estats.
Correspon al moviment històric federalitzador, entès com un procés de creació de noves unitats polítiques més àmplies i complexes, les quals integren i mantenen les particularitats dels grups humans que pacten llur federació Aquest procés federalitzador es mou en dues direccions contraposades però convergents la centrípeta, o unificadora d’unitats polítiques preexistents, i la centrífuga o descentralitzadora d’una entitat política unitària, la qual es transforma en una federació d’entitats polítiques menors, tot i que el lligam d’unió subsisteix Si la primera direcció tendeix a crear a la…