Resultats de la cerca
Es mostren 14705 resultats
castellania d’Amposta
Història
Nom que prengué l’antiga comanda de Miravet, pertanyent als templers, quan els béns d’aquest orde passaren a dependre dels hospitalers (1317) i aquesta comanda o batllia esdevingué ‘‘cambra’’ o dotació especial del castellà d’Amposta (els dominis del qual a la corona catalanoaragonesa foren també designats amb aquest nom).
El nom de la Castellania ha persistit, al costat del de Terra Alta, com a nom de la comarca de Gandesa
república Ambrosiana
Història
República proclamada pels milanesos a la mort de Filippo Maria Visconti (1447) per tal de defensar-se dels venecians.
En reclamar, però, l’ajuda del gendre de Filippo, el condottiero Francesco Sforza, aquest suprimí la república i es féu proclamar duc 1450, malgrat l’oposició del poble
ducat d’Amalfi
Història
Ducat, que comprenia la ciutat d’Amalfi (Campània), concedit per Ferran I de Nàpols el 1461 al seu gendre Antonio Tedeschini e Piccolomini, marquès de Capistrano, nebot del papa Pius II, i a la seva muller, filla natural del rei, Maria d’Aragó.
El títol passà dels Piccolomini d’Aragona als Pizarro, als Zayar i actualment pertany als Cotoner
vescomtat de l’Alt Urgell
Història
Vescomtat de l’antic comtat d’Urgell.
Era l’antic vescomtat d'Urgell, limitat a la part més antiga del comtat des de la creació del vescomtat del Baix Urgell ben aviat anomenat d’Àger pel comte Ermengol V el 1094, en intentar la reconquesta de Balaguer El 1126, el vescomte Pere Ramon, que vinculà a la seva, per matrimoni, la casa vescomtal de Cerdanya, prengué el títol de vescomte de Castellbò, que dugueren des d’aleshores els seus successors vescomtat de Castellbò
palau d’Altamira
Història
Castell situat en el terme municipal d’Elx (Baix Vinalopó), assentat vora el palmerar.
Construït el 1557 sobre les restes d’una fortificació anterior, pertangué als marquesos d’Elx, títol que passà a la casa comtal d’Altamira
l’Alqueria de N’Aranda
Història
Desploblat del terme municipal de Cocentaina (Comtat).
El 1563 era habitat per 8 famílies morisques el 1574 fou agregat a la parròquia de l’Alcudieta del Comtat, acabada de crear
s’Almudaina d’Artà
Història
Antiga fortalesa islàmica que donà nom a una alqueria del terme d’Artà, repartida el 1232, després de la conquesta cristiana, entre els monjos premonstratencs i el rei.
En aquesta darrera meitat, centre geogràfic de la península d’Artà, hi fou bastida l’antiga vila d'Artà anomenada en un principi s' Almudaina d’Artà i el santuari de Sant Salvador d’Artà a l’altra meitat, els premonstratesos hi fundaren el monestir de Bellpuig
castell de l’Almudaina
Història
Alcàsser dels valís de Mallorca, a Palma, bastit damunt un esperó que domina la badia de Palma i la desembocadura del torrent de la Riera.
Del seu recinte, quasi rectangular, se'n veuen trossos encara, especialment a la torre més alta, que, des del segle XIV, és anomenada la torre de l’Àngel Després de la conquesta de l’illa 1229, l’edifici fou retocat i arranjat, per tal de fer-ne una residència reial Jaume II, des del 1305 fins al 1313, hi feu obres, i transformà tota la torre de la fortalesa musulmana en departament personal del rei L’any 1337 hi fou afegit un oratori anomenat la capelleta del Mirador De l’edifici actual, dit el Palau de l’Almudaina , el més característic és, a part el recinte amb les torres, que han estat…
baronia d’Almiserà
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el poble d’Almiserà, a la Safor, creada el 1482, en ésser adquirit aquest lloc pel cavaller de Gandia Joan Ros, que la comprà al monestir de Sant Jeroni de Cotalba.
Reconeguda com a baronia, passà successivament a les famílies dels Ruiz de Alarcón, Cucaló de Montull i Manglano
comtat d’Almenara
Història
Jurisdicció senyorial adquirida al s XIV per la família Pròixita, d’origen sicilià.
Incloïa la vila d’Almenara i els pobles de la Llosa de la Plana i Xilxes, a la Plana Baixa El títol comtal fou concedit el 1447 a Joan de Pròixita i de Centelles, comte d’Aversa, camarlenc d’Alfons IV Passà posteriorment a les famílies Ferrer, Sabata de Calataiud i Vives de Canyamars Actualment és posseït per la família basca d’Orbe